Aquesta rondalla
té un gran valor emocional per a mi perquè me la contava la meva àvia quan
anava a veure-la o quan venia a casa meva a cuidar-me, ja fora a l’estiu quan
els meus pares treballaven i els meus germans no estaven a casa o quan em
posava malalta i ningú podia quedar-se a casa. La recordo perfectament
mirant-me amb els seus ulls blaus i clars i fent el colpeig del “
POM...POM...POM...” amb la mà sobre la taula del menjador i escoltant el
tintineig de les polseres que portava sempre.
Aquesta rondalla
pot ser que siga un poquet macabra o fora del que actualment ara se’ls conta
als nens i les nenes petites. Tracta l’assassinat per mà del rei de les joves
filles dels grangers, i explica molt clarament que a la habitació hi ha moltes,
quantes? No se sap depèn de la imaginació del nen o la nena. Quanta sang?
Tampoc se sap, també depèn de la imaginació. Tracta també la venjança, quan
Angua desperta totes les noies i els dona un bastó per anar a per el rei
dolent. Tracta la mentida i l’engany... Amb totes aquestes coses ens
plantegem... es adequada per als nens i nenes petits?
Si ens fixem en
les històries originals de tots els contes dels germans Grimm, de Perroult,
etc. Veiem que els contes per als nens i les nenes petits son aixina. Són
macabres, totes tenen venjança, totes s’envolten en mentides, en enganys, en
patiment emocional, inclòs físic. Que no hem llegit o ens han contat “la
venedora de mixtos” o “Hansel i Gretel”? què no son cruels aquestes
histories? Dons als nens i les nenes els
encanten! Sobre tot quan empenyen a la bruixa dins del forn i es crema viva.
Quan vaig
proposar la rondalla vaig rebre crítiques com “ és que es molt fort per a nens
petits”. Penso que actualment el tema de la mort es massa tabú a la infantesa.
Què no se’ls pot morir el gosset, el gatet, el germà, el pare o la mare,
l’avia... Totes les persones del món estem destinades per passar per la pèrdua
però ningú ens ensenya a com enfrontar-nos a aquesta angoixosa situació. És com
una cosa d’adults, però tots la patim siga quina siga la nostra edat. Crec que
aquests temes deurien de tractar-se amb naturalitat, i no tallar les
pel·lícules i ficar-les passant totes
les parts on es mor algú, fins i tot a les pel·lícules de Disney.
Per acabar,
aquesta rondalla té un bon final obert i és una cosa que m’agrada molt,
d’aquesta manera, depenent de la imaginació del nen o la nena que l’escolti
podrà decidir que cosa el faran les noies ressuscitades. El mataran a colps amb
els bastons? L’amenaçaran amb que no torni mai més per aquelles terres?...
