Recurs per a l'educació literària - Sembrant Poesia

Els poemes que decoren els carrers d’Alboraia en la presentació de “Sembrant poesia”.

Durant el passat mes de maig l’Ajuntament d’Alboraia, l’Associació de veïns d’Alboraia i la Biblioteca Municipal han dut a terme un programa d’inserció a la poesia, aquest ha sigut anomenat: Sembrant poesia. Aquesta iniciativa cultural es realitza per segon any consecutiu i va començar el passat 5 de maig amb la setmana de presentació i recitació de poemes a l’aire lliure acompanyats d’orxata al més estil del poble de l’Horta Nord.

Des del el cap de setmana del 13 de maig es varen decorar els carrers d’Alboraia per a que els veïns i turistes pogueren gaudir dels xicotets espectacles de poesia i música que es feien per les vesprades entre setmana i dissabtes. Els diferents tallers on tant xiquets, com adolescents i adults han pogut participar tractaven sobre com crear un poema, fer-ho atractiu mitjançant la música i posada en escena.

A més aprofitant aquest cicle i les diferents participacions de la setmana dins del Parc de les Vies, es va dur a terme el dia 17 de maig la presentació del llibre de poesia Tavernàries de anel Marí. Sembrant Poesia va culminar la seua segona setmana amb un esmorzar i acte que va reunir a tots els veïns i xiquets d’escoles públiques del poble el dia 21 per continuar sent part de la poesia valenciana. 

Redacción Hortanoticias

http://www.hortanoticias.com

Ressenya lectures d'educació literària - "Gramàtica de la fantasia" de G. Rodari

En la següent ressenya,  sobre la tertúlia de lectures tècniques, vaig a parlar sobre l’obra: “Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art de contar històries” de Gianni Rodari. Aquesta obra literària va ser publicada a l’any 1973. A més d’escriptor, Rodari ha sigut professor, periodista, militant polític i divulgador de les noves metodologies educacionals a la regió d’Itàlia. Rodari va morir a l’any 1980 amb una gran quantitat de llibres reconeguts i guardonats per molts premis, entre ells destaquem el premi Hans Christian Andersen a la literatura infantil  o  El Prato, primer premi que va guanyar a l’any 1960 com reconeixement dins del seu país.

A grans trets, Gramàtica de la fantasia és una obra composada per 44 capítols que descriuen diverses maneres de desenvolupar la imaginació dels xiquets, mitjançant jocs que incentiven la generació de noves històries o apartats amb maneres de crear material addicional d’aula. La versió de l’obra que he llegit i he anant analitzant va ser en castellà, una sexta edició de l’Editorial Planeta amb data de 2006. Així doncs, també he realitzat un treball de recerca de la traducció dels termes més importants i clau dins de l’obra.  

Coneixent la història personal de l’autor, la seua passió per ficar en pràctica noves metodologies d’ensenyament, de lluitar pels valors ètics i el desenvolupament cognitiu i crític de l’alumnat, tot des de una perspectiva d’humor i imaginació, Gramàtica de la fantasia narra la reelaboració de les conversacions que va mantindre Rodari a la ciutat de Reggio Emiia quan va ser invitat a dirigir un conjunt d’encontres per a educadors per donar a conèixer la seua teoria de la fantasia. A continuació, comentaré de què tracta cadascuna de les parts d’aquesta obra i quins valors d’orientació i qualitat literària he trobat.

El llibre comença amb uns preliminars on introdueix el context i la seua trajectòria professional i intenta concretar què és “Gramàtica de la fantasia”.  Podem trobar una estructura dins de l’obra clarament diferenciada, una dotació de recursos constant però també eixa visió i narració humorística i realista, “A les escoles d’avui l’ésser humà es forma”,  de tots els recursos que va donant i de les parts on es centra en tots el participants de l’educació en la vida dels xiquets ja siguen els mestres, pares o familiars del seu entorn, entén l’educació com a una globalitat en si mateixa. Per tant a aquesta primera part del capítol dos al catorze esmena una sèrie de maneres per incentivar la imaginació i creativitat dels nens mitjançant el joc, alguns d’aquests recursos són: “El binomi fantàstic”, “La hipòtesi fantàstica”, “El nonsense”, “L’aprofitament d’errors ortogràfics”, “El prefix fantàstic”...

Destacar d’aquesta part de l’obra una gran quantitat de material per a treballar, per desenvolupar nosaltres mateixos com a futurs docents moltes activitats i maneres d’enfocar l’entreteniment mitjançant la lectura. Moltes idees pedagògiques que pot desenvolupar dins del panorama educatiu actual aquesta lectura poden ser: la transformació del món creant ells mateixos i millorant totes les coses que els han imposat, demostrar que hi ha maneres de canviar les coses que no estan èticament bé i que l’error és un pas principal per evolucionar i fer noves creacions, creure en la nostra capacitat transformadora del llenguatge i per últim, confiar en la possibilitat del joc com ferramenta molt útil de llibertat i expressió natural del que els xiquets volen fer.

