La competència lectora es la clau que obri l’accés a la interacció entre el text i el lector i de la passió per aquesta pràctica. A llegir s’aprèn llegint, es a dir, posant en contacte al estudiant amb diversos tipus de textos que potencien les seves habilitats i les seves capacitats i que li exigeixin la activació de uns i altres coneixements i la aplicació d’unes i altres estratègies.
Personalment crec que, si ens fixem en aquesta definició, jo no vaig desenvolupar la meva competència lectora fins que vaig ser gran y vaig triar què volia llegir, perquè, com i quan. Com, probablement, a molts de nosaltres el gènere literari que més m’agradava era el fantasiós, el què t’hi portava a un mon inventat on podia ocórrer qualsevol cosa màgica i meravellosa.
Però tot i així vaig provar a llegir diferents gèneres literaris, històric com “Leonor de aquitanià, reina de trovadores”, d’aventures, “de por” com per exemple els poemes y les histories curtes de Edgar Allan Poe, de ciència ficció com les novel·les de Issac Asimov, còmics de Superherois, histories curtes de Hell boy, novel·les còmiques com “Jesús también me quiere” de David Saffier, quí no s’ha llegit “el ocho” o “los pilares de la tierra”, “El hobbit” “ el señor de los anillos”...
Després de provar diferents gèneres literaris em vaig quedar amb el fantàstic i d’aventures. Respectant sempre els llibres de Edgar Alan Poe. Dins de aquest meravellós gènere també cal triar molt be, pots trobar moltes qualitats i no sempre els “best seller” son els millors llibres en quant a genialitat i us del llenguatge. Per exemple, el llibre “El nombre del viento” em va parèixer pèssim, i tot el mon ho posava per els núvols. El vaig llegir... ho vaig intentar... després de llegir “El señor de los anillos” i em va parèixer com un reflex dels llibres de Tolkien... un reflex barat, en poc de vocabulari i pobre en descripcions...
Per suposat soc fan dels llibres de Harry Potter que els llegí en espanyol i en anglès (els tinc tots!), i encara hui estic llegint l’últim que ha sortit y continua agradant-me molt. Aquest últim es teatre, pot ser a molta gent això no li haja agradat massa, però a mi si que m’agrada imaginar-me com faria per fer el decorat, per fer una o una altra escena...
Però, indubtablement, per a mi, el millor escriptor que conec de novel·les fantàstiques, combinades amb aventures, màgia, gènere policíac...etc. es el escriptor Terry Pratchet. No he llegit encara una novel·la seva que no m’hi haja agradat. Utilitza un vocabulari ample i ric, extenses descripcions dels llocs d’interès o personatges, molta utilització de metàfores e ironies i sarcasmes... no et dona temps avorrir-te de les descripcions i mai no saps on posar la marca i anar-te’n a dormir.
Ara estic interessada en llegir totes les novel·les de Julio Verne. La meva parella diu que a ell varen ser els primers llibres que li van enganxar y que gràcies a ells que llegeix tant avui dia. A més a més, sempre penso que deuria llegir més, així que és com una porta que he d’obrir.
Fillola, A. M. (1999). Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria. In Literatura infantil y su didáctica (pp. 11-54). Servicio de Publicaciones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario