Qui som?

En aquest blog us recomanarem llibres per als més menuts de la casa, atenent a les seves necessitats lingüístiques i gramaticals. La formació literària dels nens i les nenes és molt important per al seu futur i som nosaltres, mestres i pares, els encarregats de iniciar-los en el meravellós camí de la lectura

Hola a tots i totes!

A mi hem diuen Gemma i vaig a contar-vos la meva experiència amb la lectura i la meva formació literària.

Bé, el primer llibre que recordi es d’abans que jo sabés llegir. Me’l portava a tot arreu, sempre en mi. Era de fulles grosses i no tenia molt de text ni molt de color. El títol era “El caracolillo al que no le gustaba su caparazón gris” i parlava d’un caragol gris qui envejava els color de la resta del animals. Un dia un altre animalet li va pintar la closca i se la va deixar molt bonica, estava molt content el caragolet, però es va posar a ploure, i els color se’n van anar de seguida. El caragol es va posar molt trist molt trist, i al veure que els seus amics es mullaven amb l’aigua els va invitar a aixoplugar-se a la seva closca. Com que podia ajudar als seus amics, el caragolet es posava molt feliç i orgullós de la seva closca i ja mai més va tindre enveja dels colors de la resta del animals.

Era un llibre molt bonic, i encara que no sabia llegir, me’l aprenguí de memòria i posava el dit on tocava mentre recitava el llibre.

El següent llibre que recordo es una col·lecció de 6 llibres que tractaven de dos bessons adoptats y que corrien aventures en un altre país idíl·lic amb unicorns i tot. Tres d’ells  varen ser lectura obligatòria a classe i com que em varen agradar tantíssim els meus pares en regalaren la resta dels llibres per el meu aniversari. Va ser un dels millors regals que m’han fet mai. Ara se’ls he deixat a la meva neboda per a que els lliga i tinc la esperança que li agraden tant com m’agradaren a mi.

Després, al col·legi m’obligaren a llegir un llibre d’un tigre, començava molt be, però poque a poquet s’anava posant la cosa trista i cruel. Al començament el tigre era molt feliç a la sabana, després venien els caçadors, i el caçaven i es contava les coses horripilants que feien amb ell... Vaig començar a odiar la lectura en aquell mateix moment.

No recordo agafar ningun llibre més fins Harry Potter. Em tenia que comprar els llibres d’amagat perquè els meus pares deien que questos llibres no ensenyaven res de bo, que no eren històrics i que les novel·les de fantasia son per als ximples. A mi tant mi donava tot això, i me’ls vaig comprar tots menys l’últim que me’l va regalar la meva parella. A hores d’ara havia aprés a devorar llibres i Javi (la meva parella) em va ensenyar el meravellós món creat per Terry Pratchett “el mundodisco” una infinitat de llibres, cadascun mes bo que l’anterior.

Vaig començar en aquest moment a llegir d’una altra manera, ara ja no volia que s’acabés el llibre, el feia llarg, i em donava molta tristesa qual llegia l’última fulla. Però de seguida agafava el següent i el següent.

Fa poc de temps que Terry Pratchett va morir, em vaig posar molt trista de saber que ja no hi hauria mes llibres d’ell. Però per a sorpresa de tots els seus seguidors, abans la seva mort (tenia alzheimer, i encara així demanava que li llegiran el que havia escrit el dia anterior i feia un esforç per continuar escribirt) va preparar dos llibres més que sortirien a la venta a l’any següent, un d’ells de la “Tiffani Dolorido” la saga que més m’agrada de totes, bé... totes m’agraden moltíssim.

Encara que el tipus de literatura que mes m’agrada es la fantàstica també he llegit molts llibres històrics i alguns de ciència ficció. També els llibres de Edgar Alan Poe, i ara vull llegir a Julio Verne.

Per una altra banda, m’encanten els llibres infantils, sobre tot els àlbums il·lustrats.  Els contes i els llibres alternatius, els còmics, la novel·la gràfica... i també escriure i il·lustrar els meus propis contes o històries inventades.

Salutacions!

Jo sóc Begoña Ros i en aquests pròxims paràgrafs vos vaig a introduir en la meua història vital amb la lectura i com he anat descobrint-la poc a poc. Sempre m’he considerat una amant de tot el què està relacionat amb la cultura musical, cinematogràfica i artística, encara que no molt dels llibres. El que millor recorde sobre els primers llibres que vaig llegir són les vesprades amb ma mare a casa llegint “Blancanieves”, “El Rey León” o “El rey Solito” de Rafael Estrada. També com a l’estiu aprofitava per llegir llibres més llargs o novel·les, com deien els meus familiars “més difícils”.

Encara conserve “El rey Solito” a casa, com aquell primer llibre que vaig llegir a soles i entenent el que deia. Un llibre que també em va marcar molt i que recorde com un pas a una literatura més avançada és “Les bruixes” de Road Dahl, que fou uns dels primers llibres que vaig encomanar després de prendre la comunió i que volia llegir per voluntat pròpia i no perquè a l’escola ho recomanaven. Mai he tingut problemes d’escriptura i ortografia a castellà però recorde bé com a Primer d’ESO vaig començar a tindre. Vaig trobar-me amb la sort de tindre un mestre de Valencià que gaudia de la literatura i que amés ens feia partícips d’ella. Recorde molt bé, i pense que això va ser el que m’enganxà a llegir literatura catalana i valencià, com tractàvem a classe els llibres que anàvem triant per a llegir cada mes.