Després trobem fins el capítol 28 una sèrie nova de recursos però concretament del desenvolupament de centrés d’interès de la infantessa. Ho relaciona amb temes des de la creació d’històries e intercalades amb les vivències del propi autor que apareix per tota l’obra, enriquint-la i facilitant la lectura de la mateixa. Algunes d’aquestes poden ser: “Fantasia de la llar”, “El joc” o “Teatre de titelles”. Altres capítols també per destacar és quan intenta explicar a la família del xiquet i al seu voltant quin seria el millor reforç per la seua part o guia; i sobre tot el capítol on tracta amb molta naturalitat els temes tabú com el sexe, “la caca” o el fer mal als demés. Pense que dona una visió realista de com s’han de tractar aquests temes dins de l’aula i el punt de vista constructivista que el mestre a més dels pares ha de tindre a l’hora de guiar al xiquet en el seu procés de maduració personal. Podríem comentar capítol a capítol què hi comenta i en què consisteixen totes les teories que inventa i narra amb la seua pròpia experiència però pense que allò més important que hi és, són les vies de treball de la creativitat ara i abans.

Si pensem en la creativitat que totes aquestes maneres de potenciar la lectura ens donen per a ser treballada, i per com diu l’autor per crear persones és important entendre com han canviat els conceptes teòrics des de l’època  de Rodari fins avui. Si ho plantegem en termes actuals, quan parlem d’educació literària, dins dels termes d’abans de l’època de Rodari on un objectiu principal d’aquesta educació era fomentar la comprensió lectora, ara ens centrem en la manera de com crear històries mitjançant el pensament divergent. El pensament creatiu no ha de ser la finalitat sinó una capacitat de pensar que aplica estratègies diferents i útils a la manera de resoldre problemes. Des del punt de vista actual de les intel·ligències múltiples aquest pensament divergent seria necessari per saber com resoldre problemes en la vida quotidiana, aplicar solucions de maneres diferents. Aquesta seria la interpretació als termes educacionals actuals dins de tot el que va esmenant Rodari, això és educar  per a la llibertat, creant persones crítiques capaces de generar noves realitats, crear persones lliures.

Concloent la ressenya d’aquesta obra literària, m’agradaria comentar com durant tota la lectura, tot i que pensava que al ser una lectura tècnica anava a ser més avorrit o amb paraules més “difícils” amb dificultat d’enteniment, Rodari fa la lectura molt fàcil i encisa a continuar pensant i creant-te models personals dels interessos que tenim i que podem crear en els xiquets. Ficar la seua experiència, comentar i que l’autor tingués en compte tots els factors dins de l’educació d’un xiquet crec que fan d’aquesta obra literària un recurs amb molt valor. Que encara que el marc històric siga diferent i els conceptes teòrics puguen ser uns altres, el que hi ha darrere és la mateixa necessitat de crear persones amb un pensament lliure i amb la necessitat i ganes per aprendre, per construir i fer noves coses que no existeixen, ja que això finalment fa que la societat vaja desenvolupant-se i que el progrés continue d’una manera correcta i enriquidora per a tots.

La Ilíada - Homer, Adaptació de Jesús Cortés

La Ilíada

La Ilíada és un llibre escrit per Homer. No es coneix molt sobre la vida de l’autor però sabem que va viure en el segle VIII a.C. i en temps de la guerra de Troia. Tampoc és conegut on va viure però coneguem dos de les seues obres més importants, La Ilíada i La Odissea.  Aquesta adaptació de Jesús Cortés, escriptor valencià de narrativa juvenil destaquem el seu premi de narrativa a la Vila de l’Eliana en 1992. Com altres títols molt coneguts per les seues històries de misteri i aventura està L’ull de la mòmia o Delinqüents. També va publicar a l’Algar Editorial l’adaptació del clàssic grec La Odissea.

Aquesta adaptació fa una introducció informant al lector dels antecedents de la història que van a llegir. Es conta en el viatge a Grècia, Paris va seduir a Helena, esposa de Menelao el rei d’Esparta i que anaren a Troia. Així doncs, el relat comença amb la ira d’Aquiles per el abandono i ascidi a Troia i va contant tots els menyspreus i enfrontaments fins que amb molts accions heroiques la victòria dels troians estava pràcticament guanyada.  Amb la còlera i ira d’Aquiles, mostrada per tots els seus enfrontaments amb Agamenon, podem treballar moltes coses i extraure idees didàctiques com les que comentarem a continuació.

Extraure dels personatges les seues accions heroiques i traslladar-les al món real on els alumnes puguen pensar quin seria el heroi actual, què faria i si coneixen o hi en tenen algun referent. També es pot treballar el llibre mitjançant representacions a pel·lícules o dibuixos com Es Simpsons. Tenint en compte que és un llibre per a partir de 5é d’E.P, aquestes relacions es poden utilitzar molt bé i treballar les diferències que hi troben a la història dels diferents mitjans on l’han conegut.  Concloent, crec que iniciar als alumnes amb adaptacions als clàssics de la literatura i fent aquesta interessant i atractiva és una molt bona manera de començar amb lectures més difícils de llegir i amb més transfons. 

Vídeo ressenya, "El rei panxut redola i el rei primal s'envola" de Enric Lluch

"El rei panxut redola i el rei primal s'envola"

El llibre “El rei panxul redola i el rei primal s’envola”  de Enric Lluch i Girbés, és una de les obres per les que l’autor ha sigut guardonat pel Premi Samaruc i el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Enric Lluch és membre de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Dins de les més de quaranta títols que té publicats per a literatura Infantil i Juvenil destaquem: “Jo Tirant, tu Carmesina”, “Siberius Flautus” o “Lletres fan fugina”. 

La història de llibre va al voltant de dos reis de dues poblacions diferents, aquestes sense regina ni descendents, però ambdós són molt estrafolaris i tenen seriosos problemes a causa del seu físic. Els dos reis intenten pujar a una muntanya però els prejudicis del seu físic i la inseguretat que hi tenen fan que finalment no siguen capaços de fer-ho més que junts. Estaran disposats a superar qualsevol dificultat per arribar a dalt de la muntanya i aconseguir la pedra màgica.

