Literatura infantil i juvenil

La definició de literatura infantil i juvenil (LIJ) ha estat durant molt de temps qüestionada per les dues funcions que té: la literària i l’educativa. Són molts els autors que al llarg de la història han afirmat que la literatura infantil no és pot considerar literatura ja que han qüestionat la seua qualitat literària. La primera raó per la qual no es considerava literatura va ser que eren textos dirigits a xiquets, xiquetes i joves (COLOMER, 1998). A partir dels anys 70, es va començar a concebre la literatura com una expressió lingüística que no segueix estrictament la norma, és a dir, que no es cenyeix a les normes del llenguatge. Molt autors van veure que una de les característiques fonamentals dels textos literaris és la seua “literarietat”. Per aquesta raó, ens diu Colomer que la literatura infantil va ser considerada com un text literari menor, ja que no es desviava excessivament de la norma.

Al llibre La formación del lector literario de Colomer trobem que Bordieu (1966) va formular la literatura infantil i juvenil com un camp literari específic. A partir d’aquest moment, també se li va conèixer com un nou gènere literari. Van començar a buscar característiques pròpies d’aquest gènere com per exemple que la majoria de llibres tenen com a protagonista un xiquet o un jove. El fet que siga per a un públic específic, fa que es veja molt limitat en alguns aspectes com el llenguatge, l’ús de figures retòriques, l’extensió... Segons Soriano (1975) (al llibre mencionat anteriorment).

Per a Towsend (1971) la valoració de la literatura infantil i juvenil es basava en quatre principis generals: l’adequació del text al lector model, la seua popularitat, la importància de la lectura per a la persona i el mèrit literari.

No obstant, aquesta polèmica al voltant de si la literatura infantil i juvenil és o no literatura, ha anat a menys a partir dels anys 80. Per a Colomer (1998; 133), “la literatura para ninos y niñas forma parte de un sistema literario estratificado, donde la posición de cada uno de los subsistemes se halla determinada por distintas condiciones sociales y literarias. Por tanto se analizarán las narracions infantiles teniendo en cuenta las normas, tanto literarias como educatives, que las condicionan”.

A partir de la dècada dels 80 i de l’aparició d’una nova concepció del concepte de literatura infantil i juvenil, va incrementar el nombre de la productivitat. Trobem una gran varietat de llibres en quant a la temàtica, a la forma... Existeixen llibres sobre ciència-ficció, aventures, misteri, d’humor... També podem trobar llibres amb diferents formes i interactius, on el lector pot ser partícip de la història. Cal tindre en compte, que els autors d’aquests llibres contemplen dos tipus de lectors model: els xiquets i xiquetes i els pares. Sovint, els pares han de llegir amb els seus fills, per la qual cosa, han de veure que els llibres són atractius i així motivar al mateix temps als xiquets.

La literatura infantil i juvenil és actualment un instrument emprat a l’escola (entre els 3 i els 18 anys). Molts mestres empren els llibres per elaborar projectes o treballar matèries o valors dins de l’aula. Com hem vist anteriorment, la literatura infantil i juvenil ha estat molt condemnada l’últim segle, ja que no era considerada literatura per la qualitat literària, i ara és el moment en el que podem veure que la literatura infantil i juvenil és una peça clau en l’aprenentatge dels xiquets.