Pla Lector

CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

El centre educatiu objecte d’aquest Pla de Foment Lector de centre reuneix les següents característiques. Situat a la població Montcada de la comarca de l’Horta Nord de València, en un àmbit semiurbà, el centre compta amb quatre unitats d’Educació infantil i dotze d’Educació Primària. El claustre està format per 22 mestres i pràcticament tot l’alumnat és valencianoparlant/castellanoparlant, només un 15% és immigrant procedent de diverses regions europees o sud-americanes i sud-africanes .

Al centre es desenvolupen els programes de PEV i PIP i es duen a terme els següents programes d’atenció a la diversitat. Per una part, disposem d’una aula d’audició i llenguatge , una aula del mestre de Pedagogia Terapèutica i una altra per al mestre de Audició i Llenguatge, situades a la planta principal per a fer-la més accessible als alumnes amb discapacitat reduïda. A la planta principal també es troba l’aula d’informàtica, la biblioteca i l’aula d’estudi, per a respondre a les necessitats de l’alumnat.

Ús de les instal·lacions: biblioteca, aula d’informàtica, etc.

BIBLIOTECA DEL CENTRE

La biblioteca del centre es troba en la planta baixa del col·legi per a que tot l’alumnat tinga la mateixa accessibilitat. Té uns 100 metres quadrats i està equipada amb 15 taules i 30 cadires, també taules adaptades per a xiquets amb cadira de rodes i sistemes d’accès informàtics. Per tant, pot ser utilitzada simultàneament per 30 alumnes.

Per la seua configuració espacial, s’hi poden fer altres activitat de foment de la lectura, com l’ús del tauló d’anuncis, tertúlies literàries, jocs i treballs d’investigació per grups i individuals, llegir, estudiar, l’ús de la targeta de la biblioteca, creació i exposició de textos creatius, poemes, narracions i redaccions tant de lectures del centre, com de la biblioteca com de històries inventades, creació i exposició de còmics i il·lustracions… El fons bibliogràfic es compon de 450 llibres, dels quals 200 són en valencià, 200 en castellà i 50 en altres llengües. Tot el material es troba distribuït d’una manera accessible per a tots els alumnes, reservant els llocs més propers per als menuts i separats i classificats per gèneres i idiomes.

Activitats anuals per la comunitat educativa

1. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: La visita a la biblioteca.

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: últim curs d’infantil i tots els cursos de primària.

Temps de realització: 60 minuts

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Ensenyar com fer el préstec de llibres en la biblioteca del col·legi.
• Demostrar que no és necessari tindre molts llibres a casa perquè es poden agafar prestats de la biblioteca.
• Crear l’hàbit de treure llibres de la biblioteca i llegir com una activitat més de la vida quotidiana.

Descripció de l’activitat

Una vegada per setmana, preferiblement el divendres, dedicar una hora a l’horari escolar per anar a la biblioteca per agafar un llibre i llegir-lo a casa. D’una setmana a una altra tornaran el llibre agafat i elegiran un altre.

No més podran tindre llogat un llibre a la vegada i no és necessari que el llegeixin en una setmana, poden tindre el mateix dos o tres setmanes depenent de la dificultat del mateix i de l’edat del nen que l’ha elegit.

Cal que els llibres estiguin a l’abast dels nens i nenes, separats segons edats i recomanacions; no obstant això, si un nen o nena té més capacitat lectora podrà agafar un de més nivell o dificultat. Al mateix temps, un nen o nena que tingui menys capacitat podrà agafar un que estigui un poc més baix del nivell per reforçar els coneixements i no perdre la motivació.

És important no obligar als nens i nenes a acabar un llibre que han començat si no els agrada, els dóna por, els crea angoixa, etc. Ja que això podria crear un rebuig cap a la lectura fent que perdi l’interès i la motivació per llegir.

L’últim divendres de cada més es farà una tertúlia en la qual els nenes i nenes conten què han llegit, que estan llegint, si els agrada o si no i perquè. Si fan alguna recomanació als seus companys d’algun llibre en especial, si ja han pensat en el pròxim llibre, si els agraden els de aventures, màgia, història, d’animals, de persones, etc i perquè.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: El tauló de la biblioteca

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: segon i tercer cicle de Primària

Temps de realització: -

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Crear l’hàbit de treure llibres de la biblioteca i llegir com una activitat més de la vida quotidiana.
• Aprendre a recomanar llibres.

Descripció de l’activitat

Posar a disposició dels nens i nenes del col·legi que visiten la biblioteca i treuen llibres de la biblioteca un tauló d’anuncis per tal de deixar notes sobre els llibres que estan llegint. Aquestes recomanacions s’escriuran a mà i tindran que complir alguns requisits mínims:

• Títol

• Nom de l’autor

• Referència

• Personatges

• Breu resum

• Recomanació

Aquestes notes estaran impreses en colors segons el gènere de la literatura: Blanc: aventures; Blau: fantàstiques; Groc: històriques; Roig: ficció; Verd: policíaques; Rosa: Romàntica; etc.

3. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: El carnet de la biblioteca

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: Els cursos del segon i tercer cicle de Primària.

Temps de realització: -

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Ensenyar com fer el préstec de llibres en la biblioteca del col·legi.
• Ensenyar a llegir diversos tipus de lectures, teatre, poesia, novel·la, conte...
• Responsabilitzar-se de la possessió d’una targeta personal i intransferible de préstec bibliotecari.

Descripció de l’activitat

Els nens i nenes de 3º, 4º, 5º i 6º podran tindre a la seva disposició una targeta de “punts” de la biblioteca. Aquesta tindrà 8 caselles per a 8 segells de la biblioteca. Ajuntant segells obtindran punts per poder agafar coses de “la tenda de la biblioteca”, on trobaran retoladors, llibretes, llapisseres, gomes d’esborrar, i altres coses vistoses que puguin actuar com a motivadors de la lectura infantil.

