P20 Ressenya escrita d'un llibre segons criteris. "Harry Potter i la pedra filosofal"

La novel·la de la qual anem a parlar a continuació es “Harry Potter i la pedra filosofal”, el primer llibre de la saga juvenil més famosa dels últims anys. Aquesta obra anglesa va ser escrita per la mundialment coneguda J.K. Rowling en 1997, qui va rebre nombrosos premis gràcies a aquest llibre i als altres 6 que completen la seua col·lecció.

“Harry Potter i la pedra filosofal” conta la història en tercera persona d'un xiquet orfe, Harry, els pares del qual van morir en mans del bruixot més poderós de tots els temps, Lord Voldemort. Misteriosament, ell va sobreviure al atac contra els seus pares encara que era un bebè, i l’únic indici d’aquella nit va ser una cicatriu que li va quedar al front, de manera que ell és fa famós al món dels bruixos sense saber-ho. Harry va créixer casa dels seus oncles, que el tractaven molt malament, li amagaven la veritat de la mort dels seus pares i el van criar com a un muggle (una persona sense poders màgics).

Harry no es va assabentar del seu passat fins que va complir 11 anys i li va arribar una carta desconeguda explicant-li que era un bruixot i que havia sigut acceptat a l’escola de bruixeria de Hogwarts. Allí coneix amics com ell, aprèn màgia i s'enfronta a moltíssimes aventures que l'acaben portant a una lluita final amb Voldemort, el qual intenta enganyar-lo per tal d’aconseguir la immortalitat a través de la pedra filosofal.

Personalment opine què és un gran llibre per a que llegiren els xiquets de primària principalment perquè té gran qualitat literària, és un llibre de fantasia i perquè poden anar llegint a col·lecció a mesura que ells creixen. Una de les raons principal que fan d’aquest llibre una bona opció per a xiquets que comencen a llegir obres més complexes, amés de dels éssers fantàstics, objectes màgics, encanteris, malediccions, personatges i professors del món màgic, són els personatges, els quals estàn molt be definits i és molt fàcil que els xiquets s’identifiquen amb ells. No obstant això, depenent de l’edat dels alumnes, la gran quantitat de personatges pot suposar al mateix temps un problema per als xiquets si no estàn acostumats a l’estil de la novel·la, motiu pel qual crec que aquest llibre és ideal per a xiquets a partir de 9 o 10 anys (segon cicle de primària).

Al llarg del llibre podrem trobar diferents temes i valors com la amistat, el valor de la família, la lleialtat etc; però crec que un aspecte molt important i que passa un tant desapercebut és l’assetjament que pateix Harry per part de la seua família perquè no és un xiquet com els altres, i al llarg del llibre observem que precisament les qualitats diferents que té Harry són les que el fan especial i estimat pels seus amics. Considere que aquest és un aspecte molt important per a ensenyar als xiquets: que no se avergonyeixen per les seues diferències sinó que les valoren i aprenguem que la diversitat és bona i és el que ens fa especials.

En definitiva, independentment de que aquest haja sigut un dels meus llibres preferits des de ben xicotet, en la meua opinió és una gran introducció al gènere de la novel·la i a un tipus de llibres més adults per als xiquets. 

Ressenya recurs per a la educació literària

A continuació anem a fer una proposta didàctica per a la educació literària enfocada per a xiquetes de 10 a 12 anys (tercer cicle de primària). La proposta tracta de realitzar un obra de teatre.  Una obra de teatre és una forma literària, constituïda principalment per diàlegs entre personatges amb un cert ordre. La definició acadèmica fa referència en concret al “text d’una representació teatral”, opcionalment acompanyat d’acotacions; de manera que els xiquets estarien treballant el llenguatge i l’expressió corporal, la dramatització i la comunicació de la literatura. Dins del teatre trobem els principals gèneres dramàtics: comèdia, melodrama, farsa i tragèdia.  

El gènere que es a treballaria a la activitat possibilita reforçar coneixements literaris, expressions i desenvolupar millor la creativitat junt a la imaginació. Per als alumnes, les activitats que es van a proposar, s’enfocaran en forma de repte perquè siguin conscients del què poden arribar a aconseguir, els possibilitarà aportar noves idees, ajudar a la resta dels companys i mostrar les seues opinions i inquietuds.

L’activitat consistirà en arribar a representar l’obra adaptada de Tirant lo Blanc per part dels alumnes de cinquè i sisè de primària. L’adaptació de cinquè serà més fàcil de representar que la del curs següent. Per a assajar la representació es necessitaran sis classes en les quals es realitzaran tres activitats per classe. Les activitats tindran els mateixos criteris base per a tots els cursos augmentant la seva dificultat als més majors.

Un altra possibilitat, seria que entre les classes participants e la representació realitzaren una assemblea per a decidir quin llibre voldrien representar (sense necessitat de que fora un dels clàssics).

