P20 Ressenya escrita d'un llibre segons criteris. "Harry Potter i la pedra filosofal"

La novel·la de la qual anem a parlar a continuació es “Harry Potter i la pedra filosofal”, el primer llibre de la saga juvenil més famosa dels últims anys. Aquesta obra anglesa va ser escrita per la mundialment coneguda J.K. Rowling en 1997, qui va rebre nombrosos premis gràcies a aquest llibre i als altres 6 que completen la seua col·lecció.

“Harry Potter i la pedra filosofal” conta la història en tercera persona d'un xiquet orfe, Harry, els pares del qual van morir en mans del bruixot més poderós de tots els temps, Lord Voldemort. Misteriosament, ell va sobreviure al atac contra els seus pares encara que era un bebè, i l’únic indici d’aquella nit va ser una cicatriu que li va quedar al front, de manera que ell és fa famós al món dels bruixos sense saber-ho. Harry va créixer casa dels seus oncles, que el tractaven molt malament, li amagaven la veritat de la mort dels seus pares i el van criar com a un muggle (una persona sense poders màgics).

Harry no es va assabentar del seu passat fins que va complir 11 anys i li va arribar una carta desconeguda explicant-li que era un bruixot i que havia sigut acceptat a l’escola de bruixeria de Hogwarts. Allí coneix amics com ell, aprèn màgia i s'enfronta a moltíssimes aventures que l'acaben portant a una lluita final amb Voldemort, el qual intenta enganyar-lo per tal d’aconseguir la immortalitat a través de la pedra filosofal.

Personalment opine què és un gran llibre per a que llegiren els xiquets de primària principalment perquè té gran qualitat literària, és un llibre de fantasia i perquè poden anar llegint a col·lecció a mesura que ells creixen. Una de les raons principal que fan d’aquest llibre una bona opció per a xiquets que comencen a llegir obres més complexes, amés de dels éssers fantàstics, objectes màgics, encanteris, malediccions, personatges i professors del món màgic, són els personatges, els quals estàn molt be definits i és molt fàcil que els xiquets s’identifiquen amb ells. No obstant això, depenent de l’edat dels alumnes, la gran quantitat de personatges pot suposar al mateix temps un problema per als xiquets si no estàn acostumats a l’estil de la novel·la, motiu pel qual crec que aquest llibre és ideal per a xiquets a partir de 9 o 10 anys (segon cicle de primària).

Al llarg del llibre podrem trobar diferents temes i valors com la amistat, el valor de la família, la lleialtat etc; però crec que un aspecte molt important i que passa un tant desapercebut és l’assetjament que pateix Harry per part de la seua família perquè no és un xiquet com els altres, i al llarg del llibre observem que precisament les qualitats diferents que té Harry són les que el fan especial i estimat pels seus amics. Considere que aquest és un aspecte molt important per a ensenyar als xiquets: que no se avergonyeixen per les seues diferències sinó que les valoren i aprenguem que la diversitat és bona i és el que ens fa especials.

En definitiva, independentment de que aquest haja sigut un dels meus llibres preferits des de ben xicotet, en la meua opinió és una gran introducció al gènere de la novel·la i a un tipus de llibres més adults per als xiquets. 

Ressenya recurs per a la educació literària

A continuació anem a fer una proposta didàctica per a la educació literària enfocada per a xiquetes de 10 a 12 anys (tercer cicle de primària). La proposta tracta de realitzar un obra de teatre.  Una obra de teatre és una forma literària, constituïda principalment per diàlegs entre personatges amb un cert ordre. La definició acadèmica fa referència en concret al “text d’una representació teatral”, opcionalment acompanyat d’acotacions; de manera que els xiquets estarien treballant el llenguatge i l’expressió corporal, la dramatització i la comunicació de la literatura. Dins del teatre trobem els principals gèneres dramàtics: comèdia, melodrama, farsa i tragèdia.  

El gènere que es a treballaria a la activitat possibilita reforçar coneixements literaris, expressions i desenvolupar millor la creativitat junt a la imaginació. Per als alumnes, les activitats que es van a proposar, s’enfocaran en forma de repte perquè siguin conscients del què poden arribar a aconseguir, els possibilitarà aportar noves idees, ajudar a la resta dels companys i mostrar les seues opinions i inquietuds.