En aquesta època de l’ESO vaig llegir títols com: “Mor una vida, es trenca un amor”, "Somni d'una nit d'estiu", “Només la mar ens parlarà d’amor”, “L’infern de Marta”, “La violinista de París”..., aquests van fer que començara a veure la literatura des d’una perspectiva diferent, i tal vegada sense ser conscient, vaig interioritzar hàbits ortogràfics molt bons. Doncs llegir al nostre aire, fent tertúlies a classe del què pensaven de cadascuna de les lectures, compartint amb els companys les històries i intercanviant les novel·les, pense que va ser a millor idea que va tindre el nostre mestre per fomentar la lectura a la nostra aula.

Aquesta proposta va fer que quan canviàrem de curs, de mestre i conforme varen anar passant els anys la meua afició por la lectura fóra continua però ja d’una manera més personal. Em vaig fer fan de totes les sagues literàries que es varen anar traint, com poden ser: Harry Potter, Los juegos del hambre, Amanda detective, Memorias de Hidún, Los cinco, Divergente... Poc a poc tots els estius anava demanant noves sagues, al meu aniversari, per a tindre al llarg del curs una lectura segura abans de veure les pel·lícules, perquè sempre m’ha agradat imaginar-me el món que descriu l’escriptor dins de cadascuna de les històries i no com després les representen als films.

Ara que estic fent una vista enrere de tot el que he llegit, he vist que conforme he anat aprenent i dominant nous idiomes que no foren el castellà, he anat llegint més en diferents llengües, com l’anglès i el català. Per tant, crec que actualment estic en una fase lectora on estic començant, ja des de fa uns quants anys, a llegir llibres clàssics que ja llegí a Batxillerat, em recomanen, deixen, nous bestsellers (o que vull per curiositat tornar a llegir en circumstàncies diferents). També busque noves lectures que enganxen i encisen com les primerenques que vaig tindre. Pense que llegir és una activitat que necessite i que practique de sovint, però que hauria de fer més, ja que últimament tinc poc de temps per descansar i agafar un llibre sense pensar en el temps que puc passar llegint.

Així doncs, m’agradaria concloure aquest xicotet resum de la meua autobiografia literària contant una de les influències que més m’han afectat jo pense, a l’hora de triar lectures. Això és la temàtica o la situació que anava vivint en cadascun dels moments en què he anat més per llibres d’adolescents o ara mateix on llig clàssics de l’anglès. També crec que la meua capacitat de voler saber més, de voler investigar i ser capaç de traure les meues conclusions sobre molts àmbits crítics, ha fet que vullga i tinga un interès també per llegir un altre tipus de literatura. Aquesta a la que em refereix és la literatura dels blogs, xarxes socials, articles periodístics... Tot i que no és agafar un llibre com a novel·la, pense que és un nou mitjà de comunicació molt important i molt interessant per conèixer també noves obres de la literatura narrativa.

Hola! Em diuen Noelia Martínez i estudie el Grau de Mestre en l’Educació Primària en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. En aquestes línies, contaré les meues experiències en el món literari, a més de reflexionar al voltant de les qüestions proposades per la professora.

El primer llibre que recorde llegir va ser Kika superbruja y Don Quijote de la Mancha a 3º de Primària. En aquest curs, la mestra ens va dir que al llarg de l’any teníem que llegir diferents llibres (cadascú els que escollira) i fer un resum i un dibuix que representara el llibre. Recorde que una de les meues amigues de classe cada dues setmanes portava un nou llibre, i jo sols vaig portar un en tot l’any. Des de ben menuda ha sigut molt difícil per a mi concentrar-me mentre llig, i açò fa que tarde més en llegir-me un llibre i que de menuda no m'agradara llegir.

Altre llibre que m’agradava molt de menuda era La rosa negra, de la col·lecció Leo Leo. A classe teníem una xicoteta biblioteca on teníem 3 exemplars d’aquest llibre. Com que era una història de misteri i intriga, molts companys de la meua classe estaven interessats en alquilar-lo de la biblioteca. Actualment no recorde quin era el contingut del llibre, però estic segura de que gaudia molt llegint-lo.

Em vaig fer més major i no em naixia l’afició per la lectura, ja que no tenia temps entre les classes i estudiar música. A 2on de l’ESO va caure a les meues mans un llibre anomenat La gramàtica del amor de Rocío Carmona que em va encantar. A primera vista, pareix un llibre per a adolescents (que ho és) que sols tractar l’amor des d’un punt de vista juvenil, però no. Tracta l’amor des d’un punt de vista literari, en concret des del punt de vista dels clàssics de la literatura. Aquest llibre em va obrir les portes cap a un món desconegut per a mi, els clàssics. A partir d’aquest moment, vaig començar a interessar-me més pel món literari.