La primera activitat estaria basada en el repartiment dels personatges, escenes  i responsabilitats (també alguns alumnes s’encarregarien de representar l’obra, crear l’escenari etc.) En aquestes mateixes sessions es repartirien els papers amb les reproduccions de cada alumne i es deixaria temps perquè foren aprenent-les.

La segona activitat realitzada en altres dues sessions es basaria principalment en l’assaig de l’obra per escenes. La classe es dividiria per agrupacions i anirien assajant els escolars ajudant-se entre si. La professora en tot moment aniria supervisant.

Les activitats teatrals es realitzarien abans de l’hora de dinar donat que a aquests moments és convenient que es desenvolupen  activitats més dinàmiques i amenes pel cansament acumulat que puguen tindre els xiquets després de tot un dia donant classe. El temps que caldria emprar per realitzar l’activitat és sobre tres setmanes perquè s’utilitzarien dues hores de cadascuna. Si no donara temps a acabar l’obra adaptada als alumnes, s’escurçaria i si sobrara s’allargaria.

Per últim, en les sessions finals s’ajuntarien les escenes i es farien representacions seguides de tota la classe. Es realitzarien les repeticions necessàries fins que quedés el teatre cohesionat.

En la meua opinió, aquest tipus d’activitats són molt beneficioses per als alumnes i sobretot per als més majors de primària, donat que han de aprendre a expressar-se cada vegada més, anar enfrontant-se a poc a poc a parlar en públic i a guanyar responsabilitat tant individual com dins d’un grup de persones. 

Ressenya P18 de lestures d'educació literària (El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola)

El llibre del qual anem a parlar és “El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola”. Aquesta és un obra del autor i historiador d’Algemesí Enric Lluch,  famós escriptor de literatura infantil i juvenil i reconegut per moltes entitats literàries. El llibre està il·lustrat per Agustí Asensio, compta amb 96 pàgines i va ser publicada per la editorial alzirenya Bromera a l’any 1992.

“El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola” és un obra de literatura infantil que succeeix entre dos regnes veïns separats per una muntanya. El primer, era el regne de Caramullàndia, regnat pel rei Panxut III; i el segon el regne de Fideulàndia, regnat pel rei Primal.

Al regne de Caramullàndia tots els habitants eren grossos perquè menjaven grans quantitats de menjar, i el seu rei era el més gran de tots. El rei Panxut era una persona tan gran, que fins i tot no podia eixir de la seua habitació i anava gent d’altres països a observar-lo; fins que va arribar el dia en que el seu ministre va recomanar-li que deixara de  menjar tant perquè sinó mai trobaria una dona ni tindria descendència. Aleshores rei va intentar menjar menys quantitat però sempre es quedava famèlic, de manera  que va a cridar a alguns savis per a que li recomanaren remeis màgics per a aprimar. Paral·lelament al regne de Fideulàndia passava el mateix però el súbdits i el seu rei eren molt prims.

Fins que un dia, un venedor de panses va arribar als dos regnes i els dos reis acudiren a preguntar si coneixia algun remei per a aprimar sense deixar de menjar i per a engronsar sense menjar; aquest va recomanar-los anar a la muntanya del trellat i pujar a la part més alta per a veure suc de pedres de lluna per a aconseguir el seu objectiu. Després de molts esforços per part dels dos reis per a pujar, cap dels dos va veure les pedres, i de sobte els dos se n’adonaren que ja havien complit el seu objectiu: el rei Primal havia engronsat i el rei Panxut havia aprimat.

Després de haver llegit aquesta història, he trobat diferents aspectes que si pense que són importants que s’ensenyen als xiquets i alguns que no. En primer lloc, em pareix molt positiu que el llibre mostre que si la nostra forma física ens impedeix fer alguna activitat potser tingam algun problema i devem posar-li solució; i en segon lloc, que devem arribar als nostres objectius amb molt esforç i no sempre per la via ràpida.

Per altra, els aspectes amb els quals no estic d’acord es que la motivació del rei Panxut per a aprimar es que té que buscar una dona i personalment, opine que no podem ensenyar als xiquets que tenen que canviar el seu aspecte per a agradar a ningú, han de aprendre a estimar-se a sí mateixos. L’últim aspecte que no m’ha agradat  es que els dos reis volen arribar al seu objectiu mitjançant formules màgiques i pràcticament sense esforç, i la vida real és totalment al contrari, els xiquets als que anem a ensenyar i educar han de saber que sols arribaran a les seues metes esforçant-se.

En definitiva, crec que aquest llibre si es treballa a classe i hi ha un bon guia de la lectura, es poden traure molt bones reflexions per als xiquets que es poden educar en autoestima i superació. 