Aquesta activitat deu anar junt a la activitat “el tauló de la biblioteca”, ja que per a poder obtenir el segell deuran de demostrar que han llegit el llibre, i una bona manera podria ser fent una bona recomanació d’aquest.

• Nom:

• Curs:

• Cognoms:

• Data d’emissió: / /

• Conte

• Novel·la

• Teatre

• Poesia

Activitats abans de la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Mans creatives

Tipus d’activitat: Activitat abans de la lectura

Curs recomanat: Per a 3er, 4rt, 5è i 6è de Primària

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Fomentar la imaginació i la creativitat en els alumnes.
• Crear interès per la lectura.
• Extraure informació d’una imatge.

Descripció de l’activitat

La següent proposta és una activitat que podem realitzar amb l’alumnat de 2on i 3er cicle de Primària. Consisteix en que se’ls presenta el llibre que van a llegir els xiquets sense el títol de l’obra, sols la portada amb el dibuix. En aquest moment, els xiquets hauran d’imaginar-se de què pot tractar el llibre i a més ficar-li un títol.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Coneixem els contes

Tipus d’activitat: Activitat abans de la lectura

Curs recomanat: 1er,2on i 3er d’Infantil

Temps de realització: 45 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Conèixer les parts d’un llibre.
• Relacionar-se amb els companys.
• Fomentar la lectura i manipulació de contes.
• Ensenyar a com tractar un llibre.

Descripció de l’activitat

Dispondrem a l’aula uns 5 llibres que tinguen un tamany gran i que continguen molts colors (es deben incloure llibres amb Braille, per tal d’ensenyar als xiquets com és la lectura d’un xiquet al discapacitat visual i així puguen normalitzar aquestos llibres). La mestra els ensenyarà les parts que té un llibre (portada, tapes, títol, il·lustracions…). Els xiquets hauran de tocar cadascuna de les parts i compartir els diferents llibres amb els companys.

Activitats durant la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Creant històries

Tipus d’activitat: Activitat durant la lectura

Curs recomanat: Per a xiquets de 5è i 6è de Primària

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Desenvolupar la creativitat dels xiquets.
• Fomentar l’expressió escrita dels alumnes.
• Compartir amb els companys l’afició per la lectura i l’escriptura.
• Fomentar la producció de textos narratius.

Descripció de l’activitat

Els xiquets estaran treballant un llibre al llarg del trimestre o del curs.Tots els xiquets hauran d’escriure la continuació de la història del llibre sols llegint el títol del capítol següent. És a dir, es divirà el llibre en setmanes i abans de començar un capítol nou els alumnes hauran de redactar dos o tres paràgrafs (d’unes 20 línies) amb el que pensen que va a ocórrer o els que els agradaria que ocorreguera.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Descobrint imatges i sensacions

Tipus d’activitat: Activitat durant de la lectura

Curs recomanat: 1er, 2on i 3er Infantil

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Desenvolupar l’atenció dels xiquets.
• Fomentar l’escolta activa.
• Emprar la lectura com a guia de les emocions.

Descripció de l’activitat

Els alumnes treballaran 2 llibres per trimestre. El mestre llegirà un capítol o fragment del conte i els xiquets hauran de relitzar totes les accions que relitzen els personatges. A més, hauran de pintar unes fitxes amb els dibuixos del conte. D’aquesta forma els xiquets poden conèixer més als personatges i poder fer-los particips de la història.

Activitats després de la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: “Café literari”

Tipus d’activitat: Activitat després de la lectura

Curs recomanat: Qualsevol de Primària

Temps de realització: Un hora per curs (en dies diferents)

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Fomentar la lectura entre els xiquets i els pares.
• Incentivar la comunicació i l’intercanvi d’opinions sobre els llibres a les famílies.
• Fer partícipes a les families de l’educació literària dels xiquets.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat consisteix en crear un espai per a que es reunisquen pares i xiquets amb professors i realitzen tertúlies i exposicions sobre els llibres que hagen llegit en família últimament; d’aquesta manera es busca la participació de les famílies dins del centre.Aquestes tertúlies es realitzaran una vegada cada sis dies per a que puguen fer-ho tots els cursos.

Tot guiat per la responsable de la biblioteca del centre.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Revista escolar

Tipus d’activitat: Activitat després de la lectura

Curs recomendat: Últim cicle de Primària

Objectius de l’activitat

• Potenciar l’ús de la revista escolar com a eina de publicacions de treballs i experiències viscudes durant tot el curs

Descripció de l’activitat

Cap al final de curs es publicarà una revista escolar on els alumnes podran parlar sobre les activitats literàries que han fet al llarg de l’any, els llibres que més han agradat a la classe, entrevistes a xiquets d’altres cursos sobre els seus llibres preferits, ressenyes de llibres, etc.

Video-ressenya "Un bicho extraño" de Mon Daporta i Óscar Villán

"Un bicho extraño"

Comentaris de: Gemma A. Gómez

RESSENYA DE LA RONDALLA EL REGNE SENSE REI

Aquesta rondalla té un gran valor emocional per a mi perquè me la contava la meva àvia quan anava a veure-la o quan venia a casa meva a cuidar-me, ja fora a l’estiu quan els meus pares treballaven i els meus germans no estaven a casa o quan em posava malalta i ningú podia quedar-se a casa. La recordo perfectament mirant-me amb els seus ulls blaus i clars i fent el colpeig del “ POM...POM...POM...” amb la mà sobre la taula del menjador i escoltant el tintineig de les polseres que portava sempre.

Aquesta rondalla pot ser que siga un poquet macabra o fora del que actualment ara se’ls conta als nens i les nenes petites. Tracta l’assassinat per mà del rei de les joves filles dels grangers, i explica molt clarament que a la habitació hi ha moltes, quantes? No se sap depèn de la imaginació del nen o la nena. Quanta sang? Tampoc se sap, també depèn de la imaginació. Tracta també la venjança, quan Angua desperta totes les noies i els dona un bastó per anar a per el rei dolent. Tracta la mentida i l’engany... Amb totes aquestes coses ens plantegem... es adequada per als nens i nenes petits?

Si ens fixem en les històries originals de tots els contes dels germans Grimm, de Perroult, etc. Veiem que els contes per als nens i les nenes petits son aixina. Són macabres, totes tenen venjança, totes s’envolten en mentides, en enganys, en patiment emocional, inclòs físic. Que no hem llegit o ens han contat “la venedora de mixtos” o “Hansel i Gretel”? què no son cruels aquestes histories?  Dons als nens i les nenes els encanten! Sobre tot quan empenyen a la bruixa dins del forn i es crema viva.

Quan vaig proposar la rondalla vaig rebre crítiques com “ és que es molt fort per a nens petits”. Penso que actualment el tema de la mort es massa tabú a la infantesa. Què no se’ls pot morir el gosset, el gatet, el germà, el pare o la mare, l’avia... Totes les persones del món estem destinades per passar per la pèrdua però ningú ens ensenya a com enfrontar-nos a aquesta angoixosa situació. És com una cosa d’adults, però tots la patim siga quina siga la nostra edat. Crec que aquests temes deurien de tractar-se amb naturalitat, i no tallar les pel·lícules i  ficar-les passant totes les parts on es mor algú, fins i tot a les pel·lícules de Disney.

Per acabar, aquesta rondalla té un bon final obert i és una cosa que m’agrada molt, d’aquesta manera, depenent de la imaginació del nen o la nena que l’escolti podrà decidir que cosa el faran les noies ressuscitades. El mataran a colps amb els bastons? L’amenaçaran amb que no torni mai més per aquelles terres?...

La meva competència literària

La competència lectora es la clau que obri l’accés a la interacció entre el text i el lector i de la passió per aquesta pràctica. A llegir s’aprèn llegint, es a dir, posant en contacte al estudiant amb diversos tipus de textos que potencien les seves habilitats i les seves capacitats i que li exigeixin la activació de uns i altres coneixements i la aplicació d’unes i altres estratègies.

Personalment crec que, si ens fixem en aquesta definició, jo no vaig desenvolupar la meva competència lectora fins que vaig ser gran y vaig triar què volia llegir, perquè, com i quan. Com, probablement, a molts de nosaltres el gènere literari que més m’agradava era el fantasiós, el què t’hi portava a un mon inventat on podia ocórrer qualsevol cosa màgica i meravellosa.

Però tot i així vaig provar a llegir diferents gèneres literaris, històric com “Leonor de aquitanià, reina de trovadores”, d’aventures, “de por” com per exemple els poemes y les histories curtes de Edgar Allan Poe, de ciència ficció com les novel·les de Issac Asimov, còmics de Superherois, histories curtes de Hell boy, novel·les còmiques com “Jesús también me quiere” de David Saffier, quí no s’ha llegit “el ocho” o “los pilares de la tierra”, “El hobbit” “ el señor de los anillos”...

Després de provar diferents gèneres literaris em vaig quedar amb el fantàstic i d’aventures. Respectant sempre els llibres de Edgar Alan Poe. Dins de aquest meravellós gènere també cal triar molt be, pots trobar moltes qualitats i no sempre els “best seller” son els millors llibres en quant a genialitat i us del llenguatge. Per exemple, el llibre “El nombre del viento” em va parèixer pèssim, i tot el mon ho posava per els núvols. El vaig llegir... ho vaig intentar... després de llegir “El señor de los anillos” i em va parèixer com un reflex dels llibres de Tolkien... un reflex barat, en poc de vocabulari i pobre en descripcions...

Per suposat soc fan dels llibres de Harry Potter que els llegí en espanyol i en anglès (els tinc tots!), i encara hui estic llegint l’últim que ha sortit y continua agradant-me molt. Aquest últim es teatre, pot ser a molta gent això no li haja agradat massa, però a mi si que m’agrada imaginar-me com faria per fer el decorat, per fer una o una altra escena... 

Però, indubtablement, per a mi, el millor escriptor que conec de novel·les fantàstiques, combinades amb aventures, màgia, gènere policíac...etc. es el escriptor Terry Pratchet. No he llegit encara una novel·la seva que no m’hi haja agradat. Utilitza un vocabulari ample i ric, extenses descripcions dels llocs d’interès o personatges, molta utilització de metàfores e ironies i sarcasmes... no et dona temps avorrir-te de les descripcions i mai no saps on posar la marca i anar-te’n a dormir.

Ara estic interessada en llegir totes les novel·les de Julio Verne. La meva parella diu que a ell varen ser els primers llibres que li van enganxar y que gràcies a ells que llegeix tant avui dia. A més a més, sempre penso que deuria llegir més, així que és com una porta que he d’obrir. 

Fillola, A. M. (1999). Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria. In Literatura infantil y su didáctica (pp. 11-54). Servicio de Publicaciones.

El cànon de la lectura

Reflexió: ¿Què fem llegir als nens en l’escola?

