Ressenya lectures d'educació literària - "Gramàtica de la fantasia" de G. Rodari

En la següent ressenya,  sobre la tertúlia de lectures tècniques, vaig a parlar sobre l’obra: “Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art de contar històries” de Gianni Rodari. Aquesta obra literària va ser publicada a l’any 1973. A més d’escriptor, Rodari ha sigut professor, periodista, militant polític i divulgador de les noves metodologies educacionals a la regió d’Itàlia. Rodari va morir a l’any 1980 amb una gran quantitat de llibres reconeguts i guardonats per molts premis, entre ells destaquem el premi Hans Christian Andersen a la literatura infantil  o  El Prato, primer premi que va guanyar a l’any 1960 com reconeixement dins del seu país.

A grans trets, Gramàtica de la fantasia és una obra composada per 44 capítols que descriuen diverses maneres de desenvolupar la imaginació dels xiquets, mitjançant jocs que incentiven la generació de noves històries o apartats amb maneres de crear material addicional d’aula. La versió de l’obra que he llegit i he anant analitzant va ser en castellà, una sexta edició de l’Editorial Planeta amb data de 2006. Així doncs, també he realitzat un treball de recerca de la traducció dels termes més importants i clau dins de l’obra.  

Coneixent la història personal de l’autor, la seua passió per ficar en pràctica noves metodologies d’ensenyament, de lluitar pels valors ètics i el desenvolupament cognitiu i crític de l’alumnat, tot des de una perspectiva d’humor i imaginació, Gramàtica de la fantasia narra la reelaboració de les conversacions que va mantindre Rodari a la ciutat de Reggio Emiia quan va ser invitat a dirigir un conjunt d’encontres per a educadors per donar a conèixer la seua teoria de la fantasia. A continuació, comentaré de què tracta cadascuna de les parts d’aquesta obra i quins valors d’orientació i qualitat literària he trobat.

El llibre comença amb uns preliminars on introdueix el context i la seua trajectòria professional i intenta concretar què és “Gramàtica de la fantasia”.  Podem trobar una estructura dins de l’obra clarament diferenciada, una dotació de recursos constant però també eixa visió i narració humorística i realista, “A les escoles d’avui l’ésser humà es forma”,  de tots els recursos que va donant i de les parts on es centra en tots el participants de l’educació en la vida dels xiquets ja siguen els mestres, pares o familiars del seu entorn, entén l’educació com a una globalitat en si mateixa. Per tant a aquesta primera part del capítol dos al catorze esmena una sèrie de maneres per incentivar la imaginació i creativitat dels nens mitjançant el joc, alguns d’aquests recursos són: “El binomi fantàstic”, “La hipòtesi fantàstica”, “El nonsense”, “L’aprofitament d’errors ortogràfics”, “El prefix fantàstic”...

Destacar d’aquesta part de l’obra una gran quantitat de material per a treballar, per desenvolupar nosaltres mateixos com a futurs docents moltes activitats i maneres d’enfocar l’entreteniment mitjançant la lectura. Moltes idees pedagògiques que pot desenvolupar dins del panorama educatiu actual aquesta lectura poden ser: la transformació del món creant ells mateixos i millorant totes les coses que els han imposat, demostrar que hi ha maneres de canviar les coses que no estan èticament bé i que l’error és un pas principal per evolucionar i fer noves creacions, creure en la nostra capacitat transformadora del llenguatge i per últim, confiar en la possibilitat del joc com ferramenta molt útil de llibertat i expressió natural del que els xiquets volen fer.

Després trobem fins el capítol 28 una sèrie nova de recursos però concretament del desenvolupament de centrés d’interès de la infantessa. Ho relaciona amb temes des de la creació d’històries e intercalades amb les vivències del propi autor que apareix per tota l’obra, enriquint-la i facilitant la lectura de la mateixa. Algunes d’aquestes poden ser: “Fantasia de la llar”, “El joc” o “Teatre de titelles”. Altres capítols també per destacar és quan intenta explicar a la família del xiquet i al seu voltant quin seria el millor reforç per la seua part o guia; i sobre tot el capítol on tracta amb molta naturalitat els temes tabú com el sexe, “la caca” o el fer mal als demés. Pense que dona una visió realista de com s’han de tractar aquests temes dins de l’aula i el punt de vista constructivista que el mestre a més dels pares ha de tindre a l’hora de guiar al xiquet en el seu procés de maduració personal. Podríem comentar capítol a capítol què hi comenta i en què consisteixen totes les teories que inventa i narra amb la seua pròpia experiència però pense que allò més important que hi és, són les vies de treball de la creativitat ara i abans.

Si pensem en la creativitat que totes aquestes maneres de potenciar la lectura ens donen per a ser treballada, i per com diu l’autor per crear persones és important entendre com han canviat els conceptes teòrics des de l’època  de Rodari fins avui. Si ho plantegem en termes actuals, quan parlem d’educació literària, dins dels termes d’abans de l’època de Rodari on un objectiu principal d’aquesta educació era fomentar la comprensió lectora, ara ens centrem en la manera de com crear històries mitjançant el pensament divergent. El pensament creatiu no ha de ser la finalitat sinó una capacitat de pensar que aplica estratègies diferents i útils a la manera de resoldre problemes. Des del punt de vista actual de les intel·ligències múltiples aquest pensament divergent seria necessari per saber com resoldre problemes en la vida quotidiana, aplicar solucions de maneres diferents. Aquesta seria la interpretació als termes educacionals actuals dins de tot el que va esmenant Rodari, això és educar  per a la llibertat, creant persones crítiques capaces de generar noves realitats, crear persones lliures.

Concloent la ressenya d’aquesta obra literària, m’agradaria comentar com durant tota la lectura, tot i que pensava que al ser una lectura tècnica anava a ser més avorrit o amb paraules més “difícils” amb dificultat d’enteniment, Rodari fa la lectura molt fàcil i encisa a continuar pensant i creant-te models personals dels interessos que tenim i que podem crear en els xiquets. Ficar la seua experiència, comentar i que l’autor tingués en compte tots els factors dins de l’educació d’un xiquet crec que fan d’aquesta obra literària un recurs amb molt valor. Que encara que el marc històric siga diferent i els conceptes teòrics puguen ser uns altres, el que hi ha darrere és la mateixa necessitat de crear persones amb un pensament lliure i amb la necessitat i ganes per aprendre, per construir i fer noves coses que no existeixen, ja que això finalment fa que la societat vaja desenvolupant-se i que el progrés continue d’una manera correcta i enriquidora per a tots.