Pla Lector

CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

El centre educatiu objecte d’aquest Pla de Foment Lector de centre reuneix les següents característiques. Situat a la població Montcada de la comarca de l’Horta Nord de València, en un àmbit semiurbà, el centre compta amb quatre unitats d’Educació infantil i dotze d’Educació Primària. El claustre està format per 22 mestres i pràcticament tot l’alumnat és valencianoparlant/castellanoparlant, només un 15% és immigrant procedent de diverses regions europees o sud-americanes i sud-africanes .

Al centre es desenvolupen els programes de PEV i PIP i es duen a terme els següents programes d’atenció a la diversitat. Per una part, disposem d’una aula d’audició i llenguatge , una aula del mestre de Pedagogia Terapèutica i una altra per al mestre de Audició i Llenguatge, situades a la planta principal per a fer-la més accessible als alumnes amb discapacitat reduïda. A la planta principal també es troba l’aula d’informàtica, la biblioteca i l’aula d’estudi, per a respondre a les necessitats de l’alumnat.

Ús de les instal·lacions: biblioteca, aula d’informàtica, etc.

BIBLIOTECA DEL CENTRE

La biblioteca del centre es troba en la planta baixa del col·legi per a que tot l’alumnat tinga la mateixa accessibilitat. Té uns 100 metres quadrats i està equipada amb 15 taules i 30 cadires, també taules adaptades per a xiquets amb cadira de rodes i sistemes d’accès informàtics. Per tant, pot ser utilitzada simultàneament per 30 alumnes.

Per la seua configuració espacial, s’hi poden fer altres activitat de foment de la lectura, com l’ús del tauló d’anuncis, tertúlies literàries, jocs i treballs d’investigació per grups i individuals, llegir, estudiar, l’ús de la targeta de la biblioteca, creació i exposició de textos creatius, poemes, narracions i redaccions tant de lectures del centre, com de la biblioteca com de històries inventades, creació i exposició de còmics i il·lustracions… El fons bibliogràfic es compon de 450 llibres, dels quals 200 són en valencià, 200 en castellà i 50 en altres llengües. Tot el material es troba distribuït d’una manera accessible per a tots els alumnes, reservant els llocs més propers per als menuts i separats i classificats per gèneres i idiomes.

Activitats anuals per la comunitat educativa

1. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: La visita a la biblioteca.

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: últim curs d’infantil i tots els cursos de primària.

Temps de realització: 60 minuts

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Ensenyar com fer el préstec de llibres en la biblioteca del col·legi.
• Demostrar que no és necessari tindre molts llibres a casa perquè es poden agafar prestats de la biblioteca.
• Crear l’hàbit de treure llibres de la biblioteca i llegir com una activitat més de la vida quotidiana.

Descripció de l’activitat

Una vegada per setmana, preferiblement el divendres, dedicar una hora a l’horari escolar per anar a la biblioteca per agafar un llibre i llegir-lo a casa. D’una setmana a una altra tornaran el llibre agafat i elegiran un altre.

No més podran tindre llogat un llibre a la vegada i no és necessari que el llegeixin en una setmana, poden tindre el mateix dos o tres setmanes depenent de la dificultat del mateix i de l’edat del nen que l’ha elegit.

Cal que els llibres estiguin a l’abast dels nens i nenes, separats segons edats i recomanacions; no obstant això, si un nen o nena té més capacitat lectora podrà agafar un de més nivell o dificultat. Al mateix temps, un nen o nena que tingui menys capacitat podrà agafar un que estigui un poc més baix del nivell per reforçar els coneixements i no perdre la motivació.

És important no obligar als nens i nenes a acabar un llibre que han començat si no els agrada, els dóna por, els crea angoixa, etc. Ja que això podria crear un rebuig cap a la lectura fent que perdi l’interès i la motivació per llegir.

L’últim divendres de cada més es farà una tertúlia en la qual els nenes i nenes conten què han llegit, que estan llegint, si els agrada o si no i perquè. Si fan alguna recomanació als seus companys d’algun llibre en especial, si ja han pensat en el pròxim llibre, si els agraden els de aventures, màgia, història, d’animals, de persones, etc i perquè.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: El tauló de la biblioteca

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: segon i tercer cicle de Primària

Temps de realització: -

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Crear l’hàbit de treure llibres de la biblioteca i llegir com una activitat més de la vida quotidiana.
• Aprendre a recomanar llibres.

Descripció de l’activitat

Posar a disposició dels nens i nenes del col·legi que visiten la biblioteca i treuen llibres de la biblioteca un tauló d’anuncis per tal de deixar notes sobre els llibres que estan llegint. Aquestes recomanacions s’escriuran a mà i tindran que complir alguns requisits mínims:

• Títol

• Nom de l’autor

• Referència

• Personatges

• Breu resum

• Recomanació

Aquestes notes estaran impreses en colors segons el gènere de la literatura: Blanc: aventures; Blau: fantàstiques; Groc: històriques; Roig: ficció; Verd: policíaques; Rosa: Romàntica; etc.