A tercer de l’ESO, quan vam començar a estudiar als poetes del Segle d’Or d’Espanya i de llegir alguns més actuals, vaig començar a escriure. Em relaxava ficar-me els cascos amb la música i començar a escriure. Primerament, vaig copiar alguns poemes de Quevedo entre d’altres, i més tard vaig començar a escriure els meus propis. Per a mi era un moment màgic on el temps no passava. Jo sols deixava que els meus dits escrigueren al paper tot allò que em venia al pensament: sensacions, sentiments, emocions... deixar la ment en blanc i deixar-te portar.

A quart i primer de Batxillerat no vaig llegir cap llibre pel meu compte, sols el que em proposaven a l’escola. Malgrat això, el meu amor per l’escriptura continuava. Va ser en segon de Batxillerat quan vaig deixar d’escriure un temps. No per l’estrès de la situació, sinó perquè una mestra va humiliar el meu treball davant dels meus companys. Estudiant Mercè Rodoreda, la mestra de valencià ens va proposar un exercici que consistia en redactar un text similar al d’ella. El dia de l’entrega, va demanar voluntaris per tal de llegir les nostres produccions, i jo vaig alçar la mà. Quan vaig acabar de llegir, la mestra em va dir: “què et creus? Que eres la nova Mercè Rodoreda? Intenta fer alguna cosa més bàsica del teu nivell i no divagues tant”. El que a priori pareixia una pregunta absurda es va convertir per a mi en una barrera entre l’escriptura i jo. Aquest mateix any, em vaig presentar a un concurs de narrativa breu i poesia a un poble que es diu Benimodo i vaig guanyar el segon premi de la categoria de narrativa breu.

Actualment, llig llibres que m’ajuden a créixer com a persona, que m’aporten coses noves... i ja no escric. A mi sempre m’ha agradat escriure una barreja entre narrativa i poesia, i en aquest concurs vaig aconseguir juntar aquestes qüestions. M’agradaria poder llegir més i escriure tot el que duc dins, però encara no m’he vist amb forces per a donar el pas. 

Hola a tots i a totes!

El meu nom és Toni i a continuació vaig a contar la meua experiència amb la lectura al llarg de la meua vida. En primer lloc, recorde que des de xicotet m’han agradat les històries, encara que no llegia molt, si gaudia contant, inventant o escoltant contes; i a més, donat que sempre m’ha interessat diferents tipus de cine i de teatre, sense saber-ho ja estava rebent influències i observant adaptacions.

Al principi de la meua etapa de primària, llegir sí que va ser una afició que m’agradava molt perquè encara llegia el que m’apetia i quan m’apetia, la qual cosa ho feia divertit perquè jo me interessava per llegir i ni era una obligació; és més, fins a tercer de primària l’única cosa que demanava pel meu aniversari eren contes i el meu passatemps preferit era llegir “Tina superbruixa” amb la meua germana major.

A mesura que avançava la primària, llegir ja no era un paler sinó una obligació. Durant el curs, tant en l’assignatura de castellà com la de valencià, teníem que llegir el mateix llibre tota la classe i al final del trimestre fer un examen d’aquest, però en cap moment es comentaven en algun tipus d’assemblea ni ens preguntaven la nostra opinió durant la lectura. Aquest tipus de lectura n’hi ha que sumar-li la gran quantitat de deures que teníem i el poc temps que em quedava per a poder llegir el que jo volia. A més, en les vacances d’estiu devíem llegir dos llibres en valencià i dos llibres en castellà sense opció de triar-los, i fer un resum de cadascun d’ells. Tot açò va provocar que el meu interès per la lectura fora desapareixent durant la primària i els dos primers cursos de secundària.

A partir de tercer d’ESO, tant en les assignatures de valencià com en castellà, començarem a estudiar el clàssics de la literatura, a llegir-los i a analitzar-los, la qual cosa va fer que el meu interès per la lectura tornara un poc perquè em van fascinar aquelles històries; però el que realment va fer que llegir llibres per voluntat pròpia un altra vegada van ser les històries de J.K Rowling. Sempre m’havien agradat molt les pel·lícules de “Harry Potter”, però mai havia llegit els llibres, fins que vaig trobar- me el primer de la col·lecció a casa i ja no vaig poder parar; aquell món de màgia i les paraules d’aquella meravellosa escriptora van fer que recuperara les ganes de llegir quan pensava que havien desaparegut.

Durant el batxillerat no vaig perdre l’interès per la lectura, però és cert que pràcticament durant el curs em llegia un llibre o dos i sols llegia tranquil·lament en estiu.

Actualment, crec que és l’etapa en la que més estic llegint i més varietat, des de novel·la, teatre, drames, clàssics, etc; i molts dels llibres en els quals s’han basat pel·lícules que m’han enamorat. A més, trobe moltes lectures interesants gràcies a “youtubers” que penjen vídeos sobre llibres a internet (un del que més recomane és Javier Ruescas).

Espere que aquesta afició no decaigui i amb aquest nou blog vaja a més.