Pla Lector

CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

El centre educatiu objecte d’aquest Pla de Foment Lector de centre reuneix les següents característiques. Situat a la població Montcada de la comarca de l’Horta Nord de València, en un àmbit semiurbà, el centre compta amb quatre unitats d’Educació infantil i dotze d’Educació Primària. El claustre està format per 22 mestres i pràcticament tot l’alumnat és valencianoparlant/castellanoparlant, només un 15% és immigrant procedent de diverses regions europees o sud-americanes i sud-africanes .

Al centre es desenvolupen els programes de PEV i PIP i es duen a terme els següents programes d’atenció a la diversitat. Per una part, disposem d’una aula d’audició i llenguatge , una aula del mestre de Pedagogia Terapèutica i una altra per al mestre de Audició i Llenguatge, situades a la planta principal per a fer-la més accessible als alumnes amb discapacitat reduïda. A la planta principal també es troba l’aula d’informàtica, la biblioteca i l’aula d’estudi, per a respondre a les necessitats de l’alumnat.

Ús de les instal·lacions: biblioteca, aula d’informàtica, etc.

BIBLIOTECA DEL CENTRE

La biblioteca del centre es troba en la planta baixa del col·legi per a que tot l’alumnat tinga la mateixa accessibilitat. Té uns 100 metres quadrats i està equipada amb 15 taules i 30 cadires, també taules adaptades per a xiquets amb cadira de rodes i sistemes d’accès informàtics. Per tant, pot ser utilitzada simultàneament per 30 alumnes.

Per la seua configuració espacial, s’hi poden fer altres activitat de foment de la lectura, com l’ús del tauló d’anuncis, tertúlies literàries, jocs i treballs d’investigació per grups i individuals, llegir, estudiar, l’ús de la targeta de la biblioteca, creació i exposició de textos creatius, poemes, narracions i redaccions tant de lectures del centre, com de la biblioteca com de històries inventades, creació i exposició de còmics i il·lustracions… El fons bibliogràfic es compon de 450 llibres, dels quals 200 són en valencià, 200 en castellà i 50 en altres llengües. Tot el material es troba distribuït d’una manera accessible per a tots els alumnes, reservant els llocs més propers per als menuts i separats i classificats per gèneres i idiomes.

Activitats anuals per la comunitat educativa

1. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: La visita a la biblioteca.

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: últim curs d’infantil i tots els cursos de primària.

Temps de realització: 60 minuts

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Ensenyar com fer el préstec de llibres en la biblioteca del col·legi.
• Demostrar que no és necessari tindre molts llibres a casa perquè es poden agafar prestats de la biblioteca.
• Crear l’hàbit de treure llibres de la biblioteca i llegir com una activitat més de la vida quotidiana.

Descripció de l’activitat

Una vegada per setmana, preferiblement el divendres, dedicar una hora a l’horari escolar per anar a la biblioteca per agafar un llibre i llegir-lo a casa. D’una setmana a una altra tornaran el llibre agafat i elegiran un altre.

No més podran tindre llogat un llibre a la vegada i no és necessari que el llegeixin en una setmana, poden tindre el mateix dos o tres setmanes depenent de la dificultat del mateix i de l’edat del nen que l’ha elegit.

Cal que els llibres estiguin a l’abast dels nens i nenes, separats segons edats i recomanacions; no obstant això, si un nen o nena té més capacitat lectora podrà agafar un de més nivell o dificultat. Al mateix temps, un nen o nena que tingui menys capacitat podrà agafar un que estigui un poc més baix del nivell per reforçar els coneixements i no perdre la motivació.

És important no obligar als nens i nenes a acabar un llibre que han començat si no els agrada, els dóna por, els crea angoixa, etc. Ja que això podria crear un rebuig cap a la lectura fent que perdi l’interès i la motivació per llegir.

L’últim divendres de cada més es farà una tertúlia en la qual els nenes i nenes conten què han llegit, que estan llegint, si els agrada o si no i perquè. Si fan alguna recomanació als seus companys d’algun llibre en especial, si ja han pensat en el pròxim llibre, si els agraden els de aventures, màgia, història, d’animals, de persones, etc i perquè.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: El tauló de la biblioteca

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: segon i tercer cicle de Primària

Temps de realització: -

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Crear l’hàbit de treure llibres de la biblioteca i llegir com una activitat més de la vida quotidiana.
• Aprendre a recomanar llibres.

Descripció de l’activitat

Posar a disposició dels nens i nenes del col·legi que visiten la biblioteca i treuen llibres de la biblioteca un tauló d’anuncis per tal de deixar notes sobre els llibres que estan llegint. Aquestes recomanacions s’escriuran a mà i tindran que complir alguns requisits mínims:

• Títol

• Nom de l’autor

• Referència

• Personatges

• Breu resum

• Recomanació

Aquestes notes estaran impreses en colors segons el gènere de la literatura: Blanc: aventures; Blau: fantàstiques; Groc: històriques; Roig: ficció; Verd: policíaques; Rosa: Romàntica; etc.

3. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: El carnet de la biblioteca

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: Els cursos del segon i tercer cicle de Primària.

Temps de realització: -

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Ensenyar com fer el préstec de llibres en la biblioteca del col·legi.
• Ensenyar a llegir diversos tipus de lectures, teatre, poesia, novel·la, conte...
• Responsabilitzar-se de la possessió d’una targeta personal i intransferible de préstec bibliotecari.

