El cànon de la lectura

Reflexió: ¿Què fem llegir als nens en l’escola?

Després de donar una ullada al que em feien llegir els meus professors quan anava a l’escola i de veure també els llibres que els han fet llegir als meus companys de la facultat de magisteri, m’adoni que els llibres i les estratègies, la metodologia i els sistemes per fer lectors no han evolucionat gaire. Continuen fent llegir els mateixos llibres i continuen fent estudiants que rebutgen la lectura.

Davant això penso,: què són millor els llibres clàssics que els llibres actuals o moderns? Perquè continuem fent als nens llegir el quixot a l’escola? Si ja coneixen la història d’aquest llibre i no hi ha cossa mes avorrida que llegir un llibre, la història de la qual la vens escoltant d’es que ets petit. Perquè continuem fent als nens llegir “la celestina”? si els nens i nenes als que la fem llegir no solen estar preparats psicològicament per comprendre i veure el valor real del llibre. I el mateix en “en tiempo del còlera” i molts altres llibres que no aporten res a crear gust i interès en els nens i nenes per la lectura.

Què altres llibres més actuals no son bons? Què no crearíem millors lectors amb llibres més pròxims als alumnes? Què no son bons els llibres de Julio Verne, Tolkien o Terry Prattchet. Tots tres han sigut molt afamats en els seus camps i tots tres ens presenten llibres amb una qualitat literària extraordinària que pot ser arribi d’una manera més útil i pràctica als futurs lectors que son ara estudiants de col·legi i institut.

Un altre tema que no m’agrada gens i que es pren com a veritat universal i que personalment em pareix absurd és donar-li moltíssima més importància als llibres històrics que als llibres de ficció o fantasia. Què les novel·les històriques no conten històries fantàstiques, encara que de fons hi haja un lloc o un moment històric real? Què ens conten fets fidels a la realitat? No, no ho fan. Els nens i les nenes ja estudien molta història a les classes, i personalment penso que la lectura al tems lliure deu ser un plaer, una evasió del mon real, un viatge a la fantasia i no una prolongació farragosa i angoixant del temari escolar. Perquè si així o tractem no farem lector, no ensenyarem la passió de la lectura als alumnes, si no que se la presentarem com més estudi, més classe i més avorriment. 

Què no seria millor donar a escollir als nens d’una llista i fer reflexions i tertúlies a classe? Es podrien programar temps, separar els llibres per temàtiques, tipus, autors... i comentar-los a l’aula, d’aquesta manera pot ser els nenes que hagueren llegit altre llibre es sentirien interessats en llegir un altre. Què no es millor una conversa que fer exàmens dels llibres, resums a ma llarguíssims...? Què el professor no pot avaluar si el nen ha llegit el llibre o no simplement amb una conversa ordenada a classe?

Tenim una gran varietat de llibres on escollir. Què deu anys no son prou per adonar-nos que alguna cosa no estem fent be? Som la nova generació de mestres i tenim totes les eines per promoure el canvi, per fer bons lector, per ensenyar a amar la lectura i de mostrar-los tot el mon i les possibilitats que tenen a la seva ma.