3. Especificacions de l’activitat

Nom de la activitat: El carnet de la biblioteca

Tipus d’activitat: Activitat Anual per fomentar la educació literària.

Curs recomanat: Els cursos del segon i tercer cicle de Primària.

Temps de realització: -

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Ensenyar i promoure la lectura infantil.
• Ensenyar com fer el préstec de llibres en la biblioteca del col·legi.
• Ensenyar a llegir diversos tipus de lectures, teatre, poesia, novel·la, conte...
• Responsabilitzar-se de la possessió d’una targeta personal i intransferible de préstec bibliotecari.

Descripció de l’activitat

Els nens i nenes de 3º, 4º, 5º i 6º podran tindre a la seva disposició una targeta de “punts” de la biblioteca. Aquesta tindrà 8 caselles per a 8 segells de la biblioteca. Ajuntant segells obtindran punts per poder agafar coses de “la tenda de la biblioteca”, on trobaran retoladors, llibretes, llapisseres, gomes d’esborrar, i altres coses vistoses que puguin actuar com a motivadors de la lectura infantil.

Aquesta activitat deu anar junt a la activitat “el tauló de la biblioteca”, ja que per a poder obtenir el segell deuran de demostrar que han llegit el llibre, i una bona manera podria ser fent una bona recomanació d’aquest.

• Nom:

• Curs:

• Cognoms:

• Data d’emissió: / /

• Conte

• Novel·la

• Teatre

• Poesia

Activitats abans de la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Mans creatives

Tipus d’activitat: Activitat abans de la lectura

Curs recomanat: Per a 3er, 4rt, 5è i 6è de Primària

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Fomentar la imaginació i la creativitat en els alumnes.
• Crear interès per la lectura.
• Extraure informació d’una imatge.

Descripció de l’activitat

La següent proposta és una activitat que podem realitzar amb l’alumnat de 2on i 3er cicle de Primària. Consisteix en que se’ls presenta el llibre que van a llegir els xiquets sense el títol de l’obra, sols la portada amb el dibuix. En aquest moment, els xiquets hauran d’imaginar-se de què pot tractar el llibre i a més ficar-li un títol.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Coneixem els contes

Tipus d’activitat: Activitat abans de la lectura

Curs recomanat: 1er,2on i 3er d’Infantil

Temps de realització: 45 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Conèixer les parts d’un llibre.
• Relacionar-se amb els companys.
• Fomentar la lectura i manipulació de contes.
• Ensenyar a com tractar un llibre.

Descripció de l’activitat

Dispondrem a l’aula uns 5 llibres que tinguen un tamany gran i que continguen molts colors (es deben incloure llibres amb Braille, per tal d’ensenyar als xiquets com és la lectura d’un xiquet al discapacitat visual i així puguen normalitzar aquestos llibres). La mestra els ensenyarà les parts que té un llibre (portada, tapes, títol, il·lustracions…). Els xiquets hauran de tocar cadascuna de les parts i compartir els diferents llibres amb els companys.

Activitats durant la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Creant històries

Tipus d’activitat: Activitat durant la lectura

Curs recomanat: Per a xiquets de 5è i 6è de Primària

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Desenvolupar la creativitat dels xiquets.
• Fomentar l’expressió escrita dels alumnes.
• Compartir amb els companys l’afició per la lectura i l’escriptura.
• Fomentar la producció de textos narratius.

Descripció de l’activitat

Els xiquets estaran treballant un llibre al llarg del trimestre o del curs.Tots els xiquets hauran d’escriure la continuació de la història del llibre sols llegint el títol del capítol següent. És a dir, es divirà el llibre en setmanes i abans de començar un capítol nou els alumnes hauran de redactar dos o tres paràgrafs (d’unes 20 línies) amb el que pensen que va a ocórrer o els que els agradaria que ocorreguera.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Descobrint imatges i sensacions

Tipus d’activitat: Activitat durant de la lectura

Curs recomanat: 1er, 2on i 3er Infantil

Temps de realització: 50 minuts

Lloc de realització: l’aula

Objectius de l’activitat

• Desenvolupar l’atenció dels xiquets.
• Fomentar l’escolta activa.
• Emprar la lectura com a guia de les emocions.

Descripció de l’activitat

Els alumnes treballaran 2 llibres per trimestre. El mestre llegirà un capítol o fragment del conte i els xiquets hauran de relitzar totes les accions que relitzen els personatges. A més, hauran de pintar unes fitxes amb els dibuixos del conte. D’aquesta forma els xiquets poden conèixer més als personatges i poder fer-los particips de la història.