Descripció de l’activitat

Els nens i nenes de 3º, 4º, 5º i 6º podran tindre a la seva disposició una targeta de “punts” de la biblioteca. Aquesta tindrà 8 caselles per a 8 segells de la biblioteca. Ajuntant segells obtindran punts per poder agafar coses de “la tenda de la biblioteca”, on trobaran retoladors, llibretes, llapisseres, gomes d’esborrar, i altres coses vistoses que puguin actuar com a motivadors de la lectura infantil.

Aquesta activitat deu anar junt a la activitat “el tauló de la biblioteca”, ja que per a poder obtenir el segell deuran de demostrar que han llegit el llibre, i una bona manera podria ser fent una bona recomanació d’aquest.

• Nom:

• Curs:

• Cognoms:

• Data d’emissió: / /

• Conte

• Novel·la

• Teatre

• Poesia

Activitats abans de la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Mans creatives

Tipus d’activitat: Activitat abans de la lectura

Curs recomanat: Per a 3er, 4rt, 5è i 6è de Primària

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Fomentar la imaginació i la creativitat en els alumnes.
• Crear interès per la lectura.
• Extraure informació d’una imatge.

Descripció de l’activitat

La següent proposta és una activitat que podem realitzar amb l’alumnat de 2on i 3er cicle de Primària. Consisteix en que se’ls presenta el llibre que van a llegir els xiquets sense el títol de l’obra, sols la portada amb el dibuix. En aquest moment, els xiquets hauran d’imaginar-se de què pot tractar el llibre i a més ficar-li un títol.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Coneixem els contes

Tipus d’activitat: Activitat abans de la lectura

Curs recomanat: 1er,2on i 3er d’Infantil

Temps de realització: 45 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Conèixer les parts d’un llibre.
• Relacionar-se amb els companys.
• Fomentar la lectura i manipulació de contes.
• Ensenyar a com tractar un llibre.

Descripció de l’activitat

Dispondrem a l’aula uns 5 llibres que tinguen un tamany gran i que continguen molts colors (es deben incloure llibres amb Braille, per tal d’ensenyar als xiquets com és la lectura d’un xiquet al discapacitat visual i així puguen normalitzar aquestos llibres). La mestra els ensenyarà les parts que té un llibre (portada, tapes, títol, il·lustracions…). Els xiquets hauran de tocar cadascuna de les parts i compartir els diferents llibres amb els companys.

Activitats durant la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Creant històries

Tipus d’activitat: Activitat durant la lectura

Curs recomanat: Per a xiquets de 5è i 6è de Primària

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Desenvolupar la creativitat dels xiquets.
• Fomentar l’expressió escrita dels alumnes.
• Compartir amb els companys l’afició per la lectura i l’escriptura.
• Fomentar la producció de textos narratius.

Descripció de l’activitat

Els xiquets estaran treballant un llibre al llarg del trimestre o del curs.Tots els xiquets hauran d’escriure la continuació de la història del llibre sols llegint el títol del capítol següent. És a dir, es divirà el llibre en setmanes i abans de començar un capítol nou els alumnes hauran de redactar dos o tres paràgrafs (d’unes 20 línies) amb el que pensen que va a ocórrer o els que els agradaria que ocorreguera.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Descobrint imatges i sensacions

Tipus d’activitat: Activitat durant de la lectura

Curs recomanat: 1er, 2on i 3er Infantil

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Desenvolupar l’atenció dels xiquets.
• Fomentar l’escolta activa.
• Emprar la lectura com a guia de les emocions.

Descripció de l’activitat

Els alumnes treballaran 2 llibres per trimestre. El mestre llegirà un capítol o fragment del conte i els xiquets hauran de relitzar totes les accions que relitzen els personatges. A més, hauran de pintar unes fitxes amb els dibuixos del conte. D’aquesta forma els xiquets poden conèixer més als personatges i poder fer-los particips de la història.

Activitats després de la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: “Café literari”

Tipus d’activitat: Activitat després de la lectura

Curs recomanat: Qualsevol de Primària

Temps de realització: Un hora per curs (en dies diferents)

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Fomentar la lectura entre els xiquets i els pares.
• Incentivar la comunicació i l’intercanvi d’opinions sobre els llibres a les famílies.
• Fer partícipes a les families de l’educació literària dels xiquets.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat consisteix en crear un espai per a que es reunisquen pares i xiquets amb professors i realitzen tertúlies i exposicions sobre els llibres que hagen llegit en família últimament; d’aquesta manera es busca la participació de les famílies dins del centre.Aquestes tertúlies es realitzaran una vegada cada sis dies per a que puguen fer-ho tots els cursos.

Tot guiat per la responsable de la biblioteca del centre.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Revista escolar

Tipus d’activitat: Activitat després de la lectura

Curs recomendat: Últim cicle de Primària

Objectius de l’activitat

• Potenciar l’ús de la revista escolar com a eina de publicacions de treballs i experiències viscudes durant tot el curs

Descripció de l’activitat

Cap al final de curs es publicarà una revista escolar on els alumnes podran parlar sobre les activitats literàries que han fet al llarg de l’any, els llibres que més han agradat a la classe, entrevistes a xiquets d’altres cursos sobre els seus llibres preferits, ressenyes de llibres, etc.

Vídeo-ressenya T'he agafat caputxeta!

Vídeo-ressenya del llibre T'he agafat caputxeta!

Fet per: Noelia Martínez Albert

Ressenya lectures tècniques

Per fer la ressenya de la lectura tècnica emprarem els llibres Llegir per a crèixer i Poemania. 

