Literatura de tradició oral

Literatura de tradició oral és la qual s'ha desenvolupat al llarg de la història per mitjà d'una transició oral. La literatura de tradició oral, també anomenada oralitat, intenta viure la literatura com una experiència, des de el sentiment. Llegir és un acte individual però pot ser col·lectiu, al igual que escriure o dramatitzar.

En un aula, hem d’entendre aquesta literatura com “art” i al mestre com un “artista”. Les emocions viscudes i transmeses ens ajuden a crear i desenvolupar la intel·ligència emocional i cognitiva. Així, també millorem aspectes com la comprensió i la memòria.

El conte pot servir de gran ajuda dins i fora de l’aula, ja que molt d’ells tracten problemes i manifestacions genèriques que a més de tractar la literatura de tradició oral, ens ajuda a dominar orígens, antiguitats, autoria, etc. Així doncs, podem dir que el conte de tradició oral es difon mitjançant la paraula a través dels temps i que aquesta extensió geogràfica pot servir de base per als estudiants de qualsevol formació acadèmica.

Per a finalitzar, com traslladaríem activitats a l’aula i fora d’aquesta en relació a la temàtica de “literatura de tradició oral”?

Hi han moltíssimes varietats d’activitats, a més la gran majoria es basen en la integració i participació de tot l’alumnat. Al currículum el tema de tradició oral no es tracta pràcticament, perquè està integrat a les assignatures o competències lingüístiques i oral-narratives. Així, a l’hora de tractar un tema tan important com l’herència dels contes, hem de tindre cura i de ser respectuosos; transmitent la importància de la lectura, també.