Activitats després de la lectura

1. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: “Café literari”

Tipus d’activitat: Activitat després de la lectura

Curs recomanat: Qualsevol de Primària

Temps de realització: Un hora per curs (en dies diferents)

Lloc de realització: La biblioteca del col·legi

Objectius de l’activitat

• Fomentar la lectura entre els xiquets i els pares.
• Incentivar la comunicació i l’intercanvi d’opinions sobre els llibres a les famílies.
• Fer partícipes a les families de l’educació literària dels xiquets.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat consisteix en crear un espai per a que es reunisquen pares i xiquets amb professors i realitzen tertúlies i exposicions sobre els llibres que hagen llegit en família últimament; d’aquesta manera es busca la participació de les famílies dins del centre.Aquestes tertúlies es realitzaran una vegada cada sis dies per a que puguen fer-ho tots els cursos.

Tot guiat per la responsable de la biblioteca del centre.

2. Especificacions de l’activitat

Nom de l’activitat: Revista escolar

Tipus d’activitat: Activitat després de la lectura

Curs recomendat: Últim cicle de Primària

Objectius de l’activitat

• Potenciar l’ús de la revista escolar com a eina de publicacions de treballs i experiències viscudes durant tot el curs

Descripció de l’activitat

Cap al final de curs es publicarà una revista escolar on els alumnes podran parlar sobre les activitats literàries que han fet al llarg de l’any, els llibres que més han agradat a la classe, entrevistes a xiquets d’altres cursos sobre els seus llibres preferits, ressenyes de llibres, etc.

Rondalla: El regne sense rei

Vet ací en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven hi va haver un rei que vivia en un gran castell del qual les persones de la comarca no hi sabien molt. Tan sols l’havien vist alguna vegada anant de caça o camí de les comarques veïnes.

Una volta el rei va anar al poble, i va passejar i passejar, buscant alguna doneta en edat de casar ben bonica. Va caminar i va caminar fins que sense adonar-se va arribar a una xicoteta granja on vivien una parella de grangers vellets amb les seues tres filles: Ana, Ania i Angua.

El rei va mirar a tot arreu, es sentia perdut, i va veure una xica molt bonica... La més bonica de totes! I va decidir que aquesta hauria de ser la seua dona. Era la filla major dels grangers, Ana. El rei, molt seriós va parlar amb els pares i es va emportar a la xica al gran castell del regne als tres dies, on es va casar amb ella.

Va arribar l’època de caça i el rei s’aniria de viatge, però abans d’això li va demanar a la seva preciosa esposa:

- Ací en tens, estimada meva, les claus de tot el castell...

- Deu ni do!! Si n’hi ha moltes!!! - comtestar Ana

- Si, són moltes, però escolta’m bé. Pots anar allà on vulgues, tots els servents estan a la teva disposició, demana’ls els que necessites. Però, i això és molt important, mai traspassis la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Promet-m’ho

- Ho promet – va dir Ana mirant encara les claus

- També tinc un regal per a tu. És aquest anell d’or, fixat hi bé, té un diamant i tot! Es una proba del meu amor per tu. No tel lleves mai, es molt especial.

- D’acord!

Així va ser com el rei, tot content, se’n va anar del castell.

Ana el primer dia va anar camí al jardí, el segon dia va passar per davant la porta i li va picar la curiositat, va acostar-se a la porta, poquet a poquet, paset a paset fins que escoltà...

POM......POM.......POM.......POM

Però no hi va entrar. Al tercer dia no ho va poder suportar, va ficar la clau al pany, va fer força per girar el engranatge i va obrir la porta mentre escoltava....

POM....POM.....POM......POM

L’espant la va inundar, aquí hi havia moltes noies, dels peus colgades, degollades i lentament dessagnades, i el soroll no era sinó el goteig sincronitzat.

POM.....POM......POM.....POM

I de fons hi va escoltar una veu grau que li va dir:

- Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang

La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang. Totes menys una, el diamant en tenia una que no podia rentar.

No passa res! – va pensar – li diré que s’ha tacat al punxar-me amb una rosa. La setmana que ve aniré a casa i els contaré als meus pares el que he vist.

Eixa mateixa nit el rei tornà al castell, i va encontrar la seua bella esposa esperant-lo en la porta. S’havia posat un vestit preciós i fingia un adorable somriure. El rei va córrer cap a ella, la va agafar de les mans, se las va acariciar i li va dir:

- T’he trobat molt molt a faltar. Però... sent que has fet alguna cosa que no hauries d’haver fet. T’hi has ficat a la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Acompanya’m, que ara t’heu vaig a ensenyar.

I d’aquesta manera el rei va caçar Ana. 

Unes setmanes més tard, el rei va tornar a passejar pel poble, i passejà i passejà i i va arribar a la granja on vivia Anna, i va veure a Ania. Una bella fadrina que llegia asseguda en un balancí a l’ombreta d’un arbre més agust que el món. El rei va parlar en els seua pares, que per por acceptaren a que la seua filla s’en anara amb ell, i al tercer dia els vegeren anar-s’en en un carruatge cap al castell.