Poemania és un llibre escrit per Anna Ballester, especialista en literatura infantil i juvenil. Aquesta obra va tindre la primera edició a setembre de 2013 i forma part d’una col·lecció anomenada Bromera didàctiques en la qual també trobem La lectura al centre de Gemma Lluch i Llegir per a crèixer de Carles Girbés. És un llibre dirigit a pares, mares i mestres principalment, encara que pot servir per a qualsevol persona que estiga interessada en el foment de la poesia i es troba en contacte amb xiquets. 

Poemania és una guia pràctica per a fer lectors de poesia. Està dividit en huit apartats: per què esta guia, claus màgiques per a treballar la poesia, activitats per a llegir poemes, activitats per a memoritzar poemes, activitats per a escriure i recrear poemes, dramatitzar poemes, bibliografia de poesia per a infants i joves i recursos d’internet sobre poesia per a infants i joves. En la primera part, l’autora ens explica la importància de la poesia i ens conta quins són els objectius que ella persegueix amb aquest llibre. En “claus màgiques per a treballar la poesia” Ballester ens dona consells per treballar la poesia des de diferents punts: l’oralitat, els pares, mares i docents i l’ambient. En activitats per a llegir poemes, memoritzar i escriure trobem moltes activitats molt variades que podem emprar-les tant a l’aula com a casa (en alguns casos). Altra part fonamental d’aquest llibre és el punt sisè. És molt important l’expressió corporal i la veu quan llegim un poema. En aquest apartat, se’ns faciliten diferents activitats que podem emprar per tal d’aconseguir-ho amb els alumnes. Per últim, a la bibliografia podem trobar molts títols de poesia per a infant i joves i a més, recursos d’internet com ara “Música de poetes”. 

Poemania és un llibre clau que deuria trobar-se en totes les escoles i de lectura obligatòria per al professorat. Ens recorda la importància que té la poesia en els xiquets i en l’àmbit acadèmic en general i ens dona moltes pautes per a poder realitzar-ho. 

Llegir per a crèixer és un llibre de l’autor Joan Carles Girbés que va ser publicat l’1 de maig de 2012 (2 edicions). Llegir per a crèixer és una guia pràctica per a fills lectors. És una guia per a pares i mestre sen la qual se’ns donen les claus per a fomentar l’activitat lectora en els xiquets. És un llibre molt interesant ja que no sols parla del que hi ha que fer per fomentar la lectura, sinó que ens exposa una sèrie de accions que fem habitualment que fan avorrir la lectura als xiquets. Encara que és un llibre molt curt (tan sols té 72 pàgines) ens pot servir molt per a posar en pràctica algunes de les qüestions que ens planteja l’autor. Està dirigit principalment a pares i mares, encara que també pot servir a mestres, bibliotecaris i altres persones que es relacionen amb xiquets dins de l’àmbit familiar. 

El llibre està correctament estructurat en diferents parts: per què volem fer lectors, contagiar el gust per la lectura i consells per a escollir el llibre adequat. En el primer apartat l’autor ens diu que la família és clau a l’hora de fer lectors. A casa, els xiquets han de veure als pares llegir i tindre llibres a l’abast. En el llibre se’ns diu que ser lector significa convertir la lectura en un hàbit voluntari; és a dir, no convertir la lectura en un fet obligatori perquè he de fer un examen o perquè és un castic, sinó perquè realment m’agrada i disfrute amb un llibre entre les mans. A més, llegir té molts beneficis per a la infantesa com per exemple: millora el rendiment acadèmic i augmenta el seu bagatge cultural. 

En l’apartat contagiar el gust per la lectura tracta de despertar l’interès per la lectura en els més menuts. Per a fer-ho, Girbés ens dona dos decàlegs: decàleg per a pares i deu consells per a que odien els llibres. El decàleg per a pares és molt interesant, però els deu consells per a que odien els llibres conté dues raons amb molt de pes: demanar resums dels llibres i la desqualificació de llibres comercials. 

Ambdós llibres tenen un alt nivell literari ja que els dos parlen al voltant de la pròpia literatura (paraliteratura). A més, a la pàgina web de Bromera hi ha activitats relacionades amb el llibre Llegir per a crèixer i Poemania. És molt important que una editorial com Bromera dispose de llibres que ajuden als pares i mestres en l’educació literària de fills i alumnes. Molts pares no saben què fer per tal de que el seu fill o filla agafe un llibre i el lliga o simplement que no li parega inútil llegir. Cal anar amb molta cura quan tractem els llibres amb els xiquets. De vegades sembla la lectura com un mode de castic, quan realment no té cap sentit. Si el que volem és fomentar la lectura en qualsevol àmbit no es pot castigar amb una cosa que vols fomentar. I ja no sols es pretén que lligen, sinó que llegir siga un plaer per a ells. Com bé diuen Llegir per a crèixer i Poemania, l’objectiu principal és que els xiquets senten el plaer per la lectura i que a més puguen produir textos en la nostra llengua per tal de compartir “moments màgics i commovedors”. 

A mode de conclusió, cal dir que els dos llibres propostos com a lectures tècniques ens poden servir en un futur per a poder dur a terme la gran missió de transmetre la importància de la lectura als més menuts. Mai és tard per començar a llegir i hem de lluitar per a que totes aquestes qüestions que ens plantejen els llibres puguen fer-se realitat en qualsevol àmbit, no sols a casa o a l’escola, sinó que es generalitze a qualsevol àmbit que es troba en contacte amb xiquets.