Després de donar una ullada al que em feien llegir els meus professors quan anava a l’escola i de veure també els llibres que els han fet llegir als meus companys de la facultat de magisteri, m’adoni que els llibres i les estratègies, la metodologia i els sistemes per fer lectors no han evolucionat gaire. Continuen fent llegir els mateixos llibres i continuen fent estudiants que rebutgen la lectura.

Davant això penso,: què són millor els llibres clàssics que els llibres actuals o moderns? Perquè continuem fent als nens llegir el quixot a l’escola? Si ja coneixen la història d’aquest llibre i no hi ha cossa mes avorrida que llegir un llibre, la història de la qual la vens escoltant d’es que ets petit. Perquè continuem fent als nens llegir “la celestina”? si els nens i nenes als que la fem llegir no solen estar preparats psicològicament per comprendre i veure el valor real del llibre. I el mateix en “en tiempo del còlera” i molts altres llibres que no aporten res a crear gust i interès en els nens i nenes per la lectura.

Què altres llibres més actuals no son bons? Què no crearíem millors lectors amb llibres més pròxims als alumnes? Què no son bons els llibres de Julio Verne, Tolkien o Terry Prattchet. Tots tres han sigut molt afamats en els seus camps i tots tres ens presenten llibres amb una qualitat literària extraordinària que pot ser arribi d’una manera més útil i pràctica als futurs lectors que son ara estudiants de col·legi i institut.

Un altre tema que no m’agrada gens i que es pren com a veritat universal i que personalment em pareix absurd és donar-li moltíssima més importància als llibres històrics que als llibres de ficció o fantasia. Què les novel·les històriques no conten històries fantàstiques, encara que de fons hi haja un lloc o un moment històric real? Què ens conten fets fidels a la realitat? No, no ho fan. Els nens i les nenes ja estudien molta història a les classes, i personalment penso que la lectura al tems lliure deu ser un plaer, una evasió del mon real, un viatge a la fantasia i no una prolongació farragosa i angoixant del temari escolar. Perquè si així o tractem no farem lector, no ensenyarem la passió de la lectura als alumnes, si no que se la presentarem com més estudi, més classe i més avorriment. 

Què no seria millor donar a escollir als nens d’una llista i fer reflexions i tertúlies a classe? Es podrien programar temps, separar els llibres per temàtiques, tipus, autors... i comentar-los a l’aula, d’aquesta manera pot ser els nenes que hagueren llegit altre llibre es sentirien interessats en llegir un altre. Què no es millor una conversa que fer exàmens dels llibres, resums a ma llarguíssims...? Què el professor no pot avaluar si el nen ha llegit el llibre o no simplement amb una conversa ordenada a classe?

Tenim una gran varietat de llibres on escollir. Què deu anys no son prou per adonar-nos que alguna cosa no estem fent be? Som la nova generació de mestres i tenim totes les eines per promoure el canvi, per fer bons lector, per ensenyar a amar la lectura i de mostrar-los tot el mon i les possibilitats que tenen a la seva ma.

Rondalla: El regne sense rei

Vet ací en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven hi va haver un rei que vivia en un gran castell del qual les persones de la comarca no hi sabien molt. Tan sols l’havien vist alguna vegada anant de caça o camí de les comarques veïnes.

Una volta el rei va anar al poble, i va passejar i passejar, buscant alguna doneta en edat de casar ben bonica. Va caminar i va caminar fins que sense adonar-se va arribar a una xicoteta granja on vivien una parella de grangers vellets amb les seues tres filles: Ana, Ania i Angua.

El rei va mirar a tot arreu, es sentia perdut, i va veure una xica molt bonica... La més bonica de totes! I va decidir que aquesta hauria de ser la seua dona. Era la filla major dels grangers, Ana. El rei, molt seriós va parlar amb els pares i es va emportar a la xica al gran castell del regne als tres dies, on es va casar amb ella.

Va arribar l’època de caça i el rei s’aniria de viatge, però abans d’això li va demanar a la seva preciosa esposa:

- Ací en tens, estimada meva, les claus de tot el castell...

- Deu ni do!! Si n’hi ha moltes!!! - comtestar Ana

- Si, són moltes, però escolta’m bé. Pots anar allà on vulgues, tots els servents estan a la teva disposició, demana’ls els que necessites. Però, i això és molt important, mai traspassis la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Promet-m’ho

- Ho promet – va dir Ana mirant encara les claus

- També tinc un regal per a tu. És aquest anell d’or, fixat hi bé, té un diamant i tot! Es una proba del meu amor per tu. No tel lleves mai, es molt especial.

- D’acord!

Així va ser com el rei, tot content, se’n va anar del castell.

Ana el primer dia va anar camí al jardí, el segon dia va passar per davant la porta i li va picar la curiositat, va acostar-se a la porta, poquet a poquet, paset a paset fins que escoltà...

POM......POM.......POM.......POM

Però no hi va entrar. Al tercer dia no ho va poder suportar, va ficar la clau al pany, va fer força per girar el engranatge i va obrir la porta mentre escoltava....

POM....POM.....POM......POM

L’espant la va inundar, aquí hi havia moltes noies, dels peus colgades, degollades i lentament dessagnades, i el soroll no era sinó el goteig sincronitzat.

POM.....POM......POM.....POM

I de fons hi va escoltar una veu grau que li va dir:

- Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang

La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang. Totes menys una, el diamant en tenia una que no podia rentar.

No passa res! – va pensar – li diré que s’ha tacat al punxar-me amb una rosa. La setmana que ve aniré a casa i els contaré als meus pares el que he vist.

Eixa mateixa nit el rei tornà al castell, i va encontrar la seua bella esposa esperant-lo en la porta. S’havia posat un vestit preciós i fingia un adorable somriure. El rei va córrer cap a ella, la va agafar de les mans, se las va acariciar i li va dir:

- T’he trobat molt molt a faltar. Però... sent que has fet alguna cosa que no hauries d’haver fet. T’hi has ficat a la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Acompanya’m, que ara t’heu vaig a ensenyar.

