Ressenya: "Les lletres fan fugina"

Per poder realitzar la ressenya de literatura infantil i juvenil escrita de lectura lliure, he escollit el llibre Les lletres fan fugina. Aquest llibre és d’Enric Lluch, un escriptor valencià de la Ribera Alta que s’ha dedicat a l’escriptura de literatura infantil i juvenil. Va ser publicat l’any 1995 per l’editorial Bromera i té 14 edicions.

Les lletres fan fugina tracta d’un xiquet de nou anys anomenat Adel que no li agrada llegir. Un dia, el mestre concerta una cita amb els seus pares per a parlar de la seua situació acadèmica. El mestre els recomana que compren alguns llibres a Adel per tal de poder millorar a l’escola i decideixen comprar un llibre anomenat Les lletres saltadores. Cap dels pares llegeix a casa. La mare quan acaba de treballar ha de fer tota la faena de casa i el pare quan torna de treballar es senta al sofà i no s’alça. De nit, quan Adel, després d’haver estat mirant la televisió tota la vesprada, agafa el llibre abans d’anar a dormir es troba amb una lletra. Aquesta lletra (en concret la A majúscula) li diu que com ningú en eixa casa llig, totes les lletres han decidit anar-se’n. Adel veu que el llibre està en blanc i corre a preguntar al dia següent a la tenda. El venedor li diu que les lletres es troben a l’amagatall de les lletres, però no sap on està. La seua companya de classe, Carme, li diu que ella sí sap on està i l’acompanya a buscar-les. Allí promet a les lletres que tornarà a llegir i que també ho faran els seus pares. Finalment, les lletres tornen al llibre i tots acaben col·laborant a casa i llegint. 

És un bon llibre perquè reflecteix una realitat que dia a dia podem trobar a l’escola. Els xiquets d’avui en dia estan acostumats a veure molt més contingut audiovisual i no lligen. El llibre tracta dos punts molt importants en quan a la literatura infantil i juvenil. 

En primer lloc, ens diu que a casa de Adel els pares no tenen la costum de llegir a casa. Els pares són un referent molt important per als xiquets i en aquest aspecte ho són més. Si els xiquets no veuen a casa llegir als seus pares és molt difícil que el xiquet s’inicie al món de la lectura per si mateixa. A més, els pares no el poden obligar a fer una cosa que ells no fan.

En segon lloc, altre punt important és la postura del professor. Com ens diu el llibre Llegir per a créixer, no hem de solucionar els problemes acadèmics amb la lectura. Aquest és una de les raons per les quals molts xiquets avorreixen a lectura i la converteixen en un instrument per a no fer faltes d’ortografia, en compte de disfrutar amb ella.

Com que és un llibre per a xiquets a partir de 8 anys, es podria treballar a l’aula de diverses formes. Es podria representar ja que té un nombre elevat de personatges i també una descripció de cadascun d’ells. També es podrien dibuixar i pintar les lletres per tal de fer un mural al racó de lectura de classe. Altra proposta que es podria fer durant el curs és que al principi llegiren aquest llibre i pintaren les lletres i que cada alumne tinguera que llegir un llibre amb la lletra que li ha tocat. Per exemple: a una alumna li ha tocat la tocat la lletra P, així que pot llegir el llibre d’Enric Lluch Pometa dolça.

Per últim, m’agradaria dir que aquest llibre era un dels meus preferits quan era menuda i que el fet que al llibre les lletres cobraren vida em va impactar molt. És important que els xiquets senten que la lectura està viva i que no són sols paraules encadenades. Hi ha un món amagat en cada paraula i un munt de sentiments i emocions ocult a l’espai de cada paràgraf.