Recurs literàri: "Llum canta: Marieta Ganduleta"

Aquest recurs d’educació literària és un Contacontes que podem trobar a Muro d’Alcoi durant la XXII Festa del Llibre que es celebra a aquest municipi. El Contacontes comptarà també amb la participació d’un altre element molt important per a treballar amb els xiquets, la música. La veu i guitarra serà Jesús Sáez, Ernest Aparici a la trompeta i el cors els farà Pau Aracil, que també acompanyarà amb el baix. L’activitat es realitzarà a la Plaça de Matzem el 2 de juny a les 19h. 

És molt important que en aquestes iniciatives que tracten l’àmbit literari es realitzen activitats per als més menuts. Ells són els que en un futur deuran transmetre la passió i l’entusiasme per la lectura. 

El contacontes és un recurs molt útil ja que està enfocat als xiquets més menuts. És una molt bona forma de mostrar que la literatura és la creació d’un ambient únic i màgic. Es pot emprar també aquest recurs amb música, com en aquest cas. La música és també un recurs que estimula molt la concentració i l’atenció dels xiquets. A més, sempre ajudarà més als xiquets acompanyar la lectura amb música ja que es poden combinar ambdues i afavorir l’atenció i la comprensió de la història. 

Si bé és cert, l’únic recurs (almenys en aquestes dates i al territori) que podem trobar per a xiquets en aquest àmbit són els contacontes. Hi ha moltes conferències, presentacions de llibres, tertúlies… enfocat per als adults, però per als xiquets no disposem de tan àmplia varietat. Hem de ser conscients de que els xiquets són el futur, els futurs lectors, la futura literatura. Ens deuríem esforçar més per a transmetre la nostra cultura literària i la passió per la lectura. A més, aquesta transmissió cultural també afavoreix la transmissió de la llengua. Ha de fomentar-se la lectura, i en especial la lectura en valencià. A la nostra llengua hi ha moltíssimes recopilacions de contes populars, rondalles… I aquesta no és sols una tasca per a mestres, escoles, ajuntaments… Els pares tenen un paper molt important. De res serveix que l’ajuntament propose activitats si els pares no accedeixen a portar als seus fills. Primer haurien ser els pares qui es preocuparen per l’educació literària dels seus fills i després que altres entorns com l’escola mantinguera i augmentara aquesta educació.

Per últim, cal dir que tenim al nostre abast activitats per poder oferir i garantir una bona educació literària als xiquets. Encara que a Internet podem trobar molts recursos per als xiquets, és molt important realitzar activitats relacionades amb la literatura als carrers per fer-la molt més atractiva i així poder arribar a molta més gent.


Ajuntament Muro d'Alcoi (2017) XXII Festa del Llibre http://www.vilademuro.net/ca/Arees/15/cultura/festa-del-llibre/454/2017.html

Ressenya llibre LIJ "L'ull de la mòmia"

L’ull de la mòmia és un llibre de Jesús Cortés publicat l’any 2000 per Edicions Bromera que pertany a la col·lecció El Micalet Galàctic. És un llibre recomanat a partir dels 12 anys amb il·lustracions de Francesc Santana.

Aquest llibre conta les aventures de tres xiquets i un avi. Els pares de Manel (un dels protagonistes de la historia) el deixen al càrrec del seu avi el professor Esteve. Amb ells deixen també a Max i Diana, amics de Manel. L’avi de Manel era egiptòleg i els va portar a un museu per tal d’ensenyar als xiquets la cultura egípcia. Al museu, Max toca una mòmia i cau en una maledicció. Comença a tindre les ungles negres i no saben què fer. Quan l’avi té la solució del malefici, la mòmia és robada al seu trasllat. Els quatre viatgen fins a Egipte on es troba l’home que l’ha robada, Abdelkader. Allí s’enfrontaran a moltes aventures fins que finalment aconsegueixen desfer el malefici i tornar a casa abans de que els pares tornaren del viatge.

L'ull de la mòmia és una obra amb gran valor literari. El seu autor, Jesús Cortés, és un dels autors més importants de literatura juvenil en valencià dels últims anys. A l’any 1999 va rebre el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per aquest llibre, L’ull de la mòmia.

És un llibre que ens dona la possibilitat de poder representar-lo a l’aula. Els personatges estan descrits detalladament, de forma que els xiquets poden caracteritzar-los molt bé. Com que apareixen tres personatges molt diferents entre sí, ens pot servir d’ajuda poder descriure cadascun d’ells i que els xiquets es pogueren identificar amb ells. També es pot treballar amb els xiquets la intel·ligència emocional a partir d’aquest llibre. Amb la figura de Max es pot treballar l’empatia i la superació. Crec que aquest és un personatge clau ja que molt xiquets poden sentir-se identificats amb ell.

A més, aquest llibre també és molt interesant perquè té un nivell de llengua adequat a l’edat recomanada. Si bé és cert hi ha paraules que potser els xiquets no sàpien també es poden fer llistes de paraules que no entenen i fer una activitat a classe emprant el diccionari. D’aquesta forma aprofundeixen més en la lectura i a més fan servir el diccionari com a eina de treball.

El llibre m’ha agradat molt perquè és una historia plena de misteri i intriga. No saps mai què se li ocorrerà al vell professor ni en quina por apareixerà Max. Crec que és un llibre que recomanaria llegir als alumnes de 6è de Primària perquè crec que és una lectura que els pot agradar molt i és diferent a tot el que jo vaig llegir en aquest curs. Gràcies al seu vocabulari és una lectura ràpida i senzilla que facilita la comprensió del text i et permet endinsar-te en la historia i aprofundir en cadascun dels personatges. Sens dubte recomanaria aquest llibre i a més treballaria altres aspectes com el teatre i la intel·ligència emocional.