Passaren setmanes i va tornar l’època d’anar a caçar, però abans de marxar-se, el rei li va dir a la seua jove dona:

-Ací tens, les claus de tot el castell, tot el servici està a la teua disposició, demana tot el que necessites. Pots anar allà on vulgues, però no has de traspassar la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Amés, tinc un regal per a tu, aquest anell tan especial! Mira! Té fins i tot un diamant, és signe del meu amor per tu, no te’l lleves mai. Has de prometre’m! 

I Ania li va contestar: -T’ho promet.

Ania era molt curiosa i aquesta oportunitat de que el rei se n’anara li venia com anell al dit, mai millor dit. Per tant, el rei pensà que mai entraria dins d’aquella habitació, amés tenia molts més llocs on anar i visitar dins del castell. Al dia següent, s’alçà del llit i anà corrent sense pensar-ho molt cap a la porta i la va mirar, va fixar-se amb tota la seua atenció i escoltà… 

Pom, pom, pom, pom! 

Va intentar mirar per el pany però tot estava molt obscur i no va poder veure res. Mirà al seu voltant i se n’anà. 

Al tercer dia, ja no hi podia aguantar més la curiositat i anà a la porta, ficà la clau al pany i va obrir. L’espant la va inundar perquè hi havia moltes xiques dins de l’habitació penjades de cap peus i totalment dessangrades. Al fons del tot, hi havia una veu que de sobte digué: 

-Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang. La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang. Totes menys una, el diamant en tenia una que no podia rentar. Hi va pensar que no passava res i que donant-li na volta a l’anell podria anar la següent setmana a contar-li a la seua germana el que hi havia vist. 

Aquella nit el rei tornà del seu viatge i trobà a la bella esposa llegint dins del saló del castell. El rei anà cap a ella i li va agafar de les mans, li va acariciar i li digué:

-T’he trobat molt molt a faltar. Però... sent que has fet alguna cosa que no hauries d’haver fet. T’hi has ficat a la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. Acompanya’m, que ara t’heu vaig a ensenyar.

I així va caçar a Ania.

Ploguts prou dies, el rei es va dirigir a la granja d’Anna i Ania per buscar a la seua germana Angua. Aquesta estava cuidant dels animals quan va informar a son pare i a sa mare de que també anava a marxar amb el rei en tres dies.

Com que a Angua li encantaven els animals, va demanar al rei emportar-se en ella un corderet malaltet que necessitava un fum de cuidats. El rei ho va permetre arrufant el nas i Angua va aconseguir anar al castell amb el seu amic.

La setmana de després el rei s’en va anar de caça, però abans va advertir a la seua dona:

Va arribar l’època de caça i el rei s’aniria de viatge, però abans d’això li va demanar a la seva jove esposa:

- Ací tens, amada meua, les claus del meu castell, als teus peus tens, reina meua, a tots els meus sirvents. Però, i això es molt important, mai traspassis la tercera porta a l’esquerra de l’ala oest. També un regal tinc guardat per a tu, un anell especial amb un diamant. Per amor te’l done i per amor mai te l’has de llevar. Prometemeu amor meu.

- T’ho promec amor meu- li va dir amb el cor en la mà.

Angua va ser corrent a veure al seu corderet, i a este li encantava xuplar-li les mans a la seua ama, Angua va mirar l'anell i va pensar que se li podria espatlar i que el rei es podria enfadar, així que se'l va llevar i ho va ficar en la butxaca.

- Quan torne tornaré a posar-m'ho que és molt bonic. 

Aquella nit estava molt cansada, es va desorientar i va acabar cara a cara a la tercera porta a l'esquerra de l'ala oest, i va passar de llarg a la cerca de la seua alcova. Al matí següent va recordar un estrany so que havia escoltat, però no sabia on. Així que després d'anar a veure al seu corderet va buscar i va buscar fins que va arribar a la porta, va recolzar les paraules del rei i va sentir molta curiositat. No ho va poder suportar, va ficar la clau al pany, va fer força per girar el engranatge i va obrir la porta mentre escoltava....

POM....POM.....POM......POM

L’espant la va inundar, aquí hi havia moltes noies, dels peus colgades, degollades i lentament dessagnades, i el soroll no era sinó el goteig sincronitzat.

POM.....POM......POM.....POM

I de fons hi va escoltar una veu grau que li va dir:

Quan vinga l’amo ho sabrà, quan vinga l’amo t’ho dirà....

Es va espantar tant, que va caminar enrere, va trepitjar i va caure de cul, ficant les mans en dos tolls de sang

La noia va eixir corrent d’eixa habitació del dimoni, es rentà i es rentà, mil vegades fins que va aconseguir llevar-se totes les taques de sang.

I va córrer a veure al seu corderet i sentir-se acompanyada. Quan va arribar va veure al corderet molt malalt, moriria i ella perdria el seu únic contacte amb les seues arrels, la seua família i la seua granja. Es va posar trintísima, i va plorar i va plorar.