I d’aquesta manera el rei va caçar Ana. 

Unes setmanes més tard, el rei va tornar a passejar pel poble, i passejà i passejà i i va arribar a la granja on vivia Anna, i va veure a Ania. Una bella fadrina que llegia asseguda en un balancí a l’ombreta d’un arbre més agust que el món. El rei va parlar en els seua pares, que per por acceptaren a que la seua filla s’en anara amb ell, i al tercer dia els vegeren anar-s’en en un carruatge cap al castell.

Passaren setmanes i va tornar l’època d’anar a caçar, però abans de marxar-se, el rei li va dir a la seua jove dona:

-Ací tens, les claus de tot el castell, tot el servici està a la teua disposició, demana tot el que necessites. Pots anar allà on vulgues, però no has de traspassar la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Amés, tinc un regal per a tu, aquest anell tan especial! Mira! Té fins i tot un diamant, és signe del meu amor per tu, no te’l lleves mai. Has de prometre’m! 

I Ania li va contestar: -T’ho promet.

Ania era molt curiosa i aquesta oportunitat de que el rei se n’anara li venia com anell al dit, mai millor dit. Per tant, el rei pensà que mai entraria dins d’aquella habitació, amés tenia molts més llocs on anar i visitar dins del castell. Al dia següent, s’alçà del llit i anà corrent sense pensar-ho molt cap a la porta i la va mirar, va fixar-se amb tota la seua atenció i escoltà… 

Pom, pom, pom, pom! 

Va intentar mirar per el pany però tot estava molt obscur i no va poder veure res. Mirà al seu voltant i se n’anà. 

Al tercer dia, ja no hi podia aguantar més la curiositat i anà a la porta, ficà la clau al pany i va obrir. L’espant la va inundar perquè hi havia moltes xiques dins de l’habitació penjades de cap peus i totalment dessangrades. Al fons del tot, hi havia una veu que de sobte digué: 

-Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang. La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang. Totes menys una, el diamant en tenia una que no podia rentar. Hi va pensar que no passava res i que donant-li na volta a l’anell podria anar la següent setmana a contar-li a la seua germana el que hi havia vist. 

Aquella nit el rei tornà del seu viatge i trobà a la bella esposa llegint dins del saló del castell. El rei anà cap a ella i li va agafar de les mans, li va acariciar i li digué:

-T’he trobat molt molt a faltar. Però... sent que has fet alguna cosa que no hauries d’haver fet. T’hi has ficat a la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Acompanya’m, que ara t’heu vaig a ensenyar.

I així va caçar a Ania.

Ploguts prou dies, el rei es va dirigir a la granja d’Anna i Ania per buscar a la seua germana Angua. Aquesta estava cuidant dels animals quan va informar a son pare i a sa mare de que també anava a marxar amb el rei en tres dies.

Com que a Angua li encantaven els animals, va demanar al rei emportar-se en ella un corderet malaltet que necessitava un fum de cuidats. El rei ho va permetre arrufant el nas i Angua va aconseguir anar al castell amb el seu amic.

La setmana de després el rei s’en va anar de caça, però abans va advertir a la seua dona:

Va arribar l’època de caça i el rei s’aniria de viatge, però abans d’això li va demanar a la seva jove esposa:

- Ací tens, amada meua, les claus del meu castell, als teus peus tens, reina meua, a tots els meus sirvents. Però, i això es molt important, mai traspassis la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. També un regal tinc guardat per a tu, un anell especial amb un diamant. Per amor te’l done i per amor mai te l’has de llevar. Prometemeu amor meu.

- T’ho promec amor meu- li va dir amb el cor en la mà.

Angua va ser corrent a veure al seu corderet, i a este li encantava xuplar-li les mans a la seua ama, Angua va mirar l'anell i va pensar que se li podria espatlar i que el rei es podria enfadar, així que se'l va llevar i ho va ficar en la butxaca.

- Quan torne tornaré a posar-m'ho que és molt bonic. 

Aquella nit estava molt cansada, es va desorientar i va acabar cara a cara a la tercera porta a l'esquerra de l'ala oest, i va passar de llarg a la cerca de la seua alcova. Al matí següent va recordar un estrany so que havia escoltat, però no sabia on. Així que després d'anar a veure al seu corderet va buscar i va buscar fins que va arribar a la porta, va recolzar les paraules del rei i va sentir molta curiositat. No ho va poder suportar, va ficar la clau al pany, va fer força per girar el engranatge i va obrir la porta mentre escoltava....

POM....POM.....POM......POM

L’espant la va inundar, aquí hi havia moltes noies, dels peus colgades, degollades i lentament dessagnades, i el soroll no era sinó el goteig sincronitzat.

POM.....POM......POM.....POM

I de fons hi va escoltar una veu grau que li va dir:

Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang

La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang.

I va córrer a veure al seu corderet i sentir-se acompanyada. Quan va arribar va veure al corderet molt malalt, moriria i ella perdria el seu únic contacte amb les seues arrels, la seua família i la seua granja. Es va posar trintísima, i va plorar i va plorar.

Va arribar l'hora de l'arribaria el rei, i ella no va ser a rebre-ho a la porta, es va quedar amb el seu corderet. El rei es va estranyar i la va buscar per tot el castell, i finalment la va trobar en l'estable. Plorant pel seu corderet. Angua, a l'escoltar passos darrere d'ella va ficar la mà en la butxaca i es va posar l'anell. El rei li va agafar de les mans, la va acariciar, va somriure lleument al veure que l'anell no tenia marca i li va dir:

- Conta’m amor meu, què t’ha passat?