Ressenya: "Les lletres fan fugina"

Per poder realitzar la ressenya de literatura infantil i juvenil escrita de lectura lliure, he escollit el llibre Les lletres fan fugina. Aquest llibre és d’Enric Lluch, un escriptor valencià de la Ribera Alta que s’ha dedicat a l’escriptura de literatura infantil i juvenil. Va ser publicat l’any 1995 per l’editorial Bromera i té 14 edicions.

Les lletres fan fugina tracta d’un xiquet de nou anys anomenat Adel que no li agrada llegir. Un dia, el mestre concerta una cita amb els seus pares per a parlar de la seua situació acadèmica. El mestre els recomana que compren alguns llibres a Adel per tal de poder millorar a l’escola i decideixen comprar un llibre anomenat Les lletres saltadores. Cap dels pares llegeix a casa. La mare quan acaba de treballar ha de fer tota la faena de casa i el pare quan torna de treballar es senta al sofà i no s’alça. De nit, quan Adel, després d’haver estat mirant la televisió tota la vesprada, agafa el llibre abans d’anar a dormir es troba amb una lletra. Aquesta lletra (en concret la A majúscula) li diu que com ningú en eixa casa llig, totes les lletres han decidit anar-se’n. Adel veu que el llibre està en blanc i corre a preguntar al dia següent a la tenda. El venedor li diu que les lletres es troben a l’amagatall de les lletres, però no sap on està. La seua companya de classe, Carme, li diu que ella sí sap on està i l’acompanya a buscar-les. Allí promet a les lletres que tornarà a llegir i que també ho faran els seus pares. Finalment, les lletres tornen al llibre i tots acaben col·laborant a casa i llegint. 

És un bon llibre perquè reflecteix una realitat que dia a dia podem trobar a l’escola. Els xiquets d’avui en dia estan acostumats a veure molt més contingut audiovisual i no lligen. El llibre tracta dos punts molt importants en quan a la literatura infantil i juvenil. 

En primer lloc, ens diu que a casa de Adel els pares no tenen la costum de llegir a casa. Els pares són un referent molt important per als xiquets i en aquest aspecte ho són més. Si els xiquets no veuen a casa llegir als seus pares és molt difícil que el xiquet s’inicie al món de la lectura per si mateixa. A més, els pares no el poden obligar a fer una cosa que ells no fan.

En segon lloc, altre punt important és la postura del professor. Com ens diu el llibre Llegir per a créixer, no hem de solucionar els problemes acadèmics amb la lectura. Aquest és una de les raons per les quals molts xiquets avorreixen a lectura i la converteixen en un instrument per a no fer faltes d’ortografia, en compte de disfrutar amb ella.

Com que és un llibre per a xiquets a partir de 8 anys, es podria treballar a l’aula de diverses formes. Es podria representar ja que té un nombre elevat de personatges i també una descripció de cadascun d’ells. També es podrien dibuixar i pintar les lletres per tal de fer un mural al racó de lectura de classe. Altra proposta que es podria fer durant el curs és que al principi llegiren aquest llibre i pintaren les lletres i que cada alumne tinguera que llegir un llibre amb la lletra que li ha tocat. Per exemple: a una alumna li ha tocat la tocat la lletra P, així que pot llegir el llibre d’Enric Lluch Pometa dolça.

Per últim, m’agradaria dir que aquest llibre era un dels meus preferits quan era menuda i que el fet que al llibre les lletres cobraren vida em va impactar molt. És important que els xiquets senten que la lectura està viva i que no són sols paraules encadenades. Hi ha un món amagat en cada paraula i un munt de sentiments i emocions ocult a l’espai de cada paràgraf.

Rondalla: El regne sense rei

Vet ací en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven hi va haver un rei que vivia en un gran castell del qual les persones de la comarca no hi sabien molt. Tan sols l’havien vist alguna vegada anant de caça o camí de les comarques veïnes.

Una volta el rei va anar al poble, i va passejar i passejar, buscant alguna doneta en edat de casar ben bonica. Va caminar i va caminar fins que sense adonar-se va arribar a una xicoteta granja on vivien una parella de grangers vellets amb les seues tres filles: Ana, Ania i Angua.

El rei va mirar a tot arreu, es sentia perdut, i va veure una xica molt bonica... La més bonica de totes! I va decidir que aquesta hauria de ser la seua dona. Era la filla major dels grangers, Ana. El rei, molt seriós va parlar amb els pares i es va emportar a la xica al gran castell del regne als tres dies, on es va casar amb ella.

Va arribar l’època de caça i el rei s’aniria de viatge, però abans d’això li va demanar a la seva preciosa esposa:

- Ací en tens, estimada meva, les claus de tot el castell...

- Deu ni do!! Si n’hi ha moltes!!! - comtestar Ana

- Si, són moltes, però escolta’m bé. Pots anar allà on vulgues, tots els servents estan a la teva disposició, demana’ls els que necessites. Però, i això és molt important, mai traspassis la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Promet-m’ho

- Ho promet – va dir Ana mirant encara les claus

- També tinc un regal per a tu. És aquest anell d’or, fixat hi bé, té un diamant i tot! Es una proba del meu amor per tu. No tel lleves mai, es molt especial.

- D’acord!

Així va ser com el rei, tot content, se’n va anar del castell.

Ana el primer dia va anar camí al jardí, el segon dia va passar per davant la porta i li va picar la curiositat, va acostar-se a la porta, poquet a poquet, paset a paset fins que escoltà...