L’activitat consistirà en arribar a representar l’obra adaptada de Tirant lo Blanc per part dels alumnes de cinquè i sisè de primària. L’adaptació de cinquè serà més fàcil de representar que la del curs següent. Per a assajar la representació es necessitaran sis classes en les quals es realitzaran tres activitats per classe. Les activitats tindran els mateixos criteris base per a tots els cursos augmentant la seva dificultat als més majors.

Un altra possibilitat, seria que entre les classes participants e la representació realitzaren una assemblea per a decidir quin llibre voldrien representar (sense necessitat de que fora un dels clàssics).

La primera activitat estaria basada en el repartiment dels personatges, escenes  i responsabilitats (també alguns alumnes s’encarregarien de representar l’obra, crear l’escenari etc.) En aquestes mateixes sessions es repartirien els papers amb les reproduccions de cada alumne i es deixaria temps perquè foren aprenent-les.

La segona activitat realitzada en altres dues sessions es basaria principalment en l’assaig de l’obra per escenes. La classe es dividiria per agrupacions i anirien assajant els escolars ajudant-se entre si. La professora en tot moment aniria supervisant.

Les activitats teatrals es realitzarien abans de l’hora de dinar donat que a aquests moments és convenient que es desenvolupen  activitats més dinàmiques i amenes pel cansament acumulat que puguen tindre els xiquets després de tot un dia donant classe. El temps que caldria emprar per realitzar l’activitat és sobre tres setmanes perquè s’utilitzarien dues hores de cadascuna. Si no donara temps a acabar l’obra adaptada als alumnes, s’escurçaria i si sobrara s’allargaria.

Per últim, en les sessions finals s’ajuntarien les escenes i es farien representacions seguides de tota la classe. Es realitzarien les repeticions necessàries fins que quedés el teatre cohesionat.

En la meua opinió, aquest tipus d’activitats són molt beneficioses per als alumnes i sobretot per als més majors de primària, donat que han de aprendre a expressar-se cada vegada més, anar enfrontant-se a poc a poc a parlar en públic i a guanyar responsabilitat tant individual com dins d’un grup de persones. 

Ressenya P18 de lestures d'educació literària (El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola)

El llibre del qual anem a parlar és “El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola”. Aquesta és un obra del autor i historiador d’Algemesí Enric Lluch,  famós escriptor de literatura infantil i juvenil i reconegut per moltes entitats literàries. El llibre està il·lustrat per Agustí Asensio, compta amb 96 pàgines i va ser publicada per la editorial alzirenya Bromera a l’any 1992.

“El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola” és un obra de literatura infantil que succeeix entre dos regnes veïns separats per una muntanya. El primer, era el regne de Caramullàndia, regnat pel rei Panxut III; i el segon el regne de Fideulàndia, regnat pel rei Primal.

Al regne de Caramullàndia tots els habitants eren grossos perquè menjaven grans quantitats de menjar, i el seu rei era el més gran de tots. El rei Panxut era una persona tan gran, que fins i tot no podia eixir de la seua habitació i anava gent d’altres països a observar-lo; fins que va arribar el dia en que el seu ministre va recomanar-li que deixara de  menjar tant perquè sinó mai trobaria una dona ni tindria descendència. Aleshores rei va intentar menjar menys quantitat però sempre es quedava famèlic, de manera  que va a cridar a alguns savis per a que li recomanaren remeis màgics per a aprimar. Paral·lelament al regne de Fideulàndia passava el mateix però el súbdits i el seu rei eren molt prims.

Fins que un dia, un venedor de panses va arribar als dos regnes i els dos reis acudiren a preguntar si coneixia algun remei per a aprimar sense deixar de menjar i per a engronsar sense menjar; aquest va recomanar-los anar a la muntanya del trellat i pujar a la part més alta per a veure suc de pedres de lluna per a aconseguir el seu objectiu. Després de molts esforços per part dels dos reis per a pujar, cap dels dos va veure les pedres, i de sobte els dos se n’adonaren que ja havien complit el seu objectiu: el rei Primal havia engronsat i el rei Panxut havia aprimat.

Després de haver llegit aquesta història, he trobat diferents aspectes que si pense que són importants que s’ensenyen als xiquets i alguns que no. En primer lloc, em pareix molt positiu que el llibre mostre que si la nostra forma física ens impedeix fer alguna activitat potser tingam algun problema i devem posar-li solució; i en segon lloc, que devem arribar als nostres objectius amb molt esforç i no sempre per la via ràpida.