Per part de les marques més importants que podem treballar amb els alumnes a l’aula, la més important es la de l’esforç i treballs individual per aconseguir el que volem. També dóna peu a parlar sobre la desconfiança en si mateixos (els reis), per tant es pot extraure una molt bona reflexió i treball de les emocions, de com creient en ells mateixos poden aconseguir les coses més fàcilment, però sobre tot treballant i col·laborant amb el demés. I finalment, també com proposta didàctica es podria tractar mitjançant els problemes de cadascú dels reis, el primal i el panxut, per separat, tota la sèrie de avantatges d’estar sa i mantenir-se en forma i tots els perills de mantindre’s primal com el rei i no dur una bona dieta i no fer res d’exercici. 

Ressenya "Joan el Cendròs" de Carles Alberola i Robert Garcia

Joan el Cendrós de Carles Alberola i Robert Garcia

Joan el Cendrós és una obra teatral escrita per Carles Alberola i Robert Garcia. Aquests autors valencians han creat obres de teatre amb diferents elements que formen part de la vida quotidiana de les persones. L’obra està dins d’un humor que comporta una reflexió en cadascun dels aspectes endins de ‘ésser humà i que mostra les preocupacions i obsessions dels adolescents a l’institut.

La història comenta els últims dies de classe a l’institut dels personatges, tots dels adolescents i de les relacions que hi ha entre els mestres, sobre tot  amb Abel, el mestre de literatura. Joan, un jove tímid d’aspecte descuidat i menyspreat pels seus companys se sent molt sol i vol contactar més directament amb Helena, una companya de la seua classe de qui està enamorat.  Àlex el germà de Joan farà que Helena s’interesse per ell i una vegada més li donaran de costat per aprofitar-se de la seua absència.  Joan, comparant-se amb Indiana Jones, i intentant armar-se de valor per conquistar Helena es sentirà frustrat i tindrà una gran relació durant tota l’obra  amb la Ventafocs.

Aquest llibre, en la meua opinió, dóna molts aspectes a treballar que estan molt presents en el dia a dia d’un institut o d’una escola, ja que encara que hagen passat molts anys des de la creació de l’obra, les relacions, competicions entre companys i menyspreus siguen existint. Treballar la col·laboració, els diferents rols que hi tenen tot els alumnes d’una classe, com han de solidaritzar-se i fer que un company no siga víctima d’un altre, el tema del bullying, és molt tractat a l’actualitat i aquest llibre pot ser un mitjà molt bo per fer-ho. També, treballar les relacions afectives a l’aula, l’amistat enfront de l’egoisme i la necessitat d’ajudar als demés són molt importants per crear un ambient solidari i col·laboratiu d’aula. 

Pla Lector

CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

El centre educatiu objecte d’aquest Pla de Foment Lector de centre reuneix les següents característiques. Situat a la població Montcada de la comarca de l’Horta Nord de València, en un àmbit semiurbà, el centre compta amb quatre unitats d’Educació infantil i dotze d’Educació Primària. El claustre està format per 22 mestres i pràcticament tot l’alumnat és valencianoparlant/castellanoparlant, només un 15% és immigrant procedent de diverses regions europees o sud-americanes i sud-africanes .

Al centre es desenvolupen els programes de PEV i PIP i es duen a terme els següents programes d’atenció a la diversitat. Per una part, disposem d’una aula d’audició i llenguatge , una aula del mestre de Pedagogia Terapèutica i una altra per al mestre de Audició i Llenguatge, situades a la planta principal per a fer-la més accessible als alumnes amb discapacitat reduïda. A la planta principal també es troba l’aula d’informàtica, la biblioteca i l’aula d’estudi, per a respondre a les necessitats de l’alumnat.

Ús de les instal·lacions: biblioteca, aula d’informàtica, etc.

BIBLIOTECA DEL CENTRE

La biblioteca del centre es troba en la planta baixa del col·legi per a que tot l’alumnat tinga la mateixa accessibilitat. Té uns 100 metres quadrats i està equipada amb 15 taules i 30 cadires, també taules adaptades per a xiquets amb cadira de rodes i sistemes d’accès informàtics. Per tant, pot ser utilitzada simultàneament per 30 alumnes.

Per la seua configuració espacial, s’hi poden fer altres activitat de foment de la lectura, com l’ús del tauló d’anuncis, tertúlies literàries, jocs i treballs d’investigació per grups i individuals, llegir, estudiar, l’ús de la targeta de la biblioteca, creació i exposició de textos creatius, poemes, narracions i redaccions tant de lectures del centre, com de la biblioteca com de històries inventades, creació i exposició de còmics i il·lustracions… El fons bibliogràfic es compon de 450 llibres, dels quals 200 són en valencià, 200 en castellà i 50 en altres llengües. Tot el material es troba distribuït d’una manera accessible per a tots els alumnes, reservant els llocs més propers per als menuts i separats i classificats per gèneres i idiomes.

Activitats anuals per la comunitat educativa

1. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: La visita a la biblioteca.

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: últim curs d’infantil i tots els cursos de primària.

Temps de realització: 60 minuts

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Ensenyar com fer el préstec de llibres en la biblioteca del col·legi.
• Demostrar que no és necessari tindre molts llibres a casa perquè es poden agafar prestats de la biblioteca.
• Crear l’hàbit de treure llibres de la biblioteca i llegir com una activitat més de la vida quotidiana.