La xica no va dir res de la tercera porta a l'esquerra de l'ala oest, però li va comptar el que li havia passat al seu corderet. El rei, al veure patir d'aquella manera li va comptar que havia sentit parlar d'una bruixa que sabia fer un elixir que tornava la vida. I li va prometre anar a la cerca d'ell quan isquera el sol.

Va tornar a mig dia de l'endemà amb un xicotet flascó de vidre que va entregar a Angua. Ella va ser corrent allí on jeia el seu corderet, va deixar caure una gota en el seu front, i el corderet va tornar a respirar. S'havia recuperat i estava feliç. Angua somric el corder i li va donar les gràcies al rei.

A la setmana següent el rei se'n va anar de caça un dia. Ella li va despedir amb un gran abraç, el rei es va quedar estranyat, li va somriure i se'n va anar. Angua i el seu corder van córrer, flascó en mà, fins a la tercera habitació a l'esquerra de l'ala oest. Va obrir la porta sense por i sense llevar-se l'anell. I va reviure una a una a totes les xiques, a qui els anava preguntant:

- Qui te va matar?

Elles van contestar:

- El rei mató.

I Angua els deia:

- Doncs pren aquest bastó.

Eixa nit Angua va esperar al rei amb gran satisfacció, quan el va veure arrivar als seus braços es va llançar. Als ulls el va mirar i susurrant li digué amb maldat:

- Rei meu, rei meu, ara sabràs el que vaig fer, el que he fet i el que ara et van a fer.

I aquesta és la història del regne sense rei i de com totes les fadrines desaparegudes feren el set i mig i tornaren sanes a casa. 

Catacric, catacrac,

catacric, catacrac, 

rondalla contada, rondalla acabada.

"El señor tigre se vuelve salvaje"

Aquest àlbum il·lustrat de Peter Brown ens conta la història d’un tigre que viu a la ciutat on tots semblen feliços, tots... menys ell. Tots caminen en dues potes, tots s’arreglen molt, tots prenen te i tots són... molt correctes. No semblen animals. 

Un dia el tigre té una idea, caminar amb les quatre potes, anar corrent, galopant, trepant i fent : “grrrrrr” ben fort. Es va sentir molt feliç i molt realitzat, però la resta dels veïns el miraven molt malament i li van dir que si volia ser salvatge que se’n anés a la selva. I el tigre va pensar que allò era una fantàstica idea. 

Però al bosc, al cap d’un temps es va sentir molt sol, volia tornar a la seva casa. I per a sorpresa seva, quan va tornar l’estaven esperant. Li van donar una camisa blava amb flors i quan arribà a la ciutat s’adonà que les coses havien canviat, els animalets anaven a quatre potes saltant i passant-s’ho molt bé, inclòs alguns dels animals més respectables també ho feien. Tots eren més feliços sent sempre ells mateixos.

Aquest llibre es presenta en un format molt gran amb dibuixos molt expressius i un treball del color molt bo, ja que ho utilitza per destacar el tigre de la resta dels personatges, i també per destacar la natura i la selva. Té textos senzills amb un vocabulari natural i expressions espontànies, que poden ser treballats al curs de primer de primària.

Des del meu punt de vista aquest és un llibre molt interessant per nens i nenes que acaben de començar l’escola i arriben a la classe amb por o pensant si aquest pensarà bé o malament d’ell o d’ella. O creient que cal que siguin d’una manera o d’una altra per agradar a la resta dels companys o als mestres. 

Mostrar-se molt diferent a com ets pot causar en totes les persones sentiments negatius i comportaments estranys que no corresponen amb l’esperat (exemple al conte: els animals tot estirats dient als animalets que no juguen com “animals salvatges”). El llibre ens ensenya que cadascú de nosaltres té una personalitat única i aquesta es meravellosa, però que tenim que aprendre a comportar-nos adequadament segons la situació. És per això que, a la fi del llibre el tigre es presenta, d’una banda, amb vestit molt elegant amb barret i tot i, d’altra banda, sense roba i a la selva. I com pot ser ell mateix, a les dues imatges apareix molt feliç. 

A més a més, també es podria treballar a classe de ciències naturals, recordant els noms dels animals, en femení i en masculí, i on deuria viure cadascú. Els diferents habitats i les seves característiques, quins animalets no es mencionen...etc.

Brown, P. (2013) El señor tigre se vuelve salvage. Editorial Oceano travesía.

El camí a casa.

El camí a casa

Vaig pel bosc corrent

Vaig pel bosc veient

Els coloms volant

I els avets brotant

Vaig pel bosc botant

Vaig pel bosc sentint

Els conills saltant

I veig cérvols sovint

Vaig pel bosc trepant

Vaig pel bosc mirant

Les pedres redolant

I el aigua xocant

Vaig pel bosc menjant

Les maduixes que he trobat

Menja, menja, menjant

I a classe ja he arribat.

Gemma A. Gómez

2017

Proposta de com utilitzar aquest poema

Aquest poema l’he creat per nens i nenes de segon de primària, donat la senzillesa del vocabulari i la curta extensió d’aquest. Encara que també es podria treballar a final de curs de primer de primària i a principi de curs en tercer de primària.

La proposta que a continuació s’exposa te l’objectiu de treballar, fomentar i exercitar la capacitat de memorització, repetició i recitació de curts poemes, pareguts al anteriorment exposat. Aquesta pràctica els serà després molt útil, quan tinguin que estudiar i memoritzar en cursos vinents, a més a més, també pot fomentar la concentració, donant com a conclusió ensenyança de tècniques d’estudi. 