Per altra, els aspectes amb els quals no estic d’acord es que la motivació del rei Panxut per a aprimar es que té que buscar una dona i personalment, opine que no podem ensenyar als xiquets que tenen que canviar el seu aspecte per a agradar a ningú, han de aprendre a estimar-se a sí mateixos. L’últim aspecte que no m’ha agradat  es que els dos reis volen arribar al seu objectiu mitjançant formules màgiques i pràcticament sense esforç, i la vida real és totalment al contrari, els xiquets als que anem a ensenyar i educar han de saber que sols arribaran a les seues metes esforçant-se.

En definitiva, crec que aquest llibre si es treballa a classe i hi ha un bon guia de la lectura, es poden traure molt bones reflexions per als xiquets que es poden educar en autoestima i superació. 

Recurs per a l'educació literària - Sembrant Poesia

Els poemes que decoren els carrers d’Alboraia en la presentació de “Sembrant poesia”.

Durant el passat mes de maig l’Ajuntament d’Alboraia, l’Associació de veïns d’Alboraia i la Biblioteca Municipal han dut a terme un programa d’inserció a la poesia, aquest ha sigut anomenat: Sembrant poesia. Aquesta iniciativa cultural es realitza per segon any consecutiu i va començar el passat 5 de maig amb la setmana de presentació i recitació de poemes a l’aire lliure acompanyats d’orxata al més estil del poble de l’Horta Nord.

Des del el cap de setmana del 13 de maig es varen decorar els carrers d’Alboraia per a que els veïns i turistes pogueren gaudir dels xicotets espectacles de poesia i música que es feien per les vesprades entre setmana i dissabtes. Els diferents tallers on tant xiquets, com adolescents i adults han pogut participar tractaven sobre com crear un poema, fer-ho atractiu mitjançant la música i posada en escena.

A més aprofitant aquest cicle i les diferents participacions de la setmana dins del Parc de les Vies, es va dur a terme el dia 17 de maig la presentació del llibre de poesia Tavernàries de anel Marí. Sembrant Poesia va culminar la seua segona setmana amb un esmorzar i acte que va reunir a tots els veïns i xiquets d’escoles públiques del poble el dia 21 per continuar sent part de la poesia valenciana. 

Redacción Hortanoticias

http://www.hortanoticias.com

Ressenya lectures d'educació literària - "Gramàtica de la fantasia" de G. Rodari

En la següent ressenya,  sobre la tertúlia de lectures tècniques, vaig a parlar sobre l’obra: “Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art de contar històries” de Gianni Rodari. Aquesta obra literària va ser publicada a l’any 1973. A més d’escriptor, Rodari ha sigut professor, periodista, militant polític i divulgador de les noves metodologies educacionals a la regió d’Itàlia. Rodari va morir a l’any 1980 amb una gran quantitat de llibres reconeguts i guardonats per molts premis, entre ells destaquem el premi Hans Christian Andersen a la literatura infantil  o  El Prato, primer premi que va guanyar a l’any 1960 com reconeixement dins del seu país.

A grans trets, Gramàtica de la fantasia és una obra composada per 44 capítols que descriuen diverses maneres de desenvolupar la imaginació dels xiquets, mitjançant jocs que incentiven la generació de noves històries o apartats amb maneres de crear material addicional d’aula. La versió de l’obra que he llegit i he anant analitzant va ser en castellà, una sexta edició de l’Editorial Planeta amb data de 2006. Així doncs, també he realitzat un treball de recerca de la traducció dels termes més importants i clau dins de l’obra.  

Coneixent la història personal de l’autor, la seua passió per ficar en pràctica noves metodologies d’ensenyament, de lluitar pels valors ètics i el desenvolupament cognitiu i crític de l’alumnat, tot des de una perspectiva d’humor i imaginació, Gramàtica de la fantasia narra la reelaboració de les conversacions que va mantindre Rodari a la ciutat de Reggio Emiia quan va ser invitat a dirigir un conjunt d’encontres per a educadors per donar a conèixer la seua teoria de la fantasia. A continuació, comentaré de què tracta cadascuna de les parts d’aquesta obra i quins valors d’orientació i qualitat literària he trobat.