POM......POM.......POM.......POM

Però no hi va entrar. Al tercer dia no ho va poder suportar, va ficar la clau al pany, va fer força per girar el engranatge i va obrir la porta mentre escoltava....

POM....POM.....POM......POM

L’espant la va inundar, aquí hi havia moltes noies, dels peus colgades, degollades i lentament dessagnades, i el soroll no era sinó el goteig sincronitzat.

POM.....POM......POM.....POM

I de fons hi va escoltar una veu grau que li va dir:

- Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang

La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang. Totes menys una, el diamant en tenia una que no podia rentar.

No passa res! – va pensar – li diré que s’ha tacat al punxar-me amb una rosa. La setmana que ve aniré a casa i els contaré als meus pares el que he vist.

Eixa mateixa nit el rei tornà al castell, i va encontrar la seua bella esposa esperant-lo en la porta. S’havia posat un vestit preciós i fingia un adorable somriure. El rei va córrer cap a ella, la va agafar de les mans, se las va acariciar i li va dir:

- T’he trobat molt molt a faltar. Però... sent que has fet alguna cosa que no hauries d’haver fet. T’hi has ficat a la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Acompanya’m, que ara t’heu vaig a ensenyar.

I d’aquesta manera el rei va caçar Ana. 

Unes setmanes més tard, el rei va tornar a passejar pel poble, i passejà i passejà i i va arribar a la granja on vivia Anna, i va veure a Ania. Una bella fadrina que llegia asseguda en un balancí a l’ombreta d’un arbre més agust que el món. El rei va parlar en els seua pares, que per por acceptaren a que la seua filla s’en anara amb ell, i al tercer dia els vegeren anar-s’en en un carruatge cap al castell.

Passaren setmanes i va tornar l’època d’anar a caçar, però abans de marxar-se, el rei li va dir a la seua jove dona:

-Ací tens, les claus de tot el castell, tot el servici està a la teua disposició, demana tot el que necessites. Pots anar allà on vulgues, però no has de traspassar la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Amés, tinc un regal per a tu, aquest anell tan especial! Mira! Té fins i tot un diamant, és signe del meu amor per tu, no te’l lleves mai. Has de prometre’m! 

I Ania li va contestar: -T’ho promet.

Ania era molt curiosa i aquesta oportunitat de que el rei se n’anara li venia com anell al dit, mai millor dit. Per tant, el rei pensà que mai entraria dins d’aquella habitació, amés tenia molts més llocs on anar i visitar dins del castell. Al dia següent, s’alçà del llit i anà corrent sense pensar-ho molt cap a la porta i la va mirar, va fixar-se amb tota la seua atenció i escoltà… 

Pom, pom, pom, pom! 

Va intentar mirar per el pany però tot estava molt obscur i no va poder veure res. Mirà al seu voltant i se n’anà. 

Al tercer dia, ja no hi podia aguantar més la curiositat i anà a la porta, ficà la clau al pany i va obrir. L’espant la va inundar perquè hi havia moltes xiques dins de l’habitació penjades de cap peus i totalment dessangrades. Al fons del tot, hi havia una veu que de sobte digué: 

-Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang. La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang. Totes menys una, el diamant en tenia una que no podia rentar. Hi va pensar que no passava res i que donant-li na volta a l’anell podria anar la següent setmana a contar-li a la seua germana el que hi havia vist. 

Aquella nit el rei tornà del seu viatge i trobà a la bella esposa llegint dins del saló del castell. El rei anà cap a ella i li va agafar de les mans, li va acariciar i li digué:

-T’he trobat molt molt a faltar. Però... sent que has fet alguna cosa que no hauries d’haver fet. T’hi has ficat a la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Acompanya’m, que ara t’heu vaig a ensenyar.

I així va caçar a Ania.

Ploguts prou dies, el rei es va dirigir a la granja d’Anna i Ania per buscar a la seua germana Angua. Aquesta estava cuidant dels animals quan va informar a son pare i a sa mare de que també anava a marxar amb el rei en tres dies.

Com que a Angua li encantaven els animals, va demanar al rei emportar-se en ella un corderet malaltet que necessitava un fum de cuidats. El rei ho va permetre arrufant el nas i Angua va aconseguir anar al castell amb el seu amic.

La setmana de després el rei s’en va anar de caça, però abans va advertir a la seua dona:

Va arribar l’època de caça i el rei s’aniria de viatge, però abans d’això li va demanar a la seva jove esposa:

- Ací tens, amada meua, les claus del meu castell, als teus peus tens, reina meua, a tots els meus sirvents. Però, i això es molt important, mai traspassis la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. També un regal tinc guardat per a tu, un anell especial amb un diamant. Per amor te’l done i per amor mai te l’has de llevar. Prometemeu amor meu.

- T’ho promec amor meu- li va dir amb el cor en la mà.

Angua va ser corrent a veure al seu corderet, i a este li encantava xuplar-li les mans a la seua ama, Angua va mirar l'anell i va pensar que se li podria espatlar i que el rei es podria enfadar, així que se'l va llevar i ho va ficar en la butxaca.

- Quan torne tornaré a posar-m'ho que és molt bonic. 

Aquella nit estava molt cansada, es va desorientar i va acabar cara a cara a la tercera porta a l'esquerra de l'ala oest, i va passar de llarg a la cerca de la seua alcova. Al matí següent va recordar un estrany so que havia escoltat, però no sabia on. Així que després d'anar a veure al seu corderet va buscar i va buscar fins que va arribar a la porta, va recolzar les paraules del rei i va sentir molta curiositat. No ho va poder suportar, va ficar la clau al pany, va fer força per girar el engranatge i va obrir la porta mentre escoltava....