Descripció de l’activitat

Una vegada per setmana, preferiblement el divendres, dedicar una hora a l’horari escolar per anar a la biblioteca per agafar un llibre i llegir-lo a casa. D’una setmana a una altra tornaran el llibre agafat i elegiran un altre.

No més podran tindre llogat un llibre a la vegada i no és necessari que el llegeixin en una setmana, poden tindre el mateix dos o tres setmanes depenent de la dificultat del mateix i de l’edat del nen que l’ha elegit.

Cal que els llibres estiguin a l’abast dels nens i nenes, separats segons edats i recomanacions; no obstant això, si un nen o nena té més capacitat lectora podrà agafar un de més nivell o dificultat. Al mateix temps, un nen o nena que tingui menys capacitat podrà agafar un que estigui un poc més baix del nivell per reforçar els coneixements i no perdre la motivació.

És important no obligar als nens i nenes a acabar un llibre que han començat si no els agrada, els dóna por, els crea angoixa, etc. Ja que això podria crear un rebuig cap a la lectura fent que perdi l’interès i la motivació per llegir.

L’últim divendres de cada més es farà una tertúlia en la qual els nenes i nenes conten què han llegit, que estan llegint, si els agrada o si no i perquè. Si fan alguna recomanació als seus companys d’algun llibre en especial, si ja han pensat en el pròxim llibre, si els agraden els de aventures, màgia, història, d’animals, de persones, etc i perquè.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: El tauló de la biblioteca

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: segon i tercer cicle de Primària

Temps de realització: -

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Crear l’hàbit de treure llibres de la biblioteca i llegir com una activitat més de la vida quotidiana.
• Aprendre a recomanar llibres.

Descripció de l’activitat

Posar a disposició dels nens i nenes del col·legi que visiten la biblioteca i treuen llibres de la biblioteca un tauló d’anuncis per tal de deixar notes sobre els llibres que estan llegint. Aquestes recomanacions s’escriuran a mà i tindran que complir alguns requisits mínims:

• Títol

• Nom de l’autor

• Referència

• Personatges

• Breu resum

• Recomanació

Aquestes notes estaran impreses en colors segons el gènere de la literatura: Blanc: aventures; Blau: fantàstiques; Groc: històriques; Roig: ficció; Verd: policíaques; Rosa: Romàntica; etc.

3. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: El carnet de la biblioteca

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: Els cursos del segon i tercer cicle de Primària.

Temps de realització: -

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Ensenyar com fer el préstec de llibres en la biblioteca del col·legi.
• Ensenyar a llegir diversos tipus de lectures, teatre, poesia, novel·la, conte...
• Responsabilitzar-se de la possessió d’una targeta personal i intransferible de préstec bibliotecari.

Descripció de l’activitat

Els nens i nenes de 3º, 4º, 5º i 6º podran tindre a la seva disposició una targeta de “punts” de la biblioteca. Aquesta tindrà 8 caselles per a 8 segells de la biblioteca. Ajuntant segells obtindran punts per poder agafar coses de “la tenda de la biblioteca”, on trobaran retoladors, llibretes, llapisseres, gomes d’esborrar, i altres coses vistoses que puguin actuar com a motivadors de la lectura infantil.

Aquesta activitat deu anar junt a la activitat “el tauló de la biblioteca”, ja que per a poder obtenir el segell deuran de demostrar que han llegit el llibre, i una bona manera podria ser fent una bona recomanació d’aquest.

• Nom:

• Curs:

• Cognoms:

• Data d’emissió: / /

• Conte

• Novel·la

• Teatre

• Poesia

Activitats abans de la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Mans creatives

Tipus d’activitat: Activitat abans de la lectura

Curs recomanat: Per a 3er, 4rt, 5è i 6è de Primària

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Fomentar la imaginació i la creativitat en els alumnes.
• Crear interès per la lectura.
• Extraure informació d’una imatge.

Descripció de l’activitat

La següent proposta és una activitat que podem realitzar amb l’alumnat de 2on i 3er cicle de Primària. Consisteix en que se’ls presenta el llibre que van a llegir els xiquets sense el títol de l’obra, sols la portada amb el dibuix. En aquest moment, els xiquets hauran d’imaginar-se de què pot tractar el llibre i a més ficar-li un títol.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Coneixem els contes

Tipus d’activitat: Activitat abans de la lectura

Curs recomanat: 1er,2on i 3er d’Infantil

Temps de realització: 45 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Conèixer les parts d’un llibre.
• Relacionar-se amb els companys.
• Fomentar la lectura i manipulació de contes.
• Ensenyar a com tractar un llibre.

Descripció de l’activitat

Dispondrem a l’aula uns 5 llibres que tinguen un tamany gran i que continguen molts colors (es deben incloure llibres amb Braille, per tal d’ensenyar als xiquets com és la lectura d’un xiquet al discapacitat visual i així puguen normalitzar aquestos llibres). La mestra els ensenyarà les parts que té un llibre (portada, tapes, títol, il·lustracions…). Els xiquets hauran de tocar cadascuna de les parts i compartir els diferents llibres amb els companys.

Activitats durant la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Creant històries

Tipus d’activitat: Activitat durant la lectura

Curs recomanat: Per a xiquets de 5è i 6è de Primària

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Desenvolupar la creativitat dels xiquets.
• Fomentar l’expressió escrita dels alumnes.
• Compartir amb els companys l’afició per la lectura i l’escriptura.
• Fomentar la producció de textos narratius.