El llibre comença amb uns preliminars on introdueix el context i la seua trajectòria professional i intenta concretar què és “Gramàtica de la fantasia”.  Podem trobar una estructura dins de l’obra clarament diferenciada, una dotació de recursos constant però també eixa visió i narració humorística i realista, “A les escoles d’avui l’ésser humà es forma”,  de tots els recursos que va donant i de les parts on es centra en tots el participants de l’educació en la vida dels xiquets ja siguen els mestres, pares o familiars del seu entorn, entén l’educació com a una globalitat en si mateixa. Per tant a aquesta primera part del capítol dos al catorze esmena una sèrie de maneres per incentivar la imaginació i creativitat dels nens mitjançant el joc, alguns d’aquests recursos són: “El binomi fantàstic”, “La hipòtesi fantàstica”, “El nonsense”, “L’aprofitament d’errors ortogràfics”, “El prefix fantàstic”...

Destacar d’aquesta part de l’obra una gran quantitat de material per a treballar, per desenvolupar nosaltres mateixos com a futurs docents moltes activitats i maneres d’enfocar l’entreteniment mitjançant la lectura. Moltes idees pedagògiques que pot desenvolupar dins del panorama educatiu actual aquesta lectura poden ser: la transformació del món creant ells mateixos i millorant totes les coses que els han imposat, demostrar que hi ha maneres de canviar les coses que no estan èticament bé i que l’error és un pas principal per evolucionar i fer noves creacions, creure en la nostra capacitat transformadora del llenguatge i per últim, confiar en la possibilitat del joc com ferramenta molt útil de llibertat i expressió natural del que els xiquets volen fer.

Després trobem fins el capítol 28 una sèrie nova de recursos però concretament del desenvolupament de centrés d’interès de la infantessa. Ho relaciona amb temes des de la creació d’històries e intercalades amb les vivències del propi autor que apareix per tota l’obra, enriquint-la i facilitant la lectura de la mateixa. Algunes d’aquestes poden ser: “Fantasia de la llar”, “El joc” o “Teatre de titelles”. Altres capítols també per destacar és quan intenta explicar a la família del xiquet i al seu voltant quin seria el millor reforç per la seua part o guia; i sobre tot el capítol on tracta amb molta naturalitat els temes tabú com el sexe, “la caca” o el fer mal als demés. Pense que dona una visió realista de com s’han de tractar aquests temes dins de l’aula i el punt de vista constructivista que el mestre a més dels pares ha de tindre a l’hora de guiar al xiquet en el seu procés de maduració personal. Podríem comentar capítol a capítol què hi comenta i en què consisteixen totes les teories que inventa i narra amb la seua pròpia experiència però pense que allò més important que hi és, són les vies de treball de la creativitat ara i abans.

Si pensem en la creativitat que totes aquestes maneres de potenciar la lectura ens donen per a ser treballada, i per com diu l’autor per crear persones és important entendre com han canviat els conceptes teòrics des de l’època  de Rodari fins avui. Si ho plantegem en termes actuals, quan parlem d’educació literària, dins dels termes d’abans de l’època de Rodari on un objectiu principal d’aquesta educació era fomentar la comprensió lectora, ara ens centrem en la manera de com crear històries mitjançant el pensament divergent. El pensament creatiu no ha de ser la finalitat sinó una capacitat de pensar que aplica estratègies diferents i útils a la manera de resoldre problemes. Des del punt de vista actual de les intel·ligències múltiples aquest pensament divergent seria necessari per saber com resoldre problemes en la vida quotidiana, aplicar solucions de maneres diferents. Aquesta seria la interpretació als termes educacionals actuals dins de tot el que va esmenant Rodari, això és educar  per a la llibertat, creant persones crítiques capaces de generar noves realitats, crear persones lliures.

Concloent la ressenya d’aquesta obra literària, m’agradaria comentar com durant tota la lectura, tot i que pensava que al ser una lectura tècnica anava a ser més avorrit o amb paraules més “difícils” amb dificultat d’enteniment, Rodari fa la lectura molt fàcil i encisa a continuar pensant i creant-te models personals dels interessos que tenim i que podem crear en els xiquets. Ficar la seua experiència, comentar i que l’autor tingués en compte tots els factors dins de l’educació d’un xiquet crec que fan d’aquesta obra literària un recurs amb molt valor. Que encara que el marc històric siga diferent i els conceptes teòrics puguen ser uns altres, el que hi ha darrere és la mateixa necessitat de crear persones amb un pensament lliure i amb la necessitat i ganes per aprendre, per construir i fer noves coses que no existeixen, ja que això finalment fa que la societat vaja desenvolupant-se i que el progrés continue d’una manera correcta i enriquidora per a tots.