POM....POM.....POM......POM

L’espant la va inundar, aquí hi havia moltes noies, dels peus colgades, degollades i lentament dessagnades, i el soroll no era sinó el goteig sincronitzat.

POM.....POM......POM.....POM

I de fons hi va escoltar una veu grau que li va dir:

Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang

La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang.

I va córrer a veure al seu corderet i sentir-se acompanyada. Quan va arribar va veure al corderet molt malalt, moriria i ella perdria el seu únic contacte amb les seues arrels, la seua família i la seua granja. Es va posar trintísima, i va plorar i va plorar.

Va arribar l'hora de l'arribaria el rei, i ella no va ser a rebre-ho a la porta, es va quedar amb el seu corderet. El rei es va estranyar i la va buscar per tot el castell, i finalment la va trobar en l'estable. Plorant pel seu corderet. Angua, a l'escoltar passos darrere d'ella va ficar la mà en la butxaca i es va posar l'anell. El rei li va agafar de les mans, la va acariciar, va somriure lleument al veure que l'anell no tenia marca i li va dir:

- Conta’m amor meu, què t’ha passat?

La xica no va dir res de la tercera porta a l'esquerra de l'ala oest, però li va comptar el que li havia passat al seu corderet. El rei, al veure patir d'aquella manera li va comptar que havia sentit parlar d'una bruixa que sabia fer un elixir que tornava la vida. I li va prometre anar a la cerca d'ell quan isquera el sol.

Va tornar a mig dia de l'endemà amb un xicotet flascó de vidre que va entregar a Angua. Ella va ser corrent allí on jeia el seu corderet, va deixar caure una gota en el seu front, i el corderet va tornar a respirar. S'havia recuperat i estava feliç. Angua somric el corder i li va donar les gràcies al rei.

A la setmana següent el rei se'n va anar de caça un dia. Ella li va despedir amb un gran abraç, el rei es va quedar estranyat, li va somriure i se'n va anar. Angua i el seu corder van córrer, flascó en mà, fins a la tercera habitació a l'esquerra de l'ala oest. Va obrir la porta sense por i sense llevar-se l'anell. I va reviure una a una a totes les xiques, a qui els anava preguntant:

- Qui te va matar?

Elles van contestar:

- El rei mató.

I Angua els deia:

- Doncs pren aquest bastó.

Eixa nit Angua va esperar al rei amb gran satisfacció, quan el va veure arrivar als seus braços es va llançar. Als ulls el va mirar i susurrant li digué amb maldat:

- Rei meu, rei meu, ara sabràs el que vaig fer, el que he fet i el que ara et van a fer.

I aquesta és la història del regne sense rei i de com totes les fadrines desaparegudes feren el set i mig i tornaren sanes a casa. 

Catacric, catacrac,

catacric, catacrac, 

rondalla contada, rondalla acabada.

Literatura infantil i juvenil

La definició de literatura infantil i juvenil (LIJ) ha estat durant molt de temps qüestionada per les dues funcions que té: la literària i l’educativa. Són molts els autors que al llarg de la història han afirmat que la literatura infantil no és pot considerar literatura ja que han qüestionat la seua qualitat literària. La primera raó per la qual no es considerava literatura va ser que eren textos dirigits a xiquets, xiquetes i joves (COLOMER, 1998). A partir dels anys 70, es va començar a concebre la literatura com una expressió lingüística que no segueix estrictament la norma, és a dir, que no es cenyeix a les normes del llenguatge. Molt autors van veure que una de les característiques fonamentals dels textos literaris és la seua “literarietat”. Per aquesta raó, ens diu Colomer que la literatura infantil va ser considerada com un text literari menor, ja que no es desviava excessivament de la norma.

Al llibre La formación del lector literario de Colomer trobem que Bordieu (1966) va formular la literatura infantil i juvenil com un camp literari específic. A partir d’aquest moment, també se li va conèixer com un nou gènere literari. Van començar a buscar característiques pròpies d’aquest gènere com per exemple que la majoria de llibres tenen com a protagonista un xiquet o un jove. El fet que siga per a un públic específic, fa que es veja molt limitat en alguns aspectes com el llenguatge, l’ús de figures retòriques, l’extensió... Segons Soriano (1975) (al llibre mencionat anteriorment).

Per a Towsend (1971) la valoració de la literatura infantil i juvenil es basava en quatre principis generals: l’adequació del text al lector model, la seua popularitat, la importància de la lectura per a la persona i el mèrit literari.

No obstant, aquesta polèmica al voltant de si la literatura infantil i juvenil és o no literatura, ha anat a menys a partir dels anys 80. Per a Colomer (1998; 133), “la literatura para ninos y niñas forma parte de un sistema literario estratificado, donde la posición de cada uno de los subsistemes se halla determinada por distintas condiciones sociales y literarias. Por tanto se analizarán las narracions infantiles teniendo en cuenta las normas, tanto literarias como educatives, que las condicionan”.

A partir de la dècada dels 80 i de l’aparició d’una nova concepció del concepte de literatura infantil i juvenil, va incrementar el nombre de la productivitat. Trobem una gran varietat de llibres en quant a la temàtica, a la forma... Existeixen llibres sobre ciència-ficció, aventures, misteri, d’humor... També podem trobar llibres amb diferents formes i interactius, on el lector pot ser partícip de la història. Cal tindre en compte, que els autors d’aquests llibres contemplen dos tipus de lectors model: els xiquets i xiquetes i els pares. Sovint, els pares han de llegir amb els seus fills, per la qual cosa, han de veure que els llibres són atractius i així motivar al mateix temps als xiquets.

