Gènere assagístic

Un assaig és un gènere que s'inscriu en el marc de la literatura didàctica o d'idees i que reflexiona sobre interrogants relacionats amb la condició humana. És un escrit de temàtica variada i diversa en el qual un autor exposa el seu pensament sense una estructura rígida i va elaborant les seves idees a mesura que les posa per escrit. El seu mitjà d'expressió més habitual és la prosa no narrativa. L'assaig pot tenir una extensió variable (des d'una desena de pàgines fins a un llibre) i, per tant, permet a l'autor d'incorporar en el desenvolupament de la tesi pròpia els contrarguments que la podrien contradir segons el procediment dialèctic clàssic, heretat de la tradició filosòfica des d'Aristòtil, on es desenvolupa la síntesi dels arguments contraris: tesi+antítesi=síntesi. Es tracta de textos de caràcter argumentatiu i, de vegades expositiu. En el context podem trobar diversos factors que van des de la situació personal de l'autor fins al marc sociopolític o cultural i la tradició assagística que empara el text.

En el camp dels textos periodístics, els articles d'opinió formen part de la literatura d'idees: l'editorial, les cartes al director, la columna o article d'opinió, la ressenya crítica i el debat. La llargada de què disposa l'autor és més breu i, per tant, els textos se solen limitar a l'exposició del tema, el seu desenvolupament i l'opinió personal fonamentada al final.

D'autors que conrearen aquest gènere ja en trobem a la literatura clàssica. Durant el renaixement apareixen importants figures com Erasme de Roterdam o Montaigne. Entre els assagistes espanyols i catalans destaquen, entre d'altres, Ramon Llull, el pare Feijoo, Ángel Ganivet, José Ortega y Gasset o Miguel de Unamuno.