La Ilíada - Homer, Adaptació de Jesús Cortés

La Ilíada

La Ilíada és un llibre escrit per Homer. No es coneix molt sobre la vida de l’autor però sabem que va viure en el segle VIII a.C. i en temps de la guerra de Troia. Tampoc és conegut on va viure però coneguem dos de les seues obres més importants, La Ilíada i La Odissea.  Aquesta adaptació de Jesús Cortés, escriptor valencià de narrativa juvenil destaquem el seu premi de narrativa a la Vila de l’Eliana en 1992. Com altres títols molt coneguts per les seues històries de misteri i aventura està L’ull de la mòmia o Delinqüents. També va publicar a l’Algar Editorial l’adaptació del clàssic grec La Odissea.

Aquesta adaptació fa una introducció informant al lector dels antecedents de la història que van a llegir. Es conta en el viatge a Grècia, Paris va seduir a Helena, esposa de Menelao el rei d’Esparta i que anaren a Troia. Així doncs, el relat comença amb la ira d’Aquiles per el abandono i ascidi a Troia i va contant tots els menyspreus i enfrontaments fins que amb molts accions heroiques la victòria dels troians estava pràcticament guanyada.  Amb la còlera i ira d’Aquiles, mostrada per tots els seus enfrontaments amb Agamenon, podem treballar moltes coses i extraure idees didàctiques com les que comentarem a continuació.

Extraure dels personatges les seues accions heroiques i traslladar-les al món real on els alumnes puguen pensar quin seria el heroi actual, què faria i si coneixen o hi en tenen algun referent. També es pot treballar el llibre mitjançant representacions a pel·lícules o dibuixos com Es Simpsons. Tenint en compte que és un llibre per a partir de 5é d’E.P, aquestes relacions es poden utilitzar molt bé i treballar les diferències que hi troben a la història dels diferents mitjans on l’han conegut.  Concloent, crec que iniciar als alumnes amb adaptacions als clàssics de la literatura i fent aquesta interessant i atractiva és una molt bona manera de començar amb lectures més difícils de llegir i amb més transfons. 

Vídeo ressenya, "El rei panxut redola i el rei primal s'envola" de Enric Lluch

"El rei panxut redola i el rei primal s'envola"

El llibre “El rei panxul redola i el rei primal s’envola”  de Enric Lluch i Girbés, és una de les obres per les que l’autor ha sigut guardonat pel Premi Samaruc i el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Enric Lluch és membre de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Dins de les més de quaranta títols que té publicats per a literatura Infantil i Juvenil destaquem: “Jo Tirant, tu Carmesina”, “Siberius Flautus” o “Lletres fan fugina”. 

La història de llibre va al voltant de dos reis de dues poblacions diferents, aquestes sense regina ni descendents, però ambdós són molt estrafolaris i tenen seriosos problemes a causa del seu físic. Els dos reis intenten pujar a una muntanya però els prejudicis del seu físic i la inseguretat que hi tenen fan que finalment no siguen capaços de fer-ho més que junts. Estaran disposats a superar qualsevol dificultat per arribar a dalt de la muntanya i aconseguir la pedra màgica.

Per part de les marques més importants que podem treballar amb els alumnes a l’aula, la més important es la de l’esforç i treballs individual per aconseguir el que volem. També dóna peu a parlar sobre la desconfiança en si mateixos (els reis), per tant es pot extraure una molt bona reflexió i treball de les emocions, de com creient en ells mateixos poden aconseguir les coses més fàcilment, però sobre tot treballant i col·laborant amb el demés. I finalment, també com proposta didàctica es podria tractar mitjançant els problemes de cadascú dels reis, el primal i el panxut, per separat, tota la sèrie de avantatges d’estar sa i mantenir-se en forma i tots els perills de mantindre’s primal com el rei i no dur una bona dieta i no fer res d’exercici.