Aquest, junt a altres poemes es treballaran un al mes, i a l’última setmana de cada mes es revisaran els memoritzats durant el curs. Així, cada matí de la primera setmana del mes, els nens i nenes llegiran en grup el poema, tots a la mateixa vegada i faran preguntes sobre el vocabulari o si no entenen alguna part del poema. El matí de la segona i tercera setmana del mes es tractarà de recitar de memòria el poema, tots a la mateixa vegada, i com ja s’ha mencionat anteriorment, els matins de l’última setmana es recordaran els poemes del mesos del curs. 

Personalment penso que és un a bona activitat per desenvolupar-la per el metí perquè d’aquesta manera podem captar l’atenció dels nostres alumnes, a la vegada que els situem a la classe i es terminen de despertar i es preparen per atendre a les assignatures que es donaran durant el dia.

Aquests poemes cal que estiguin tant en valencià com en castellà, d’aquesta manera igualem la importància de les dues llengües i no supeditem l’una a l’altra. A més a més, els poemes poden ensenyar recursos lingüístics útils per l’escriptura i la creació de textos. Un exemple molt conegut que també podria treballar-se a classe es la cançó dels signes de puntuació:

“Era una paloma,

punto y coma,

Que tenía un hijo,

punto y seguido,

Que se fue a Marte,

punto y aparte,

Era un animal,

punto y final”

Anònim.

* El suggeriment de la creació d’un poema i una proposta de com treballar-lo va ser del professor Carles B. durant la tertulia Lij 3: Poesia

Ressenya del llibre " T'he agafat caputxeta" de Carles Cano

T’he agafat caputxeta és un llibre que li pega la volta a l’historia tan coneguda de la caputxeta vermella. Aquesta historia escrita en teatre i amb un molt aconseguit to d’humor ens conta el conte de la caputxeta com una nena valenta, molt falta del llop, a que li planta cara, un llop que no sap que fer amb ella, i una sèrie d’elements molt còmics e inesperats com per exemple el policia que vol multar a la caputxeta per donar-li al llop un colp al cap. Durant la historia es creuen altres contes com ara el dels tres porquets, encara que no més ix un que mes que un porquet pareix Rambo, i que ens acompanyarà al llarg del llibre.

Un altre element característic del llibre es que fa anuncis, al moment mes tens de la obra de teatre et clava un anunci, també en teatre, on apareixen personatges de altres comptes explicant-te coses que van en contra del contes que coneixem i per això que són molt graciosos. (Exemple de la ventafocs.

Em pareix molt interessant que els nens i les nenes llegeixin tot tipus de llibres en primària, i no quedar-se no més amb novel·les curtes o micro-relats. El teatre i la poesia son gèneres literaris molt interessants per tractar-los a classe, es poden fer representacions o llegir-los en veu alta, adonar-se de com pot canviar la mateixa lectura si el llegim sense modular la veu a si el llegim com cal. El teatre pot potenciar moltíssim la imaginació dels nens i les nenes, ja que, no només hi ha que imaginar els personatges i què fan aquests, si no també els decorats, com apareixen en escena, com fa aquest per fer això o aquell per fer allò... La poesia et pot ensenyar a llegir entre línies, i entendre no només el que diuen les paraules si no també el que l’autor vol comunicar, el missatge que porta.

El vocabulari utilitzat en aquest llibre és molt senzill, la lletra es grossa i està ple de dibuixos que acompanyen al text. Penso que és un llibre recomanat per a segon de primària, tercer o quart, però massa senzill per a quint o sext. Ja que en aquests dos últims cursos ja cal preparar als nens i les nenes per a llegir llibres amb un vocabulari més ample i major quantitat de text.

Aquest llibre de la caputxeta es pot treballar des de edats molt primerenques, ja que tens el joc dels anuncis. Si son molt petits es podrien llegir no més que els anuncis i que cada personatge siga un alumne diferent, inclòs es podrien fer petites representacions a classe, treballar les paraules que no coneguin, i promoure la creació de textos curts que conten un final alternatiu, o una carta que li escriurien a la caputxeta, o d’un personatge que inclourien...

Amb aquesta obra de teatre es podrien treballar molt els estereotips que ens imposa la societat, la família o nosaltres mateixos, amb nens i nenes molt petits. La caputxeta no es la nena dolça i ximple, el llop no és dolent del tot, el caçador és el policia que els vol ficar a la caserna, el porquet vol venjar els seus germans que els han convertit en botifarres...

Gemma A. Gómez

Video-ressenya del llibre "L'ull de la mòmia" de Jesús Cortés

"L'ull de la mòmia"

Comentaris de Gemma A. Gómez

Competència literària

L’objectiu de la lectura literària consisteix en el desenvolupament de la competència literària i de cada una de les seves parts, entre les que es troben la competència lectora i el intertext del lector. La competència literària es una necessitat a la vida quotidiana, i no tan sols en situacions de recepció literària. Els últims estudis i teories han senyalat la dependència de la competència literària respecte a les activitats de recepció lectoria, per això, no es pot parlar de competència literària sense el recolzament de l’experiència lectora.

El desenvolupament de la competència literària necessita de la lectura com activitat bàsica del accés a la construcció dels coneixements metadiscursius i metaliteraris. Es per això que la lectura es vincula plenament amb el desenvolupament del hàbit lector. 

J. Culler ens diu “La lectura no es no més una activitat innocent. Età carregada d’artifici, i negar-nos a estudiar els nostres propis modes de llegir es passar per alt una font principal d’informació sobre la activitat literària”

Els nens i les nenes, al llarg de la seva vida, adquiriran habilitats referides a la comprensió i la expressió lingüística, i aquests es desenvolupen a través d’actes de recepció i producció a la vida quotidiana. Ja que la seva competència li permetrà descodificar, comprendre i interpretar els textos de la vida.