La literatura infantil i juvenil és actualment un instrument emprat a l’escola (entre els 3 i els 18 anys). Molts mestres empren els llibres per elaborar projectes o treballar matèries o valors dins de l’aula. Com hem vist anteriorment, la literatura infantil i juvenil ha estat molt condemnada l’últim segle, ja que no era considerada literatura per la qualitat literària, i ara és el moment en el que podem veure que la literatura infantil i juvenil és una peça clau en l’aprenentatge dels xiquets.

Gènere líric

El gènere líric és un gènere literari que es caracteritza principalment perquè expressa els sentiments de l’autor o l’autora i per la seua estructura. Els textos, anomenats poemes, estan escrits majoritàriament en vers. Un poema està compost per estrofes, i cada estrofa pot tindre diferent nombre de versos. Depenent de quants versos tinga cada estrofa i quantes estrofes tinga el poema, existeixen diferents tipus de poemes per a classificar-los com exemple la lira, el sonet, la ègloga... A continuació, veurem un exemple de sonet:

 “Si com l’oreig

que encén la rosa.

Mire i no veig.

Creix una alosa!

Tot ens proposa

jorns de festeig.

Oh cada cosa!

Aiguabarreig.

Mesura i calla.

Ah tanta palla!

Millor, el llit.

Veig la finestra.

Vós sou molt destra.

Oh molta nit!”

Aquest sonet de Vicent Andrés Estellés està compost per dos quartets i dos tercets. La poesia antiga ha perdurat fins als nostres dies gràcies a la transmissió oral gràcies als que les transmitien de pare a fills i gràcies als trobadors. El Breve diccionario de términos literarios (Estebánez, 2000;322) ens diu: “por otra parte, la poesia de los trovadores provenzales inicia (...) un tipo de lírica con nuevas formes poemáticas como la cansó, el sirventés, la pastorel·la, la tensó, etc.”

A l’escola és molt emprat el gènere líric sobretot a les etapes d’Infantil i Primària. Utilitzen moltes cançons, endevinalles i rimes per assolir millor els conceptes i fer més dinàmic el seu aprenentatge. És un recurs que ens ajuda a memoritzar i a interioritzar allò que estem aprenent.

Gènere dramàtic

El gènere dramàtic és un gènere literari que es caracteritza per ser un text escrit que es pot representar ja que es troba emmarcat en un temps i espai concrets. És a dir, és un gènere que per la seua estructura i format pot ser representat. És un text que presenta unes característiques pròpies del gènere com: la divisió en actes (solen ser la introducció, el nus i el desenllaç), les acotacions (són indicacions sobre el que ha de fer o el to que ha d’emprar el personatge), els personatges (a principi del diàleg apareix el nom del personatge que intervé),etc. 

Segons Colomer (1994; 128) i com reflexiona el llibre Ensenyar literatura a secundària, "la disposició del públic i dels actors (...), els decorats i l'atrezzo (...), el vestuari (...), la llum, la música, etc. En suma, les opcions estètiques que aquell director ha triat per fer la seva pròpia lectura de l'obra que duu a escena. Alhora, l'espectador ha de prendre consciència de la complexitat constructiva que hi ha darrere de cada espectacle". Totes aquestes qüestions són una peça fonamental per a poder crear un ambient per a la representació en escena del text.

Dins del gènere dramàtic trobem diferents subgèneres com per exemple la comèdia, la tragèdia i el drama. El que diferència els diferents subgèneres és la temàtica, ja que l’estructura és comuna per a tots. Un exemple de text dramàtic és el següent (La clau misteriosa): 

"GINA : — Tu creus que s’obrirà? (fa veure que gira la clau dins el pany)

(Els llums s’encenen i s’apaguen ràpidament diverses vegades, mentre el Follet del Tro

descorre la cortina. Aleshores la llum es torna color de mel.)

JOANET : — (meravellat) Espàrrecs i carxofes!

FOLLET DEL TRO : — (esverat) Com és que saps la contrasenya? "

El gènere dramàtic o teatral és un recurs molt útil a l’escola. Serveix per a millorar les relacions socials dels xiquets, per a entendre millor als companys, per millorar la nostra capacitat de concentració i atenció... És un recurs molt interesant per a treballar amb els xiquets des de menuts ja que pot ser molt beneficiós per a ells.

Paraliteratura

La paraliteratura és el conjunt de tota la literatura destinada al consum de masses. És una literatura que comprén diversos tipus de gèneres literaris com ara la novel·la policíaca o romàntica. És una producció literària basada en un model lector que prefereix aquest tipus de lectura per tal d’evadir-se de la realitat i busca un text fàcil d’entendre i no tracte sobre qüestions complexes.

Animació lectora

L’animació lectora és un conjunt d’activitats o actituds que tenen la finalitat d’apropar la lectura i fomentar-la. Un dels seus objectius és fer veure en els lectors que els llibres són creatius, poden ser didàctics i es pot gaudir de la lectura. També busca en el lector crear un hàbit de lectura i per a aconseguir-ho, qualsevol estratègia és vàlida si comparteix aquests objectius.

Intertextualitat

La intertextualitat és l’ús de textos en l’elaboració d’un nou text. És a dir, consisteix en produir un text literari on introduïm de forma explícita o implícita referències d’altres autors o textos literaris. Aquest fet, introdueix el text en un conjunt de referències que li aporten un valor més cultural i objectivitat, ja que arreplega diferents punts de vista i idees d’altres autors.