Descripció de l’activitat

Els xiquets estaran treballant un llibre al llarg del trimestre o del curs.Tots els xiquets hauran d’escriure la continuació de la història del llibre sols llegint el títol del capítol següent. És a dir, es divirà el llibre en setmanes i abans de començar un capítol nou els alumnes hauran de redactar dos o tres paràgrafs (d’unes 20 línies) amb el que pensen que va a ocórrer o els que els agradaria que ocorreguera.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Descobrint imatges i sensacions

Tipus d’activitat: Activitat durant de la lectura

Curs recomanat: 1er, 2on i 3er Infantil

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Desenvolupar l’atenció dels xiquets.
• Fomentar l’escolta activa.
• Emprar la lectura com a guia de les emocions.

Descripció de l’activitat

Els alumnes treballaran 2 llibres per trimestre. El mestre llegirà un capítol o fragment del conte i els xiquets hauran de relitzar totes les accions que relitzen els personatges. A més, hauran de pintar unes fitxes amb els dibuixos del conte. D’aquesta forma els xiquets poden conèixer més als personatges i poder fer-los particips de la història.

Activitats després de la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: “Café literari”

Tipus d’activitat: Activitat després de la lectura

Curs recomanat: Qualsevol de Primària

Temps de realització: Un hora per curs (en dies diferents)

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Fomentar la lectura entre els xiquets i els pares.
• Incentivar la comunicació i l’intercanvi d’opinions sobre els llibres a les famílies.
• Fer partícipes a les families de l’educació literària dels xiquets.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat consisteix en crear un espai per a que es reunisquen pares i xiquets amb professors i realitzen tertúlies i exposicions sobre els llibres que hagen llegit en família últimament; d’aquesta manera es busca la participació de les famílies dins del centre.Aquestes tertúlies es realitzaran una vegada cada sis dies per a que puguen fer-ho tots els cursos.

Tot guiat per la responsable de la biblioteca del centre.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Revista escolar

Tipus d’activitat: Activitat després de la lectura

Curs recomendat: Últim cicle de Primària

Objectius de l’activitat

• Potenciar l’ús de la revista escolar com a eina de publicacions de treballs i experiències viscudes durant tot el curs

Descripció de l’activitat

Cap al final de curs es publicarà una revista escolar on els alumnes podran parlar sobre les activitats literàries que han fet al llarg de l’any, els llibres que més han agradat a la classe, entrevistes a xiquets d’altres cursos sobre els seus llibres preferits, ressenyes de llibres, etc.

Rondalla: El regne sense rei

Vet ací en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven hi va haver un rei que vivia en un gran castell del qual les persones de la comarca no hi sabien molt. Tan sols l’havien vist alguna vegada anant de caça o camí de les comarques veïnes.

Una volta el rei va anar al poble, i va passejar i passejar, buscant alguna doneta en edat de casar ben bonica. Va caminar i va caminar fins que sense adonar-se va arribar a una xicoteta granja on vivien una parella de grangers vellets amb les seues tres filles: Ana, Ania i Angua.

El rei va mirar a tot arreu, es sentia perdut, i va veure una xica molt bonica... La més bonica de totes! I va decidir que aquesta hauria de ser la seua dona. Era la filla major dels grangers, Ana. El rei, molt seriós va parlar amb els pares i es va emportar a la xica al gran castell del regne als tres dies, on es va casar amb ella.

Va arribar l’època de caça i el rei s’aniria de viatge, però abans d’això li va demanar a la seva preciosa esposa:

- Ací en tens, estimada meva, les claus de tot el castell...

- Deu ni do!! Si n’hi ha moltes!!! - comtestar Ana

- Si, són moltes, però escolta’m bé. Pots anar allà on vulgues, tots els servents estan a la teva disposició, demana’ls els que necessites. Però, i això és molt important, mai traspassis la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Promet-m’ho

- Ho promet – va dir Ana mirant encara les claus

- També tinc un regal per a tu. És aquest anell d’or, fixat hi bé, té un diamant i tot! Es una proba del meu amor per tu. No tel lleves mai, es molt especial.

- D’acord!

Així va ser com el rei, tot content, se’n va anar del castell.

Ana el primer dia va anar camí al jardí, el segon dia va passar per davant la porta i li va picar la curiositat, va acostar-se a la porta, poquet a poquet, paset a paset fins que escoltà...

POM......POM.......POM.......POM

Però no hi va entrar. Al tercer dia no ho va poder suportar, va ficar la clau al pany, va fer força per girar el engranatge i va obrir la porta mentre escoltava....

POM....POM.....POM......POM

L’espant la va inundar, aquí hi havia moltes noies, dels peus colgades, degollades i lentament dessagnades, i el soroll no era sinó el goteig sincronitzat.

POM.....POM......POM.....POM

I de fons hi va escoltar una veu grau que li va dir:

- Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang

La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang. Totes menys una, el diamant en tenia una que no podia rentar.

No passa res! – va pensar – li diré que s’ha tacat al punxar-me amb una rosa. La setmana que ve aniré a casa i els contaré als meus pares el que he vist.

Eixa mateixa nit el rei tornà al castell, i va encontrar la seua bella esposa esperant-lo en la porta. S’havia posat un vestit preciós i fingia un adorable somriure. El rei va córrer cap a ella, la va agafar de les mans, se las va acariciar i li va dir:

- T’he trobat molt molt a faltar. Però... sent que has fet alguna cosa que no hauries d’haver fet. T’hi has ficat a la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Acompanya’m, que ara t’heu vaig a ensenyar.