La competència literària i la competència lectora depenen l’una de l’altra. Per una part, la competència lectora es un component de la competència literària, però, a més a més, aquesta es desenvolupa en gran mesura en la funció de les habilitats lecto-receptores i escriptores del individu. La competència lectora es la clau que obri l’accés a la interacció entre el text i el lector i de la passió per aquesta pràctica.

A llegir s’aprèn llegint, es a dir, posant en contacte al estudiant amb diversos tipus de textos que potencien les seves habilitats i les seves capacitats i que li exigeixin la activació de uns i altres coneixements i la aplicació d’unes i altres estratègies. 

Fillola, A. M. (1999). Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria. In Literatura infantil y su didáctica (pp. 11-54). Servicio de Publicaciones.

Gènere narratiu

Segons el contingut i la estructura, podem classificar les obre literàries en grups o categories. Els més importants son el narratiu, el líric, el dramàtic i el didàctic. Els gèneres literaris son models de estructura formal i temàtica que permeten a l’escriptor establir un esquema previ a la creació de la seva obra.

Aquesta classificació es fa segons criteris semàntics, sintàctics, fonològics, discursius, formals, contextuals, situacionals i afins. 

El gènere narratiu es caracteritza per contar una història, ja siga fictícia o real, que es desenvolupa en un espai i un temps concret. Aquesta història la protagonitza un nombre limitat de personatges que també poden ser imaginaris o reals. 

Dins del gènere narratiu trobem nombrosos subgèneres com per exemple: la èpica, la epopeia, el mite, la llegenda, la crònica, l’assaig, el cantar de gesta, el conte, la novel·la, la faula... D’aquests subgèneres, els que tenen un caràcter més infantil i que es treballen més durant els anys de la educació d’infantil i primària son: el conte, la novel·la i la faula.

Enciclopedia de Clasificaciones. (2016). Tipos de textos narrativos.

http://www.tiposde.org/lengua-y-literatura/728-textos-narrativos/

https://es.wikipedia.org/wiki/G%C3%A9nero_literario

Pla lector

El pla lector es un projecte global que implica diverses àrees del coneixement i etapes del procés pedagògic, on s’explica com treballar aquestes capacitats tenint en compte diferents perspectives per aconseguir que els nens i les nenes tinguin passió per llegir i aconseguir d’aquesta manera els avantatges que aquesta pràctica ofereix.

El pla lector escolar consisteix en un conjunt d’estratègies, procediments i metodologies ideades per aconseguir la millora de la competència lectora i el desenvolupament del hàbit per llegir dels nen i les nenes en edats d’estudiar. Sol incloure diferents activitats i temes que tenen com a fi últim complir els objectius de cada etapa educativa.

Encara que cada pla lector es de cada centre escolar en particular, tots han de seguir uns punts característics:

- Potenciar el desenvolupament de la competència lectora

- Fer partícips del programa tant als docents com a les famílies, alumnes i la comunitat educativa

- Fer de la lectura l’eix comú de la resta de les assignatures

- Ensenyar i fomentar l’ús de les biblioteques escolars i públiques com espais de treball dinàmic i del desenvolupament de la competència lectora.

https://www.educantabria.es/docs/planes/plan_lector/plan_lector.pdf

http://blog.tiching.com/plan-lector-una-estrategia-integral-para-el-fomento-de-la-lectura/

http://servicios.educarm.es/templates/portal/ficheros/websDinamicas/154/un_plan_lector.pdf

Figures retòriques

Les figures retòriques son recursos literaris que utilitzen els escriptors en els seus textos per a que aquests tinguin major riquesa i densitat literària. Hi encontrem de diversos tipus o divisions: els recursos fonètics, morfosintàctics i/o semàntics. Alguns exemples de figures retòriques con la al·literació, la hipèrbaton, la metàfora, la ironia, metonímia, la lítote...

https://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_de_Literatura/Estructures_i_figures_liter%C3%A0ries

Conte

El conte es una narració breu, de trama senzilla i lineal. Es caracteritza per una forta concentració d’acció, i una contextualització clara en el tems i el espai. Conta una historia tancada, habitualment amb un final feliç per el protagonista.

Dins del gènere del conte podem trobar de molts tipus, ja siguin els tradicionals, populars, fantàstics, moderns, els contes didàctics o amb missatge, creats específicament per a nens i nenes petits. O contes per a lectors mes majors que tracten temes més seriosos amb certa ironia o frivolitat.

Cervera, Juan. Teoría de la literatura infantil. Bilbao, Mensajero, 1991.

www.ite.educacion.es/formacion/materiales/8/cd.../el_lbum_y_el_libro_ilustrado.html

Àlbum il·lustrat

El àlbum il·lustrat es el conjunt harmònic de il·lustració i text. Es fa habitual que al àlbum il·lustrat tingui major pes la imatge que la paraula. Es un tipus de llibre que cerca una comunicació amb els lector a través d’una doble via: la de la il·lustració i la del text. D’aquesta manera el potencial d’imaginació del nen o la nena juga amb els dos codis comunicatius.

Es molt habitual que als àlbums il·lustrats trobem fins i tot fulles sense cap lletra, on tota la historia la conta la il·lustració. Aquests llibres ensenyen als nens i les nenes a llegir també les imatges i adonar-se del que està passant sense necessitat de la paraula escrita. I altres vegades el text no més que et conta una part de la història y la imatge una altra.

www.ite.educacion.es/formacion/materiales/8/cd.../el_lbum_y_el_libro_ilustrado.html