Ressenya P18 de lestures d'educació literària (El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola)

El llibre del qual anem a parlar és “El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola”. Aquesta és un obra del autor i historiador d’Algemesí Enric Lluch,  famós escriptor de literatura infantil i juvenil i reconegut per moltes entitats literàries. El llibre està il·lustrat per Agustí Asensio, compta amb 96 pàgines i va ser publicada per la editorial alzirenya Bromera a l’any 1992.

“El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola” és un obra de literatura infantil que succeeix entre dos regnes veïns separats per una muntanya. El primer, era el regne de Caramullàndia, regnat pel rei Panxut III; i el segon el regne de Fideulàndia, regnat pel rei Primal.

Al regne de Caramullàndia tots els habitants eren grossos perquè menjaven grans quantitats de menjar, i el seu rei era el més gran de tots. El rei Panxut era una persona tan gran, que fins i tot no podia eixir de la seua habitació i anava gent d’altres països a observar-lo; fins que va arribar el dia en que el seu ministre va recomanar-li que deixara de  menjar tant perquè sinó mai trobaria una dona ni tindria descendència. Aleshores rei va intentar menjar menys quantitat però sempre es quedava famèlic, de manera  que va a cridar a alguns savis per a que li recomanaren remeis màgics per a aprimar. Paral·lelament al regne de Fideulàndia passava el mateix però el súbdits i el seu rei eren molt prims.

Fins que un dia, un venedor de panses va arribar als dos regnes i els dos reis acudiren a preguntar si coneixia algun remei per a aprimar sense deixar de menjar i per a engronsar sense menjar; aquest va recomanar-los anar a la muntanya del trellat i pujar a la part més alta per a veure suc de pedres de lluna per a aconseguir el seu objectiu. Després de molts esforços per part dels dos reis per a pujar, cap dels dos va veure les pedres, i de sobte els dos se n’adonaren que ja havien complit el seu objectiu: el rei Primal havia engronsat i el rei Panxut havia aprimat.

Després de haver llegit aquesta història, he trobat diferents aspectes que si pense que són importants que s’ensenyen als xiquets i alguns que no. En primer lloc, em pareix molt positiu que el llibre mostre que si la nostra forma física ens impedeix fer alguna activitat potser tingam algun problema i devem posar-li solució; i en segon lloc, que devem arribar als nostres objectius amb molt esforç i no sempre per la via ràpida.

Per altra, els aspectes amb els quals no estic d’acord es que la motivació del rei Panxut per a aprimar es que té que buscar una dona i personalment, opine que no podem ensenyar als xiquets que tenen que canviar el seu aspecte per a agradar a ningú, han de aprendre a estimar-se a sí mateixos. L’últim aspecte que no m’ha agradat  es que els dos reis volen arribar al seu objectiu mitjançant formules màgiques i pràcticament sense esforç, i la vida real és totalment al contrari, els xiquets als que anem a ensenyar i educar han de saber que sols arribaran a les seues metes esforçant-se.

En definitiva, crec que aquest llibre si es treballa a classe i hi ha un bon guia de la lectura, es poden traure molt bones reflexions per als xiquets que es poden educar en autoestima i superació.