I d’aquesta manera el rei va caçar Ana. 

Unes setmanes més tard, el rei va tornar a passejar pel poble, i passejà i passejà i i va arribar a la granja on vivia Anna, i va veure a Ania. Una bella fadrina que llegia asseguda en un balancí a l’ombreta d’un arbre més agust que el món. El rei va parlar en els seua pares, que per por acceptaren a que la seua filla s’en anara amb ell, i al tercer dia els vegeren anar-s’en en un carruatge cap al castell.

Passaren setmanes i va tornar l’època d’anar a caçar, però abans de marxar-se, el rei li va dir a la seua jove dona:

-Ací tens, les claus de tot el castell, tot el servici està a la teua disposició, demana tot el que necessites. Pots anar allà on vulgues, però no has de traspassar la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Amés, tinc un regal per a tu, aquest anell tan especial! Mira! Té fins i tot un diamant, és signe del meu amor per tu, no te’l lleves mai. Has de prometre’m! 

I Ania li va contestar: -T’ho promet.

Ania era molt curiosa i aquesta oportunitat de que el rei se n’anara li venia com anell al dit, mai millor dit. Per tant, el rei pensà que mai entraria dins d’aquella habitació, amés tenia molts més llocs on anar i visitar dins del castell. Al dia següent, s’alçà del llit i anà corrent sense pensar-ho molt cap a la porta i la va mirar, va fixar-se amb tota la seua atenció i escoltà… 

Pom, pom, pom, pom! 

Va intentar mirar per el pany però tot estava molt obscur i no va poder veure res. Mirà al seu voltant i se n’anà. 

Al tercer dia, ja no hi podia aguantar més la curiositat i anà a la porta, ficà la clau al pany i va obrir. L’espant la va inundar perquè hi havia moltes xiques dins de l’habitació penjades de cap peus i totalment dessangrades. Al fons del tot, hi havia una veu que de sobte digué: 

-Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang. La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang. Totes menys una, el diamant en tenia una que no podia rentar. Hi va pensar que no passava res i que donant-li na volta a l’anell podria anar la següent setmana a contar-li a la seua germana el que hi havia vist. 

Aquella nit el rei tornà del seu viatge i trobà a la bella esposa llegint dins del saló del castell. El rei anà cap a ella i li va agafar de les mans, li va acariciar i li digué:

-T’he trobat molt molt a faltar. Però... sent que has fet alguna cosa que no hauries d’haver fet. T’hi has ficat a la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Acompanya’m, que ara t’heu vaig a ensenyar.

I així va caçar a Ania.

Ploguts prou dies, el rei es va dirigir a la granja d’Anna i Ania per buscar a la seua germana Angua. Aquesta estava cuidant dels animals quan va informar a son pare i a sa mare de que també anava a marxar amb el rei en tres dies.

Com que a Angua li encantaven els animals, va demanar al rei emportar-se en ella un corderet malaltet que necessitava un fum de cuidats. El rei ho va permetre arrufant el nas i Angua va aconseguir anar al castell amb el seu amic.

La setmana de després el rei s’en va anar de caça, però abans va advertir a la seua dona:

Va arribar l’època de caça i el rei s’aniria de viatge, però abans d’això li va demanar a la seva jove esposa:

- Ací tens, amada meua, les claus del meu castell, als teus peus tens, reina meua, a tots els meus sirvents. Però, i això es molt important, mai traspassis la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. També un regal tinc guardat per a tu, un anell especial amb un diamant. Per amor te’l done i per amor mai te l’has de llevar. Prometemeu amor meu.

- T’ho promec amor meu- li va dir amb el cor en la mà.

Angua va ser corrent a veure al seu corderet, i a este li encantava xuplar-li les mans a la seua ama, Angua va mirar l'anell i va pensar que se li podria espatlar i que el rei es podria enfadar, així que se'l va llevar i ho va ficar en la butxaca.

- Quan torne tornaré a posar-m'ho que és molt bonic. 

Aquella nit estava molt cansada, es va desorientar i va acabar cara a cara a la tercera porta a l'esquerra de l'ala oest, i va passar de llarg a la cerca de la seua alcova. Al matí següent va recordar un estrany so que havia escoltat, però no sabia on. Així que després d'anar a veure al seu corderet va buscar i va buscar fins que va arribar a la porta, va recolzar les paraules del rei i va sentir molta curiositat. No ho va poder suportar, va ficar la clau al pany, va fer força per girar el engranatge i va obrir la porta mentre escoltava....

POM....POM.....POM......POM

L’espant la va inundar, aquí hi havia moltes noies, dels peus colgades, degollades i lentament dessagnades, i el soroll no era sinó el goteig sincronitzat.

POM.....POM......POM.....POM

I de fons hi va escoltar una veu grau que li va dir:

Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang

La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang.

I va córrer a veure al seu corderet i sentir-se acompanyada. Quan va arribar va veure al corderet molt malalt, moriria i ella perdria el seu únic contacte amb les seues arrels, la seua família i la seua granja. Es va posar trintísima, i va plorar i va plorar.

Va arribar l'hora de l'arribaria el rei, i ella no va ser a rebre-ho a la porta, es va quedar amb el seu corderet. El rei es va estranyar i la va buscar per tot el castell, i finalment la va trobar en l'estable. Plorant pel seu corderet. Angua, a l'escoltar passos darrere d'ella va ficar la mà en la butxaca i es va posar l'anell. El rei li va agafar de les mans, la va acariciar, va somriure lleument al veure que l'anell no tenia marca i li va dir:

- Conta’m amor meu, què t’ha passat?