Va arribar l'hora de l'arribaria el rei, i ella no va ser a rebre-ho a la porta, es va quedar amb el seu corderet. El rei es va estranyar i la va buscar per tot el castell, i finalment la va trobar en l'estable. Plorant pel seu corderet. Angua, a l'escoltar passos darrere d'ella va ficar la mà en la butxaca i es va posar l'anell. El rei li va agafar de les mans, la va acariciar, va somriure lleument al veure que l'anell no tenia marca i li va dir:

- Conta’m amor meu, què t’ha passat?

La xica no va dir res de la tercera porta a l'esquerra de l'ala oest, però li va comptar el que li havia passat al seu corderet. El rei, al veure patir d'aquella manera li va comptar que havia sentit parlar d'una bruixa que sabia fer un elixir que tornava la vida. I li va prometre anar a la cerca d'ell quan isquera el sol.

Va tornar a mig dia de l'endemà amb un xicotet flascó de vidre que va entregar a Angua. Ella va ser corrent allí on jeia el seu corderet, va deixar caure una gota en el seu front, i el corderet va tornar a respirar. S'havia recuperat i estava feliç. Angua somric el corder i li va donar les gràcies al rei.

A la setmana següent el rei se'n va anar de caça un dia. Ella li va despedir amb un gran abraç, el rei es va quedar estranyat, li va somriure i se'n va anar. Angua i el seu corder van córrer, flascó en mà, fins a la tercera habitació a l'esquerra de l'ala oest. Va obrir la porta sense por i sense llevar-se l'anell. I va reviure una a una a totes les xiques, a qui els anava preguntant:

- Qui te va matar?

Elles van contestar:

- El rei mató.

I Angua els deia:

- Doncs pren aquest bastó.

Eixa nit Angua va esperar al rei amb gran satisfacció, quan el va veure arrivar als seus braços es va llançar. Als ulls el va mirar i susurrant li digué amb maldat:

- Rei meu, rei meu, ara sabràs el que vaig fer, el que he fet i el que ara et van a fer.

I aquesta és la història del regne sense rei i de com totes les fadrines desaparegudes feren el set i mig i tornaren sanes a casa. 

Catacric, catacrac,

catacric, catacrac, 

rondalla contada, rondalla acabada.

La competència mediàtica

Definir la competència mediàtica condueix a una perspectiva més àmplia en la que convergeixen aspectes vinculats a la competència audiovisual i a la competència digital. Aquestos dos constitueixen el marc de referència de «El tractament de la informació i competència digital», competència bàsica del currículum vigent. 

La competència mediàtica ha de contribuir a desenvolupar l'autonomia personal dels ciutadans i ciutadanes, així com el seu compromís social i cultural.

La competència mediàtica exigeix el desenvolupament d'una capacitat crítica respecte al propi esperit crític, perquè resulta més ajustat a la realitat referir-se a l'ésser humà com un animal racionalitzador que com un animal racional.

Els paratextos

 Els paratextos són missatges o expressions que complementen la informació donada per les paraules del text i ajuden a una millor comprensió del text. La funció que compleixen és la de secundar, afegir informació addicional (subtítols), bolcar informació sobre el text que s'ha desenvolupat (pròleg, prefaci, Epíleg) o simplement per a senyalització i indicacions (Índex)

El paratext no només ajuda al text principal, sinó que també li dóna un entorn, ajuda a emmarcar els diferents conceptes i afegeix facilitats per a la seua interpretació; tot açò sense modificar l'essència del mateix. Existeixen paratextos gràfics (fotografies, il·lustracions, requadres, etc.) i paratextos verbals.

(Mastermagazine.info)

El llibre

El llibre és una obra manuscrita, impresa o digital no periòdica, de diferents tipus de temàtiques i amb una extensió suficient com per a omplir un volum (unes 50 fulles).

Els llibres són una de les principal fonts de difusió de cultura, història, etc.

Literatura de tradició oral

Literatura de tradició oral és la qual s'ha desenvolupat al llarg de la història per mitjà d'una transició oral. La literatura de tradició oral, també anomenada oralitat, intenta viure la literatura com una experiència, des de el sentiment. Llegir és un acte individual però pot ser col·lectiu, al igual que escriure o dramatitzar.

En un aula, hem d’entendre aquesta literatura com “art” i al mestre com un “artista”. Les emocions viscudes i transmeses ens ajuden a crear i desenvolupar la intel·ligència emocional i cognitiva. Així, també millorem aspectes com la comprensió i la memòria.

El conte pot servir de gran ajuda dins i fora de l’aula, ja que molt d’ells tracten problemes i manifestacions genèriques que a més de tractar la literatura de tradició oral, ens ajuda a dominar orígens, antiguitats, autoria, etc. Així doncs, podem dir que el conte de tradició oral es difon mitjançant la paraula a través dels temps i que aquesta extensió geogràfica pot servir de base per als estudiants de qualsevol formació acadèmica.