La xica no va dir res de la tercera porta a l'esquerra de l'ala oest, però li va comptar el que li havia passat al seu corderet. El rei, al veure patir d'aquella manera li va comptar que havia sentit parlar d'una bruixa que sabia fer un elixir que tornava la vida. I li va prometre anar a la cerca d'ell quan isquera el sol.

Va tornar a mig dia de l'endemà amb un xicotet flascó de vidre que va entregar a Angua. Ella va ser corrent allí on jeia el seu corderet, va deixar caure una gota en el seu front, i el corderet va tornar a respirar. S'havia recuperat i estava feliç. Angua somric el corder i li va donar les gràcies al rei.

A la setmana següent el rei se'n va anar de caça un dia. Ella li va despedir amb un gran abraç, el rei es va quedar estranyat, li va somriure i se'n va anar. Angua i el seu corder van córrer, flascó en mà, fins a la tercera habitació a l'esquerra de l'ala oest. Va obrir la porta sense por i sense llevar-se l'anell. I va reviure una a una a totes les xiques, a qui els anava preguntant:

- Qui te va matar?

Elles van contestar:

- El rei mató.

I Angua els deia:

- Doncs pren aquest bastó.

Eixa nit Angua va esperar al rei amb gran satisfacció, quan el va veure arrivar als seus braços es va llançar. Als ulls el va mirar i susurrant li digué amb maldat:

- Rei meu, rei meu, ara sabràs el que vaig fer, el que he fet i el que ara et van a fer.

I aquesta és la història del regne sense rei i de com totes les fadrines desaparegudes feren el set i mig i tornaren sanes a casa. 

Catacric, catacrac,

catacric, catacrac, 

rondalla contada, rondalla acabada.

Cànon literari

Una llista o elenc d’obres considerades valuoses i per això dignes de ser estudiades i comentades als anys. S’aposta per completar la definició adduint els criteris que remarca Joaquim Molas (1998) per a elaborar aquesta llista: “d’una banda, el valor literari, sempre de mal definir i mesurar; i d’una altra, la representativitat”.

Gèneres audiovisuals

Els gèneres audiovisuals fan referència a diverses classificacions agrupades en funció de les característiques del contingut del vídeo, de la finalitat amb què és produït, del seu tractament i maneres de difusió. Els diferents mitjans audiovisuals han creat els seus propis gèneres. En el món del cinema podem parlar de molts i variats gèneres. 

Quan parlem del cinema de ficció ens podem referir als gèneres de ciència ficció, western, policíac, comèdia, aventura, històric, etc. Podem parlar també d'altres gèneres del cinema, com ara documental, animació, dibuixos animats, etc. El mateix passa amb la TV, on podem trobar diversos gèneres, com per exemple reportatges, documentals, notícies, sports, musicals, telesèries, entreteniment, magazines, etc. 

 

Competència lectora

Les definicions de la lectura i de la competència lectora han evolucionat paral·lelament amb els canvis socials, econòmics i culturals. El concepte d’aprenentatge i en especial el d’aprenentatge al llarg de la vida, ha transformat les percepcions de la competència lectora i de les necessitats a les que ha de fer front. Ja no es considera que la capacitat de lectura siga una cosa que s’adquireix en la infantessa durant els primers anys d’escolarització. Es veu com a un conjunt en evolució que inclou una sèrie d’aconteciments, habilitats i estratègies que les persones van construint amb els anys, segon les diverses situacions que viuen i mitjançant la interacció amb els seus companys i amb les comunitats més extenses on participen.

 

Gènere assagístic

Un assaig és un gènere que s'inscriu en el marc de la literatura didàctica o d'idees i que reflexiona sobre interrogants relacionats amb la condició humana. És un escrit de temàtica variada i diversa en el qual un autor exposa el seu pensament sense una estructura rígida i va elaborant les seves idees a mesura que les posa per escrit. El seu mitjà d'expressió més habitual és la prosa no narrativa. L'assaig pot tenir una extensió variable (des d'una desena de pàgines fins a un llibre) i, per tant, permet a l'autor d'incorporar en el desenvolupament de la tesi pròpia els contrarguments que la podrien contradir segons el procediment dialèctic clàssic, heretat de la tradició filosòfica des d'Aristòtil, on es desenvolupa la síntesi dels arguments contraris: tesi+antítesi=síntesi. Es tracta de textos de caràcter argumentatiu i, de vegades expositiu. En el context podem trobar diversos factors que van des de la situació personal de l'autor fins al marc sociopolític o cultural i la tradició assagística que empara el text.

En el camp dels textos periodístics, els articles d'opinió formen part de la literatura d'idees: l'editorial, les cartes al director, la columna o article d'opinió, la ressenya crítica i el debat. La llargada de què disposa l'autor és més breu i, per tant, els textos se solen limitar a l'exposició del tema, el seu desenvolupament i l'opinió personal fonamentada al final.

D'autors que conrearen aquest gènere ja en trobem a la literatura clàssica. Durant el renaixement apareixen importants figures com Erasme de Roterdam o Montaigne. Entre els assagistes espanyols i catalans destaquen, entre d'altres, Ramon Llull, el pare Feijoo, Ángel Ganivet, José Ortega y Gasset o Miguel de Unamuno.

 

 

Gèneres literàris

Els gèneres literaris són manifestacions formals de les obres literàries que es classifiquen tenint en compte l’estructura i el contingut. Predomina la funció poètica del llenguatge: l’atenció de l’acte comunicatiu se centra en el missatge, en la manera com aquest s’estructura i s’expressa. El llenguatge literari és creatiu, carregat d’expressivitat amb l’ús d figures retòriques (efecte estètic). Els gèneres literaris són: la poesia (gènere líric), la narrativa culta, la narrativa popular (Gèneres narratius), el teatre (gènere dramàtic) i l’assaig (gènere assagístic).

Cada públic i cada ocasió demanen una manifestació pública determinada. Va ser Aristòtil en la seva Poètica que va definir per primer cop gènere literari a partir de tres aspectes: forma, contingut i origen. Sota l'epígraf de literatura s'estudien textos que actualment més difícilment considerem ‘literaris': discursos, textos d'historigrafia o filosofia, i fins i tot tractats tècnics sobre els temes més diversos (dret, ciència, agricultura, cuina...). Una justificació és que els antics no posaven límits clars entre el que és bell i el que és útil. 

Quan al s. III a. C. es comencen a escriure obres literàries a Roma, la literatura grega, després de cinc segles d'existència, ja havia atès la seva maduresa i havia desenvolupat una varietat completa de gèneres que la col·locaven en un lloc incomparable amb qualsevol altra civilització contemporània. En conseqüència la literatura llatina neix sota la influència de la grega, tant en contingut com en forma. Els arguments de la poesia i de la tragèdia llatines són sovint extrets dels mites grecs. La prosa deu també els seus temes a la filosofia i a la retòrica gregues. Els gèneres cultivats pels escriptors llatins són els mateixos de la literatura grega: poesia èpica i lírica, tragèdia i comèdia, oratòria, historiografia, filosofia, novel·la... En cadascun d'ells la màxima aspiració dels autors romans era igualar el seu model grec.

L'emulació amb els models (imitatio) fa que es valori la contribució d'un autor respecte dels seus models en un diàleg continu amb la tradició grega -i també la llatina un cop s'ha creat. Mentre que l'exigència moderna d'originalitat obliga sovint a fer passar el que és vell per nou, en l'antiguitat és el contrari: l'escriptor ha de remuntar-se a una sèrie de predecessors i, si no hi són, inventar-se-la. La renovació dels gèneres sovint per contaminació d'altres. Per exemple la retòrica serveix a Ovidi per renovar l'èpica i a Sèneca per renovar la tragèdia.

Literatura i fet literari

Actualment ens resulta evident que la literatura queda englobada en el món de la comunicació. És comunicació, si més no, en la mesura que és llenguatge i es constitueix, com a tal llenguatge, en un conjunt de significats anomenats <<missatges>>. Cal, tanmateix, mostrar en quin sentit actua la literatura com a comunicació. És imprescindible de recordar en aquest punt la magistral anàlisis de Jackobson sobre el missatge: en tot missatge podem distingir-hi sis elements (context, emissor, missatge, destinatari, contacte i codi), cadascun amb una funció específica. Si l’èmfasi del missatge recau sobre un o altre d’aquests elements la funció d’aquests es transforma en dominant i caracteritza el missatge. La tendència vers el missatge com a tal és la funció poètica. Això no vol dir que el llenguatge literari no tinga altres funcions. 

El que importa és que si el llenguatge literari és d’una forma peculiar, comunicatiu, entre immediatament en una relació històrica amb la realitat. Efectivament, la funció poètica varia no solament en quantitat o evidència sino en qualitat. El discurs literari té la propietat de crear a través del mateix missatge la seua pròpia realitat i de formular el seu propi context discursiu i de les coordenades metaliteràries (teoria i crítica) que el reconeixen com a tal, requereix disposar d’un enfocament en què l’obra i el lector puguen interactuar sense conferir ni a l’un ni a l’altre.

Amb a finalitat d’aconseguir que la història de la literatura siga una història del fet literari com a tal, cal estudiar les teories del formalisme rus, que abandona el concepte d’història i el substitueix pel d’evolució, amb la qual cosa el fet literari queda fora del fluir humà i històric. Amb l’estructuralisme s’accepta la possibilitat d’uns estudis literaris que integren els elements històrics i d’una historia de la literatura que componga l’especificat del fet literari, no és un concepte estàtic sinó alguna cosa que cal determinar en els seus aspectes sincrònics i diacrònics.

Així es considera qualsevol cosa com a literatura i qualsevols cosa que inalterable i inqüestionable es considera literatura. Per tant, la teoria literària fa una profunda crítica sobre les relacions i concepcions clàssiques del fet literari per remarcar la relativitat cultural i social de tot el ventall d’aquestes concepcions, tot assenyalant el seu origen ideològic a l’hora que defineix que la literatura és completament objectiva. 

Una didàctica de la literatura ha de plantejar-se en primer lloc quin és l’objectiu de la formació literària, què és la formació literària. Després d’haver apuntat aquestes consideracions, sembla que la literatura no resulta ser una matèria que permeta un aprenentatge homogeni i tipificat a causa de les variants autor/obra/receptor. Per això la literatura ni <<s’aprèn>>, ni <<s’estudia>>, es viu, s’experimenta, s’assimila, es percep, s’arriba a ella mitjançant un procés de recepció que fa del procés d’assimilació d’experiències literàries de les quals deriva el seu coneixement i en certa manera l’aprenentatge pragmàtic. En un enfocament significatiu de l’aprenentatge literari, l’experiència lectora es construeix per successió d’actes de lectura, per la recepció d’obres de diversos gèneres i estils del coneixement de les quals sorgeix la possibilitat de relacionar i de crear valoracions.