Per a finalitzar, com traslladaríem activitats a l’aula i fora d’aquesta en relació a la temàtica de “literatura de tradició oral”?

Hi han moltíssimes varietats d’activitats, a més la gran majoria es basen en la integració i participació de tot l’alumnat. Al currículum el tema de tradició oral no es tracta pràcticament, perquè està integrat a les assignatures o competències lingüístiques i oral-narratives. Així, a l’hora de tractar un tema tan important com l’herència dels contes, hem de tindre cura i de ser respectuosos; transmitent la importància de la lectura, també.

L'intertext lector

L'intertext lector és un component bàsic de la competència literària; en l'espai de la competència literària, integra, selecciona i activa significativament el conjunt de sabers, estratègies i recursos lingüístic-culturals per facilitar la lectura de textos literaris.

El intertext lector i la competència literària estàn vinculats per les seves aportacions a la recepció, perquè tota lectura és una difícil transacció entre el coneixement del món del lector i la classe de competència que el text transmiteix .El intertext lector aporta els referents perquè la recepció siga completa, perquè els indicis d'aquest text es relacionen amb les concrecions d'una altra obra. És a dir, el intertext lector fa possible, significativa i personal la lectura de les diferents obres; aquest promou els reconeixements i les associacions entre diferents elements discursius, textuals, formals, temàtics, culturals, etc.,

El anàlisi i coneixement del intertext del lector aporta un nou concepte per a orientar la formació del lector cap a un coneixement significatiu de la literatura, que es determina mitjançant les relacions que estableix el propi lector, i el intertext lector activa la participació personal en la comprensió del text i potencia la recepció estètica com una activitat personal i íntima entre el lector i el text. 

L'educació literària

L'educació literària consisteix en l'ensenyament i l'aprenentatge dels coneixements i els habilitats que necessita un lector. El concepte d'Educació Literària és relativament recent. Sorgeix per tal de modificar un ensenyament de la literatura basat en informació literària, en la memorització de dades, dates, característiques, etc. Aquesta educació, busca donar als alumnes les habilitats específiques que requereix la comprensió dels textos literaris i facilitar-los l’emoció per la literatura; es centra en la lectura de les obres literàries i en la seva comprensió, és a dir en la formació de lectors competents.

En les noves corrents literàries, l’educació literària es defineix  com l'adquisició d'una competència lectora especifica, que requerix del reconeixement d'una determinada conformació lingüística; i està molt relacionada amb la competència literària, la qual, Aguiar e Silva defensa que és un saber que permet comprendre i produir textos.

L'educació literària ha de centrar-se en que els alumnes adquireixen un saber llegir literari; i considerar la lectura com una activitat composta per dos tipus de conductes ben diferenciades, encara que simultànies i complementàries: per una part, un comportament lector que es dirigeix a la construcció del sentit a partir d'activitats de raonament, i, d'una altra, un comportament lingüístic que s'adequa a les característiques de la llengua escrita. Per un altre costat, els educands han de saber entendre del text a través d'activitats de: contacte amb el text, la incitació a la lectura, la formació d'hàbits lectors i l'ampliació de formes de lectura. Han de comprendre, a través d'un itinerari de lectures comprensible, tenint en compte la relació amb els coneixements previs dels alumnes, fent una contextualització literària i cultural. El saber llegir literari implica també, saber distingir entre el text literari i les seues formes d'organització treballant-ho a través del contrast entre diversos tipus de textos. I conèixer els trets específics d'estos, com són els coneixements de la construcció literària. Per a que en l'escola es done una educació literària i s'adquirisca un saber llegir literari, ha d'haver-hi un canvi en les metodologies tradicionals, i una nova articulació i integració en un nou marc general de l'educació literària, que s'ha d'enfocar en la integració del registre literari en els diversos usos lingüístics. Colomer,T.(1991).De la enseñanza de la literatura a la educación literaria.Comunicación, Lenguaje y Educación).

Com assenyala Felipe Zayas, en el seu article "Un projecte d'escriptura a partir de la Ègloga I de Garcilaso de la Vega", l'educació literària implica:

•  Descobrir la lectura com a experiència satisfactòria fundada en la resposta afectiva del lector (aquest s'emociona amb la intriga; s'identifica amb els personatges; reconeix en el text la seva pròpia experiència vital com a experiència humana; descobreix mons allunyats de la seva experiència immediata; contrasta la seva pròpia interpretació amb la d'altres lectors; percep estèticament el llenguatge, etc.,).

•  Aprendre a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que té el lector de si mateix i del món amb l'elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix l'obra literària.

• Conèixer les particularitats discursives, textuals i lingüístiques dels textos literaris, característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o formes convencionals de la institució literària mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seva experiència.